10.12.2021 - 18:20
|
Actualització: 10.12.2021 - 18:22
El Tribunal d’Apel·lació de Londres ha determinat que el fundador i cara visible de WikiLeaks, Julian Assange, pot ésser extradit als Estats Units, on se’l reclama per haver violat la llei d’espionatge de 1917 arran d’haver publicat, amb l’ajuda de l’ex-analista d’intel·ligència Chelsea Manning, documents classificats que vinculaven els Estats Units amb espionatge diplomàtic, crims de guerra i altres violacions dels drets humans. L’última paraula sobre l’extradició, tanmateix, la tindrà el govern britànic.
El Tribunal ha revocat així la decisió anterior de les autoritats judicials britàniques, que aquest mateix any havien determinat que els EUA no havien ofert prou garanties sobre el tractament d’Assange en cas d’extradició. La defensa d’Assange havia argumentat que les condicions que li esperarien a la presó, en vista del seu delicat estat de salut mental, podrien empènyer-lo al suïcidi. Els magistrats londinencs han donat ara la raó al govern dels Estats Units, si bé la defensa d’Assange encara hi pot presentar recurs en contra. Les autoritats britàniques no han permès a Assange, que actualment es troba detingut en una presó als afores de Londres, assistir en persona al judici.
La decisió del Tribunal d’Apel·lacions de Londres s’ha produït després que el govern nord-americà presentés un seguit de garanties per tal d’assegurar les autoritats britàniques que Assange no seria sotmès a les mesures més estrictes de detenció en cas d’ésser extradit. Però aquestes assegurances no han tranquil·litzat pas les organitzacions internacionals de defensa dels drets humans: Amnistia Internacional, per exemple, les ha considerades “poc fiables”, sobretot perquè el govern dels EUA “es desacredita a si mateix en admetre que es reserva el dret de revertir-les”. L’organització conclou que els càrrecs contra Assange tenen una “motivació política” ulterior, i com a tal han d’ésser retirats.
Nils Muižnieks, director d’Amnistia Internacional Europa, ha declarat que “el Tribunal ha optat per acceptar les defectuoses garanties diplomàtiques ofertes pels EUA, que asseguren que no retindrien Assange en confinament solitari en una presó de màxima seguretat” abans o durant el judici. Muižnieks ha afegit que, en cas d’ésser extradit als EUA, Assange corre “un risc real de ser víctima de greus violacions dels seus drets humans a causa d’unes condicions de detenció que podrien equivaler a tortura”.
En una línia similar s’ha expressat el Consell per la República, que ha mostrat “tot el seu suport i solidaritat per a Julian Assange” i ha recordat que “en el seu afany de protegir drets i llibertats, es va posicionar clarament a favor del dret a decidir dels catalans i catalanes”. En un comunicat publicat aquesta horabaixa, el Consell ha expressat que “la llibertat d’expressió i el dret a la informació sempre han de prevaler”, i per això rebutja “frontalment el fet que sigui jutjat als Estats Units”. L’any 2018, quan Assange encara residia a l’ambaixada de l’Equador, el govern espanyol va tallar-li la comunicació arran del seu suport al moviment independentista. Carles Puigdemont ha qualificat la causa contra Assange “d’infame procés d’extradició”.
Assange és acusat de divuit delictes: un de conspiració per obtenir i revelar informació de seguretat nacional; un de conspiració per cometre intrusions en aparells informàtics; set per obtenir informació de seguretat nacional; i nou més per revelar informació de seguretat nacional. En cas de ser declarat culpable, podria ésser condemnat a 175 anys de presó.
La causa contra Assange
L’any 2010, la fiscalia sueca emeté una euroordre de detenció per a Assange, a qui se l’acusava d’abús sexual i violació. El Regne Unit, país on es trobava Assange aleshores, accedí a extradir-lo. Arran d’això, Assange demanà asil a l’ambaixada equatoriana de Londres, tot al·legant que les acusacions eren un mer muntatge judicial amb el propòsit últim d’extradir-lo als Estats Units, on podria ésser jutjat per filtració de documents classificats. Segons l’entorn d’Assange i nombroses organitzacions de defensa dels drets humans, l’únic objectiu de l’euroordre era el d’adobar el terreny per a un eventual judici per revelació de secrets a còpia de destruir-ne la reputació i la credibilitat. Les autoritats judicials sueques arxivaren el cas l’any 2019.
L’abril d’aquell mateix any, tanmateix, la policia metropolitana de Londres irrompé a l’ambaixada i arrestà Assange, que fou traslladat a una presó de màxima seguretat als afores de la ciutat. La detenció es produí a petició del govern nord-americà; poc abans, l’aleshores president d’Equador, Lenín Moreno, havia anunciat la retirada de l’asil diplomàtic a Assange.
Comunicat de Wikileaks
En un comunicat publicat arran de la decisió, Wikileaks s’ha referit a la causa contra Assange com una “amenaça existencial per a la llibertat de premsa al món”. Nombroses associacions internacionals pels drets humans i la llibertat de premsa i informació, com ara Amnistia Internacional, Reporters sense Fronteres o Human Rights Watch també s’han referit en aquests termes al judici, com bé recorda el comunicat.
Stella Morris, parella sentimental i promesa d’Assange, ja ha comunicat que “apel·larem la decisió tan aviat com sigui possible”. Morris s’ha referit a la decisió com a “perillosa i errònia”, tot afegint que, si la decisió es manté ferma, Assange “serà extradit al mateix país que conspirà per a assassinar-lo”. El passat 26 de setembre, una investigació periodística revelà que la CIA i l’administració Trump havien debatut “al més alt nivell” sobre la possibilitat d’assassinar Assange, i que fins i tot s’havien preparat tota mena “d’esbossos” i considerat tota mena “d’opcions” per tal de culminar l’operació. Segons aquestes informacions, els plans d’assassinat d’Assange s’haurien elaborat sota la supervisió directa de Mike Pompeo, l’aleshores director de la CIA. La investigació també revelà que, paral·lelament a les maquinacions per a assassinar-lo, la CIA hauria pressionat políticament les autoritats britàniques perquè fabriquessin càrrecs contra Assange.
Kristinn Hrafnsson, editora en cap de Wikileaks, ha declarat que “la vida d’en Julian és novament sota amenaça greu, com també ho és el dret dels periodistes de publicar informacions que els governs o les grans empreses trobin inconvenients. Això va sobre el dret a una premsa lliure, que pugui publicar sense ésser amenaçada per un superpoder que faci de pinxo”.
