La JEC afirma que Torra està inhabilitat per a ser diputat al parlament

La Junta Electoral espanyola (JEC) ha ordenat la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, i la retirada de l’acta de diputat al Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, la JEC ha estimat el recurs del PP, Ciutadans i Vox –refusat la setmana passada per la Junta Electoral de Barcelona– i s’ha avançat a la decisió del Tribunal Suprem espanyol, que havia d’estudiar un recurs de la defensa de Torra contra la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La JEC, entre l’obediència a Luxemburg i
l’escàndol d’inhabilitar Junqueras i Torra

La defensa de Torra pot interposar ara un recurs contra la decisió de la JEC a la sala tercera del Suprem i demanar mesures cautelaríssimes perquè Torra pugui romandre en el càrrec mentre s’estudia el seu cas. El seu advocat, Gonzalo Boye, explicava dilluns en una entrevista a VilaWeb: ‘Això vulneraria el dret a una segona instància, la presumpció d’innocència i envairia competències de la sala segona del Tribunal Suprem, que és la que ha de resoldre aquesta qüestió. Tinc dubtes seriosos sobre la constitucionalitat de la norma que pot aplicar la JEC. Diria que poden causar una implosió del sistema constitucional. Pot passar qualsevol cosa. Però això encara tindrà un recorregut parlamentari important, perquè només el Parlament de Catalunya podria privar Torra dels seus drets, i el reglament diu que ha de ser per una sentència judicial ferma.’

Boye també denunciava la paradoxa del fet que la JEC, que va denunciar Torra, fos qui acabés executant la condemna: ‘Realment, això és la tempesta perfecta: la JEC denuncia el president Torra, i una vegada el TSJC el condemna, l’execució correspon a la JEC, que és la part denunciant. La causa penal s’obre per una denúncia de la JEC. Seria com deixar en mans de la suposada víctima l’execució de la pena.’

La JEC diu que cal deixar sense efecte la credencial de Torra com a diputat i ha transmès l’ordre a la Junta Electoral de Barcelona perquè l’activi amb efectes immediats. En una resolució d’una pàgina i mitja, els membres de la JEC conclouen que la condemna a inhabilitació per part del TJSC, encara que no sigui ferma, constitueix una ‘causa d’inelegibilitat sobrevinguda’.

Xoc amb el Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya ha de decidir ara si acata la decisió de la JEC o bé planta cara i defensa el president Torra. La JEC notificarà la resolució al parlament i el ple haurà de decidir si retira la condició de diputat a Torra, o no, després d’un dictamen de la comissió de l’estatut dels diputats, prevista a l’article 64 del reglament. En aquest sentit, el president ha defensat en tot moment que ell només cessaria de les seves funcions si la cambra li retirés la confiança.

Una composició polèmica

La Junta Electoral espanyola és integrada per quinze membres. D’aquests, tretze tenen dret de vot: vuit són magistrats del Tribunal Suprem –entre els quals el president i el vice-president de la junta– i cinc, catedràtics en actiu de dret o de ciències polítiques i sociologia, elegits pel congrés espanyol; a més, hi ha dos membres sense dret de vot, que són el lletrat major del congrés espanyol i el director de l’Oficina del Cens Electoral.

Els vuit magistrats són triats per sorteig (Antonio Jesús Fonseca-Herrero, Inés Huerta Garicano, Ana María Ferrer García, Antonio Vicente Sempere Navarro, Francisco José Navarro Sanchís, María Luz García Paredes, Eduardo de Porres Ortíz de Urbina i José Luis Seoane Spiegelberg); en canvi, els cinc vocals nomenats pel congrés espanyol són proposats pels partits polítics. D’aquests, dos van ser a proposta del PSOE –Consuelo Ramón Chornet i Juan Montabes Pereira–, un pel PP –Carlos Vidal Prado–, un per Ciutadans –Silvia del Saz Cordero– i un per Units Podem –Inés Olaizola.