09.05.2016 - 22:00
|
Actualització: 10.05.2016 - 02:39
[Aquest editorial ha estat substituït per aquest altre, a la vista dels fets que han passat i que l’invaliden. El mantenim només als efectes de documentar els fets]
L’altre dia, quan vaig criticar l’article que signaven conjuntament vint-i-dos candidats al secretariat de l’ANC, també vaig deixar apuntat que el reglament de l’Assemblea era excessiu i massa complicat d’entendre. Ara dos candidats al secretariat, tots dos de gran vàlua personal, han estat apartats per la junta electoral per dues incompatibilitats, que són certes però que molt segurament haurien pogut ser resoltes amb una mica de generositat.
El cas de Quim Torra és més complicat de gestionar, perquè les institucions són lentes a l’hora de prendre decisions i publicar-les. Però, segons que em diuen, Jordi Calvís podria ser candidat simplement amb un paper de la CUP que acreditàs que renuncia a mantenir-se a la llista electoral. Si això és així, em resulta difícil d’entendre que a una persona que ha donat tant al país i a l’Assemblea, amb tanta generositat i durant tants anys, no li atorguen un temps prudencial i raonable per a fer la gestió. O que no l’informen adequadament i amb el respecte que mereix.
Però sobretot és incomprensible que la junta electoral, encapçalada per Rosa Alentorn, no done la cara ni explique els detalls de la decisió per a calmar les aigües i perquè ningú no acabe pagant el preu d’una decisió que només és competència seua. La junta electoral de l’ANC hauria de donar explicacions, tantes com calgués, perquè és evident que apartar Quim Torra i Jordi Calvís afegeix tensió a la campanya i fa mal al procés electoral engegat. L’afer s’hauria d’aclarir amb tots els ets i uts i el silenci de la junta electoral és, doncs, una mala opció. Perquè origina tota mena de denúncies encreuades que, a més, apunten a gent que no té res a veure amb la decisió presa.
Personalment, vull deixar clar que crec que Torra i Calvís haurien de poder-se presentar a les eleccions si resolen prompte les incompatibilitats. I, per si algú es confon i no ho entén o per si algú no ho vol entendre, vull fer constar també que això no és contradictori amb la meua crítica de fa dies al famós article dels vint-i-dos.
