La justícia belga cita Pablo Llarena el 4 de setembre

Christophe Marchand, advocat de Puigdemont i els consellers exiliats, ha anunciat en una conferència de premsa a Brussel·les que la justícia belga havia citat el jutge del Suprem Pablo Llarena el 4 de setembre. L’origen de la citació és la demanda civil que han presentat els exiliats contra el magistrat perquè consideren que ha vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència i a un judici just d’acord amb unes declaracions que va fer a Ovieu (Astúries).

El conseller Toni Comín ha explicat que la demanda s’havia presentat perquè Llarena ha fet declaracions ‘fora del seu àmbit jurisdiccional’ i que afecten la causa perquè vulneren els drets dels acusats. En unes jornades, Llarena va declarar que Forcadell, Sànchez, Cuixart i els consellers empresonats no eren presos polítics. I sobre els fets investigats, va dir: ‘Són comportaments que el codi penal recull i que, amb independència de quin motiu els hagi empès a cometre’ls, han de ser investigats.’ Unes declaracions que varen recollir diversos mitjans espanyols.

Llarena també va defensar que les euroordres: ‘Les ordres de detenció internacional no s’han de cursar per sospites, sinó que s’han d’enviar quan ja se sap que els fets tenen indicis racionals d’haver perpetrat i que, a més a més, integren un delicte greu a Espanya i un delicte greu en el país al qual es demana col·laboració.’

Demanda civil i recusació contra Llarena
El president Carles Puigdemont i els consellers exiliats –Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig– han explicat que consideren que Llarena no els ha garantit les condicions d’un judici just i que s’ha extralimitat en les seves funcions. Segons Comín, la demanda es fonamenta en unes declaracions que ha fet el magistrat ‘fora de la seva jurísdicció’ i que vulneren la presumpció d’innocència dels exiliats i el dret de tenir un jutge independent.

D’una altra banda, el conseller també ha anunciat que presentarien una recusació contra Llarena davant el Suprem. I ho ha argumentat basant-se en l’article 219.8 de la llei del poder judicial, que diu que és causa de recusació d’un jutge el fet de tenir un judici pendent amb una de les parts de les causes que instrueix. I, a partir d’avui, aquest és el cas.

En una conferència de premsa a Brussel·les, els exiliats, acompanyats dels equips legals, han assegurat que fins ara l’estratègia de defensa consistia a fer tant com podien per evitar l’execució de l’euroordre. Una volta refusada per la justícia belga per ‘defectes de forma’, els exiliats han decidit de fer un pas endavant per a defensar els seus drets.

‘Era el moment de passar a l’acció i lluitar pels nostres drets i les nostres llibertats. Vàrem venir a l’exili precisament per això. No som perseguits per la justícia, sinó per la ideologia del jutge’, ha dit Puigdemont. El president també té esperances que aquest canvi d’estratègia serveixi perquè els consellers empresonats siguin alliberats i tinguin els drets garantits durant el judici.