Qui són i qui representen els membres de la Junta Electoral?

La Junta Electoral espanyola –’Central’, segons la denominació oficial– acapara l’actualitat política per les prohibicions que, segons que diuen, han de servir per a mantenir el principi de neutralitat informativa i institucional amb vista a les eleccions del 21 de desembre. És el cas dels mitjans públics com ara TV3 i Catalunya Ràdio, que, per decisió d’aquesta junta, no podran fer servir expressions com ara ‘llista del president’ i ‘consellers empresonats’. Decisions com aquesta han despertat l’interès de la gent per a saber qui compon aquest òrgan i quin perfil polític tenen els membres que la integren.

Aquest organisme es va renovar a final del mes d’octubre i té una composició marcadament política, car una part dels integrants són triats pels partits del congrés espanyol. Concretament, quatre partits: PP, Ciutadans, PSOE i Units Podem, que no assoleixen ni la meitat de la representació del Parlament de Catalunya, on es faran les eleccions del 21 de desembre.

El PDECat explica que en les últimes composicions de les juntes havien estat consultats per a incloure-hi algun catedràtic amb sensibilitat nacionalista i oferir una representació més àmplia de l’hemicicle, però que aquesta vegada no. En les darreres juntes, hi havia hagut el catedràtic Joan Manuel Trayter, però en la present no hi ha representació de cap partit català.

Dels cinc catedràtics que havien de ser escollits pel congrés, dos van ser proposats pel PP –Carlos José Vidal Prado, catedràtic de dret constitucional de la UNED, i Lourdes Nieto López, catedràtica de ciències polítiques també de la UNED–, un pel PSOE –Ángela Figueruelo, catedràtica de dret constitucional de la Universitat de Salamanca–, un per Ciutadans –Andrés Betancor, catedràtic de dret administratiu de la Pompeu Fabra– i un per Units Podem –Inés Olaizola, catedràtic de dret penal de la Universitat de Navarra.

Andrés Betancor ha integrat la comissió d’experts jurídics de Ciutadans per a redactar propostes de reforma i ha participat en més actes d’aquest partit. També és una veu molt escoltada per Societat Civil Catalana i ha col·laborat en actes d’aquesta entitat unionista.

Repassant la compareixença que van fer aquests catedràtics al congrés espanyol, es destaca la intervenció de Lourdes Nieto, proposada pel PP. Demana de crear una assignatura de formació política arran del fet que –diu– ‘s’hagi pogut adoctrinar els joves a Catalunya’. Aquesta intervenció es va fer a final d’octubre, en plena ofensiva d’alguns mitjans espanyols i partits com PP i Ciutadans, que acusaven l’independentisme d’adoctrinar els joves i inculcar-los l’odi a Espanya. Vegeu-ho en aquest vídeo, a partir del minut 21:

Menéndez, un president crític amb l’escola catalana
Els altres vuit membres són magistrats del Tribunal Suprem, designats mitjançant un sorteig pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern de jutges i magistrats. De resultes d’això, el president de la junta electoral durant aquesta legislatura serà Segundo Menéndez Pérez, que el 2008, quan ja formava del Tribunal Suprem, va confirmar la sentència del TSJC que obligava el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a consultar la llengua habitual dels alumnes en la preinscripció escolar de primària i secundària. Aquesta sentència va ser molt aplaudida per Ciutadans i el PP i va obligar a afegir als formularis d’inscripció una casella per a fer efectiu, segons que deia la sentència, ‘el dret dels infants a rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, fos el català o el castellà’.

La primera sentència del TSJC sorgia d’una denúncia de l’entitat Convivència Cívica Catalana, fundada per Aleix Vidal-Quadras. Aquesta organització es va aliar amb Ciutadans per a batallar judicialment contra el sistema d’immersió lingüística, un capítol que s’allargà amb l’entrada de José Ignacio Wert al Ministeri d’Educació espanyol.

Però Segundo Menéndez Pérez també és un dels jutges que es va manifestar contra la sanció a l’ex-jutge Santiago Vidal, a qui el Consell General del Poder Judicial li havia imposat una sanció de tres anys de suspensió en la carrera judicial per haver redactat una constitució catalana i per haver participat en actes en favor de la independència de Catalunya. El Suprem va haver de validar la sanció i Menéndez hi va votar en contra, juntament amb més jutges. Van considerar que la sanció, que es basava en la ignorància inexcusable del compliment dels deures judicials, recolzava en una ‘norma en blanc’ que necessitava graus de certesa que no s’havien pogut demostrar.

Què és la Junta Electoral?
La Junta Electoral espanyola és l’òrgan superior de l’administració electoral, al qual correspon de vetllar per la transparència i l’objectivitat del procés electoral. Es renova cada legislatura i és l’encarregada de dirigir l’oficina del cens i les juntes provincials, resoldre’n les consultes i unificar criteris d’interpretació de la legislació electoral.