La jota mira al seu futur en un congrés excepcional

Falset, la capital del Priorat, ha acollit, del 19 al 21 d’octubre, el Primer Congrés de la jota als territoris de parla catalana, un espai de debat i reflexió excepcional per a descobrir els secrets que amaga aquest gènere musical i de ball, per a debatre sobre el seu estat actual i posar en comú les últimes investigacions.

Ha generat expectació. S’hi han inscrit més de dues-centes persones entre oients, activistes culturals i especialistes, com Jordi Cloquell, de Bunyola (Mallorca), Fermín Pardo, de Requena (Plana d’Utiel), Lidia de Mena, de Falset, i molts més. La Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat, el Departament de Cultura, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Falset l’han organitzat amb l’empenta del conseller Lluís Puig i el suport d’associacions, museus, centres d’estudis, revistes, escoles de música i dansa, grups de músics i balladors i colles de cultura popular.

Tres dies de conferències, comunicacions, exposicions, espectacles i mostres en directe per a reflexionar sobre el valor de la jota, per a saber on es balla i es canta, com i per què, per a aclarir quin grau d’arrelament té, per a parlar de la controvèrsia entre sardana i jota i moltes coses més.

Més que un congrés: una experiència
L’antiga església del castell de Falset s’ha convertit en un espai on compartir inquietuds i coneixements al votant de la cultura popular. S’ha creat un ambient acollidor entre tots els participants, per molts ha estat un moment de retrobament d’amistats i una oportunitat per a fer noves coneixences.

Les conferències han inclòs exemples audiovisuals, mostres de ball, música i improvisació que han fet l’estada amena i entretinguda: els comunicadors baixaven i pujaven de l’escenari per cantar o ballar allò que explicaven.

Per la seua banda, tres improvisadors han cantat les cantclusions de cada bloc de xerrades amb resums molt ben travats i carregats de contingut. Les seues jotes i romanços, de nova creació, han despertat llargs aplaudiments i l’admiració del públic. A més, les autoritats presents i alguns moderadors han donat la benvinguda cantant o recitant versos: ha estat el cas de la consellera Laura Borràs i del batlle de Falset. Hi ha hagut moments inoblidables.

Les entitats del poble hi han participat amb un ball de plaça i una cercavila. Hi havia la banda, els gegants, el bestiari i una multitudinària rondalla en què els cantadors han improvisat versos sobre les situacions que s’han trobat al carrer.

També s’ha fet una trobada de sonadors on tothom ha pogut ballar gèneres de tots els territoris: jotes, seguidilles, fandangos, mateixes, etc. S’han presentat dos espectacles que han reivindicat la tradició, la història i el potencial creatiu i transgressor de la jota: Música i dansa, antiga i tradicional, a càrrec de la companyia Xuriach, i A vore, de Sònia Gómez, Ramón i Carme Balagué, Astrio i el dolçainer Pau Puig.

Mentre passava tot això, els participants podien gaudir de les exposicions ‘Lo pandero del Masroig’, ‘La Jota. Pasión de pasiones’ i ‘Expojota’.

Història i patrimoni
El coreògraf Carles Mas i Francesc Tomás, Panxito, han explicat que la jota es ballava i es cantava a molts llocs d’Europa i de l’Amèrica llatina, amb noms i formes diferents. ‘El nom no fa la cosa’, deien. Han centrat la ponència en els orígens dels moviments coreogràfics: la jota té elements comuns a Europa perquè deriva de les folies i les espanyoletes del segle XVII, inclou passos com la floreta, una mena de balanceig frontal, lateral i vertical del segle XV.

S’han fet conferències sobre la jota al Camp de Tarragona, al Priorat, a les comarques valencianes i a Mallorca. Però la més provocadora ha estat ‘La jota hostil’, que parlava de les comarques gironines: la doctora Anna Costal ha trencat alguns tòpics que es mantenen des de final del segle XIX i començament del segle XX. Ha explicat que la jota i l’havanera havien triomfat com a imaginari sonor espanyol i que la sardana i la jota no havien estat rivals perquè ambdues compartien la mateixa funció, cadascuna en un territori. Per als gironins, la jota era aragonesa i agradava quan sonava a les sarsueles, de manera que la sardana no va desplaçar la jota en cap moment, cadascuna seguia el seu camí: la sardana va passar de ser empordanesa a catalana amb una maniobra que pretenia esborrar-ne les connotacions revolucionàries i convertir-la en símbol d’ordre.

La doctora Claire Guiu ha explicat com la jota s’havia convertit en un element aglutinador a les Terres de l’Ebre, a partir d’un sistema de símbols que es va consolidar l’any 1929 amb l’Exposició Universal i que, anys més tard, va abanderar la protesta contra el transvasament de l’Ebre.

Altres comunicadors han parlat de l’arribada de la jota al sud del Principat, dels tipus de coreografies que hi ha a les comarques del nord valencià i de la jota a les terres de Lleida. L’etnomusicòleg Gianni Ginesi ha posat l’èmfasi en dos aspectes que van lligats al procés de construcció identitària que també ha afectat la jota: la nostàlgia i la utopia, que serveixen per a cercar un origen i justificar una identitat actual que, malgrat tot això, és polièdrica i està en constant transformació.

El glosador Mateu Xurí ho ha resumit tot amb dues tandes de ‘cantclusions’. Entre més, ha improvisat amb la melodia del romanç ‘Comte de Raixa’. Ha versat sobre els ponents, l’ambient del congrés, el caràcter transgressor de la jota, la necessitat de ballar per ser lliures i dels riscos que comporta fossilitzar les tradicions.

Xurí ha cantat: ‘Si idealitzem el passat / fallem a cada moment / museïtzem el present / i perdem la identitat. Cal la funcionalitat / per poder trencar el mur / per això és que jo ho vull / amb el ball i l’alegria / sols fent vera la utopia / fossilitzem el futur. Si respectem el passat / i ho feim a cada moment / canviarem el present / amb tota la intensitat. Crearem identitat / per poder voltar el mur / i sortir del clarobscur / per tocar junts la utopia / que amb el ball i l’alegria / estan creant un futur.’

Usos, funcions i transmissió
El segon dia ha començat amb exemples de jotes que servien per a fer noces, rondes nocturnes, espectacles, per a adormir un nadó o perquè es lluïra el cantador. També s’han mostrat els contextos actuals en què la jota té molt de protagonisme, com és el cas dels ‘bureos’, una mena de trobades participatives i obertes per a ballar música tradicional.

L’activista i estudiós de la cultura popular Josep Vicent Frechina ha fet comentaris provocadors com ara: ‘La jota no tornarà a ser popular’ o ‘la jota és un gènere depredador’. Ha remarcat que era una manifestació simbòlica que permetia llicències perilloses per a la moral, l’aproximació home-dona i l’expressivitat completa del cos. A més, ha explicat els quatre processos que han fet de la jota un gènere tradicional: al segle XVIII, a final del segle XIX fins a la guerra civil, a final del franquisme i, avui, amb els ‘bureos’, el ball de bot mallorquí o aquest mateix congrés.

Guillem Bernat ha destacat el paper de la dona en el ball i ha explicat la vigència de la jota a Mallorca en diverses èpoques, del segle XVIII a la recuperació dels anys setanta del segle XX. El coreògraf Jordi Rubio ha destacat el potencial que té aquest gènere per als creadors. L’escola de ball, cant i música lo Planter ha explicat el seu projecte educatiu. L’antropòleg Eliseu Carbonell ha parlat del Jotacampus i ha fet una reflexió sobre els processos identitaris lligats a la jota, els de la societat tradicional, quan la identitat era més fixa, i els de l’actualitat, en què la identitat és molt més polièdrica, modificable i de curta durada. L’aragonès Alberto Turón ha dit que la jota es vivia de manera artística i gairebé no anava lligada a l’expressió popular a les comarques orientals aragoneses, com sí que passa als territoris de parla catalana.

L’expressiu Guardet lo Cantador i la seua rondalla han fet les primeres ‘cantclusions’ i Sílvia Ampolla n’ha fet les últimes, començant a capella: ‘El primer congrés de jota / celebrem aquí a Falset / no ens atura ni la pluja / que el programa és ben complet / reunim molta experiència / passem un “ratet” distret.’

D’un ball de moda a un ball transgressor
S’han presentat els documentals Cant al Ras. La nit del poble i Terra guanyada, els discs Jotes Patxetines i l’Antología de la jota en el Campo de Requena-Utiel, el videoclip ‘La jota de Muro‘, el DVD de l’escola de Ball Tradicional de Bunyola Ara hi anam, els enregistraments que ha fet l’entitat cultural la Clavellinera i l’exposició ‘Gaites, gralles i dolçaines‘.

El Primer Congrés de la jota als territoris de parla catalana ha estat un èxit d’organització i participació. Ha posat sobre la taula qüestions que calia resoldre, sovint controvertides, i ha generat un debat enriquidor per a la cultura popular.

D’aquesta primera experiència, se’n desprenen conclusions genèriques com ara: que la jota va passar de ser un ball de moda a un ball tradicional; que està documentada, com a mínim, des del segle XVIII; que està estesa a gran part de la península Ibèrica, les Illes Balears, les Illes Canàries i a diferents punts de l’Amèrica Llatina; que és un gènere ben viu als territoris de parla catalana que, com totes les tradicions, sorgeix, es reinventa constantment i serveix de diverses maneres a la societat. I que, avui, és un gènere musical i de ball d’esperit transgressor.