03.01.2020 - 21:20
|
Actualització: 03.01.2020 - 21:55
TEMA DEL DIA
Cop. Només vint-i-quatre hores després de la signatura de l’acord entre el PSOE i ERC per a obrir una taula de diàleg, la Junta Electoral espanyola (JEC) ha demanat la inhabilitació del president Quim Torra i que se li retiri l’escó. La decisió és indefensable democràticament, perquè la condició de diputat i de president de Torra correspon als electors que el van votar, que no poden ser suplantats per un organisme administratiu espanyol. És un cop d’estat que vulnera la sobirania del parlament de Catalunya. Tècnicament, el parlament té la responsabilitat d’aplicar aquest acord. La decisió s’ha de remetre a la comissió de l’estatut del diputat, que decideix sobre les incompatibilitats dels membres de la cambra, i prendre una decisió després del dictamen preceptiu. Però Torra ja ha sol·licitat al president del parlament, Roger Torrent, que convoqui un ple extraordinari demà, cosa que ha acceptat. L’independentisme té majoria absoluta a la cambra i, per tant, aquesta majoria farà valdre els seus drets, encara que això comporti un xoc institucional amb la justícia espanyola.
Acatar la inhabilitació del president seria enterrar l’autogovern de Catalunya. Tant el reglament del parlament com l’estatut d’autonomia estableixen que només es pot perdre la condició de diputat i de president per una sentència ferma, que no existeix. Només seria ‘legal’ un vegada el Tribunal Suprem s’hagués pronunciat sobre el recurs del president contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que inhabilitava Torra per no haver despenjat la pancarta del llaç groc del Palau de la Generalitat. Però més enllà del que diu la llei, políticament, el parlament ha de rebutjar amb una votació la inhabilitació de Torra per defensar la democràcia, la seva sobirania com a institució i la dignitat dels seus membres.I no ho haurien de fer els grups independentistes, sinó tots els que es considerin demòcrates.
Més enllà de la resposta del parlament, la resolució de la JEC obre una crisi sense precedents d’efectes polítics molt importants. D’entrada, la decisió dinamita la creació d’una possible mesa de negociació pactada entre el PSOE i ERC perquè Quim Torra havia d’encapçalar la part catalana com a president. No es pot negociar amb qui menysté les institucions catalanes i reprimeix l’altra part. Per fer viable qualsevol negociació, cal com a mínim respectar els interlocutors, no destituir-los. És cert que la decisió és de la justícia espanyola, no del govern, però si Pedro Sánchez no pot aturar la guerra bruta de la justícia espanyola contra l’independentisme, les negociacions no serveixen per a res. Negociació i repressió són incompatibles.
La decisió de la JEC també pot posar al congelador la decisió d’ERC de facilitar la investidura de Pedro Sánchez. El partit republicà reunirà demà al matí l’executiva, però la decisió de la JEC li ha posat mot difícil de justificar l’abstenció. Investir Sánchez ara és avalar la inhabilitació d’un president de la Generalitat. Seria el segon president legítim destituït per la justícia espanyola. El primer va ser Carles Puigdemont. Un precedent perillós que pot afectar qualsevol candidat en el futur i que no es pot permetre cap partit independentista. La temptació de canviar Torra per un altre president és inviable tècnicament i reprovable políticament, perquè seria acatar la decisió de la JEC, que també ha decidit d’inhabilitar Oriol Junqueras com a eurodiputat, desobeint el Tribunal de Luxemburg. L’única sortida digna que té l’independentisme, i els demòcrates en general, és rebutjar aquestes decisions, no acatar-les i defensar la continuïtat de Torra com a president, encara que això comporti desobeir.
MÉS QÜESTIONS
Puig demana al govern espanyol i a la UE un pacte per a salvar l’Albufera. L’Albufera perilla i el president de la Generalitat mou peça per provar de salvar-la. Ximo Puig ha convidat la Unió Europea i el futur govern espanyol que se sumin a una ‘gran coalició’ per a salvar l’Albufera de València i aturar-ne el deteriorament, posant al centre els pescadors i les persones que viuen al voltant del parc natural. Durant una visita a la llotja i a la comunitat de pescadors, ha recordat que l’Albufera formava part de l’ànima col·lectiva dels valencians i que salvar-la també era ‘salvar la identitat dels valencians’. Per aconseguir-ho, Puig ha anunciat la visita del vice-president primer de la Comissió Europea i encarregat del Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans. També ha confiat en el suport del futur govern espanyol i d’institucions com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’Ajuntament de València, la societat civil i totes les persones que estimen l’Albufera per a bastir un itinerari compartit. Aquest gran acord entronca amb el pacte verd per al futur del País Valencià que va anunciar el mateix Puig en el missatge de comiat del 2019.
Més per Mallorca preveu que ERC defensi els interessos de les Illes en una ‘segona fase’. Més per Mallorca ha valorat positivament l’acord entre Esquerra i el PSOE que permetrà la investidura del socialista Pedro Sánchez, i ha justificat que no incorpori cap referència a les Illes, com havien pactat amb els republicans, dient que això es faria en una ‘segona fase’, en què es defensaran les reivindicacions d’inversions per a les Illes. Més explica que diversos dirigents d’Esquerra han manifestat públicament que el compromís per a defensar l’agenda balear es mantenia intacte. En aquest context, Més ha celebrat que l’acord Esquerra-PSOE permetria ‘la creació d’una taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol, que es basa en el reconeixement d’un conflicte polític i en el diàleg com a solució democràtica’, una proposta amb la qual la formació està d’acord. ‘Esperem que sigui l’eina per a resoldre el conflicte a Catalunya i que alhora permeti donar garanties de governabilitat durant la pròxima legislatura’, diu Més, que precisa que ‘serà en aquest segon punt on s’introduiran les negociacions per a superar el problema de l’infrafinançament que tenen territoris com el de les Balears’. Cal recordar que el coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, es va reunir amb representants d’Esquerra i aquests es van comprometre a traslladar reivindicacions del partit mallorquí a la negociació de la investidura. La formació ecosobiranista destaca que l’acord Esquerra-PSOE tampoc preveu ‘cap mesura d’inversions per a Catalunya ni altres territoris que sofreixen un finançament injust’. L’acord de Més amb ERC inclou el desenvolupament del Règim Especial de les Balears, el conveni de mobilitat sostenible que permeti d’implantar el tren de Llevant i el tramvia de Palma i el conveni per a finançar infraestructures de depuració i proveïment d’aigua.
L’oposició andorrana critica el discurs de Cap d’Any d’Espot. Els grups de l’oposició no veuen novetats en el discurs de Cap d’Any del cap de govern, Xavier Espot, i l’han qualificat de buit. Els grups parlamentaris socialdemòcrata i Tercera Via consideren que els aspectes destacats per l’executiu no contenen cap propòsit concret. Pel president del grup socialdemòcrata, Pere López, és el moment de passar de les paraules als fets perquè ‘els reptes cada dia són més seriosos i més complicats, i de moment el govern només ha anat apuntant els problemes sense prendre decisions per a solucionar-los’. Pel cap de l’oposició, va ser ‘un discurs de paraules i frases que queden molt bé, però de moment mantenen una política bastant buida en tots aquells aspectes que preocupen la ciutadania’. Per López, les declaracions del cap de govern sobre l’emergència climàtica són poc concretes i no fixen objectius clars. Per aquest motiu, el seu grup treballa per establir un calendari i fer que els compromisos siguin més concrets i assumibles. En la mateixa línia, el president del grup parlamentari Tercera Via, Josep Pintat, ha manifestat que el discurs no contenia cap novetat respecte al que ja s’havia dit anteriorment. I ha recordat que la seva formació ja havia fet una esmena a la totalitat al pressupost del 2020.
LA XIFRA
Vuit magistrats del Tribunal Suprem –entre els quals, el president i el vice-president de la junta– i cinc catedràtics en actiu –de dret o de ciències polítiques i sociologia– elegits pel congrés espanyol componen la Junta Electoral espanyola. A més, hi ha dos membres sense dret de vot, que són el lletrat major del congrés espanyol i el director de l’Oficina del Cens Electoral.
TAL DIA COM AVUI
El 3 de gener de 1959, Alaska es va convertir en el 49è estat dels EUA, tot i que ja feia anys, des del 1867, que l’havien comprat. Rússia va malvendre el territori per 7,2 milions de dòlars, una operació que va ser molt profitosa per als compradors.
