La Junta Electoral espanyola farà la feina als adversaris de Borràs

Laura Borràs va insistir que no dimitiria, malgrat les demandes d’ERC i la CUP, i serà la Junta Electoral espanyola (JEC) qui posarà fi a la seva presidència del parlament. No caldrà que la majoria de partits arribi a cap acord polític per a desbancar-la, perquè la celeritat de la JEC els farà aquesta part de la feina: demà al migdia atendrà les reclamacions de Vox, Ciutadans i el PP i, previsiblement, decidirà de retirar-li l’escó, en aplicació de l’article 6.2.b de la llei electoral espanyola, per una anomenada inelegibilitat sobrevinguda. És la conseqüència directa sobre la cambra de la condemna a Borràs per prevaricació i falsedat en document públic dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els precedents del president Quim Torra i de l’ex-diputat de la CUP Pau Juvillà han convertit el procediment en un automatisme, gairebé. I per si algú encara en tenia cap dubte, el Tribunal Suprem va acabar de deixar-ho clar dimecres –en una coincidència curiosa de calendari– quan va refusar el recurs contenciós-administratiu de Juvillà i va reiterar que la JEC té competència directa per a aplicar la llei electoral.

El cas de Borràs ha estat especialment incòmode per a ERC i la CUP perquè, com és sabut, consideren que el seu procés judicial no té a veure amb el procés independentista i haurien volgut que ella mateixa facilités el relleu quan li van obrir judici oral i, especialment, després de la condemna. També una part de Junts voldria que ella mateixa s’hagués apartat. De manera que, com que ERC i la CUP van decidir d’aplicar-li al juliol –des de la mesa i amb l’aval del PSC– la suspensió de drets i deures com a diputada prevista en l’article 25.4 del reglament del parlament, és evident que ningú no traspassarà cap línia quan arribi l’ordre de la JEC. Tampoc ho van fer amb Juvillà, malgrat el consens polític independentista per a defensar-lo: Borràs mateixa va atribuir als funcionaris del parlament la retirada de l’escó en compliment de les ordres de l’administració electoral.

El patró es repetirà novament, encara que no sigui immediat, perquè la JEC pot donar uns dies al parlament per a aplicar la seva decisió i tant la cambra com Borràs podran presentar-hi recursos en contra i demanar mesures cautelars. De fet, caldrà veure si el parlament mou fitxa en aquest cas, encara que sàpiguen que no servirà per a aturar res. Malgrat la discrepància per l’enrocament de Borràs, si en una cosa coincideixen els partits independentistes és que la JEC vulnera drets si ordena la inelegibilitat sobrevinguda quan hi ha una condemna que és pendent de la resolució de recursos. Carles Riera, secretari tercer de la mesa, va apuntar que, mentre no hi hagués sentència ferma, la cambra no hauria de rellevar Borràs, en aplicació estricta del que estableix el reglament del parlament. “De la mateixa manera que vam ser rigorosos aplicant el 25.4, hem de ser rigorosos ara”, va dir.

La mesa del parlament va mantenir ahir aquest “rigor”. Per majoria, va decidir de no reconsiderar la suspensió de Borràs, com li ho havia demanat la secretària segona del parlament, Aurora Madaula. El seu argument era que no es podia entendre que la de Borràs fos una condemna per corrupció, atès que el tribunal mateix havia reconegut que no hi havia hagut lucre personal ni perjudici per a la Institució de les Lletres Catalanes. ERC espera que sigui JxCat qui mogui fitxa. Quan la JEC hagi actuat i Borràs perdi l’escó, l’executiva del partit haurà de prendre una decisió definitiva: proposar un nom alternatiu per a presidir el parlament o seguir la proposta de Torra i Madaula. Fins ara, només Magda Oranich, membre de la comissió de garanties del partit, ha obert el debat en públic declarant que, si fos ella, s’apartaria.

Junts vol tancar files abans de les municipals perquè la resolució del cas no els perjudiqui. És l’obsessió del secretari general, Jordi Turull, però el calendari de la JEC els empeny a decidir com procedir abans del 28-M. Fins ara ja ha sonat el nom d’Anna Erra, vice-presidenta del partit i batllessa de Vic, com a alternativa a Borràs. Fins quan podran aguantar una unitat recosida pels interessos electorals? A ERC, d’altra banda, tampoc no li convé d’arribar a cap acord per a rellevar Borràs a la presidència abans de les municipals si no és amb el vist-i-plau de Junts. Els regalarien arguments per a la campanya electoral, tenint en compte que qualsevol pacte alternatiu hauria d’incloure el PSC.

Els socialistes catalans també han fracassat en l’intent d’encapçalar una reforma exprés del reglament del parlament perquè el ple pogués retirar la presidència a Borràs per majoria absoluta. ERC no hi està d’acord. “Té molts clarobscurs”, declarava la portaveu d’ERC a la cambra, Marta Vilalta. A més, la iniciativa tampoc no es tramitarà per lectura única, el procediment més ràpid que volien els socialistes. La junta de portaveus va acordar que sigui per urgència extraordinària i que el debat de la iniciativa comenci en el ple del 2 de maig. Després, haurà de passar per una ponència i, en qualsevol cas, la Junta Electoral espanyola haurà actuat abans. Ara la principal incògnita és què passarà després.