24.01.2020 - 20:30
|
Actualització: 24.01.2020 - 21:30
TEMA DEL DIA
Multes. La Junta Electoral espanyola ha acordat aquesta setmana de sancionar amb cinc-cents euros Pedro Sánchez per haver vulnerat la llei electoral. La decisió ha dividit fins i tot l’organisme, que ho ha decidit per set vots contra sis, després d’una intensa discussió, perquè l’instructor va proposar que la sanció fos de 2.800 euros. Alguns membres d’aquest organisme, majoritàriament compost per jutges del Tribunal Suprem espanyol, van considerar excessiva la quantitat per la falta que havia comès Sánchez. Només havia concedit una entrevista a la Sexta des de la Moncloa després d’haver convocat les eleccions. La mateixa junta ha acordat de sancionar Isabel Celáa, aleshores ministra portaveu del govern espanyol, per haver aprofitat les conferències de premsa que es fan després de les reunions dels consells de ministres per fer campanya electoral, quan les eleccions ja havien estat convocades. En aquest cas, haurà de pagar més que el president, 2.200 euros, per haver ajudat a guanyar les eleccions.
No consta que cap dels vuit membres del Suprem escollits per sorteig ni els cinc catedràtics proposats pel PSOE i el PP sospesés la possibilitat d’inhabilitar Sánchez. Per tant, hem de concloure que per la JEC és molt més greu penjar una pancarta al Palau de la Generalitat a favor dels presos polítics o la llibertat d’expressió que no pas utilitzar la Moncloa per fer campanya electoral. A ningú no li passa pel cap que la JEC pugui inhabilitar Pedro Sánchez per haver vulnerat la legislació electoral. Seria una aberració democràtica i un ús desproporcionat de la capacitat sancionadora d’un organisme administratiu com la JEC. En canvi, troben molt normal d’intentar d’inhabilitar un president de la Generalitat, retirar-li la condició de diputat, vulnerant la sobirania del parlament.
El tracte de la justícia espanyola quan es tracta de qüestions relacionades amb Catalunya no és tan sols polític, sinó que té una clara voluntat d’escarment i un punt de venjança. Aquest maltractament és constant d’ençà que va començar el procés i es va disparar després de l’1-O. En cap dels casos relacionats amb l’independentisme no hi ha justícia, hi ha venjança. De la detenció de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart el 20 de setembre de 2017 fins a l’empresonament de tot el govern per un delicte que no van cometre, el de sedició, passant per l’esperpèntic judici contra la cúpula dels Mossos d’aquesta setmana, en què s’ha demostrat que la fiscalia té més interès a saber la ideologia dels qui són jutjats que no pas a aclarir els fets. Perquè els fets no són delicte, però la ideologia, per a la fiscalia, sí. Tothom sap que els Mossos van actuar correctament l’1-O i qui hauria de ser jutjat són els comandaments de la policia i la Guàrdia Civil espanyoles, que van emprar la violència contra els votants. Però això no passarà. Al contrari.
El ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que ja va premiar els policies del Primer d’Octubre, ara premiarà els desplaçats a Barcelona durant el mes d’octubre de l’any passat per haver reprimit les manifestacions contra la sentència. Tots rebran la medalla al mèrit policíac en els actes commemoratius del 196è aniversari de la policia espanyola, que es faran el 29 de gener. Entre els guardonats hi ha Iván A. F., el policia antiavalots que va estar ingressat a l’UCI d’un hospital de Barcelona, per un traumatisme cranioencefàlic causat suposadament per l’impacte d’un objecte pesant al cap, una ferida que no es va aclarir mai oficialment què l’havia causada. El policia ferit rebrà la creu d’argent, que va acompanyada d’un augment vitalici de la pensió equivalent al 15% del sou.
La tornada del PSOE al govern havia de significar un canvi en l’ofensiva judicial contra l’independentisme, però la realitat demostra que, mentre predica un diàleg que no arrenca, continua avalant la repressió judicial i policíaca contra l’independentisme. El silenci contra l’ofensiva per a provar d’inhabilitar Torra, l’indecent judici contra la cúpula dels Mossos o continuar premiant la policia espanyola que va reprimir manifestants el mes d’octubre passat demostren que la repressió no ha desaparegut. Avui mateix la fiscalia, que ara depèn de l’exministra Dolores Delgado, ha demanat set mesos de presó a Tamara Carrasco per un missatge gravat de Watsapp, després d’haver-la acusat de terrorisme i haver-la confinat un any al seu poble. En vista d’aquesta situació, la decisió del president Torra de desobeir la decisió d’inhabilitar-lo és l’única possible per a mantenir la dignitat institucional. Acatar, aquesta vegada, seria liquidar definitivament la poca sobirania que manté el parlament.
MÉS QÜESTIONS
Els acusats per l’accident del metro de València pacten amb la fiscalia. El judici oral per l’accident del metro de València del 3 de juliol de 2006, en què hi hagué 43 morts i 47 ferits, finalment no es farà. Havia de començar dilluns, però segons que informa À Punt els vuit processats han arribat a un acord amb la fiscalia per a reduir-los la pena en canvi d’admetre els fets. El pacte es va tancar ahir en una reunió en la qual va participar l’acusació particular que representa l’Associació Víctimes del Metro 3 de Juliol. En declaracions a À Punt Ràdio, Rosa Garrote, de l’associació, ha dit que li sembla molt important que quatre persones reconeguin la seva responsabilitat, cosa que han denunciat d’ençà del primer dia. ‘Es reconeix la responsabilitat de la direcció i posa en relleu la nostra acció’, ha afegit. El pacte significa l’acceptació d’una pena de vint-i-dos mesos de presó per a quatre dels processats i la retirada de l’acusació per als altres quatre, entre els quals l’ex-gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, Marisa Garcia. Com que no tenen antecedents penals, cap dels condemnats no entrarà a la presó.
La Generalitat emetrà un màxim de 134 milions d’euros de deute públic enguany. La Generalitat podrà emetre o contractar, a tot estirar, 134.174.903 euros de deute públic enguany i el gener del 2021. El ple del Consell ha aprovat aquest límit d’acord amb la llei del pressupost de la Generalitat del 2020. De l’import total autoritzat, 91.237.440 euros corresponen a la devolució de la liquidació negativa del 2008 i el 2009 del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú; 4.679.129 euros són per a amortitzar el 2019 operacions financeres de les universitats públiques; i, finalment, 38.258.333 euros corresponen a l’amortització, enguany, d’operacions financeres de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest pagament i el de les universitats públiques es cobriran amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) del 2020 i, per tant, impliquen un endeutament de la Generalitat, però sense variació en el Sistema Europeu de Comptes (SEC) 2010.
El govern descarta dimissions pels casos d’explotació sexual a menors tutelats. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha defensat la feina de tots els implicats en l’atenció a menors tutelats i no accepta que hagi de dimitir ningú. Això, afegeix, no és defugir cap responsabilitat pels casos d’explotació sexual que afecten menors tutelats a Mallorca. Costa ha defensat que la ‘prudència’ del govern no s’ha d’interpretar de cap manera com un intent d’ocultar dades, sinó de preservar la integritat i la intimitat dels menors afectats. A més, ha dit que tant responsables polítics com personal tècnic s’esforcen tant com poden a lluitar contra aquest problema i que l’executiu anirà fins al final perquè aquesta situació millori. Els casos afecten menors tutelats per l’Institut Mallorquí d’Assumptes Socials (IMAS), dependent del Consell de Mallorca. Segons Costa, totes les administracions tenen una part de responsabilitat dins les seves competències. Pel que fa al govern, ha recordat que a la legislatura passada va aprovar un pla autonòmic de lluita contra el tràfic i prostitució de dones i nenes.
El Consell d’Europa reconeix els avenços d’Andorra contra l’emblanquiment de capitals. L’òrgan del Consell d’Europa encarregat de la lluita contra l’emblanquiment de capitals, el Moneyval, ha reconegut els avenços legislatius que ha fet Andorra en aquest àmbit. Amb tot, l’òrgan encara identifica algunes mancances. Per exemple, l’últim informe destaca el risc que organitzacions sense ànim de lucre puguin ser utilitzades per finançar activitats terroristes i s’indica que no s’han desenvolupat reglaments específics per a protegir el sector. No hi ha cap sistema d’auditories externes i independents per a aquestes associacions, tret de les que reben fons públics, ni mecanismes interns que promoguin la cooperació i coordinació entre els nivells de l’administració per a un intercanvi d’informació adient. En canvi, uns altres aspectes passen de ser ‘parcialment assolits’ a ‘àmpliament assolits’. Són els relatius a la transparència i disposicions legals per a identificar la propietat efectiva de les empreses; la regulació i supervisió d’entitats financeres i, finalment, la regulació i supervisió de les professions i negocis no financers designats: casinos, agents immobiliaris, comerciants de metalls i pedres precioses i professionals com ara advocats, notaris o persones i activitats que presten determinats serveis a tercers. Andorra ara compleix plenament deu de les quaranta recomanacions d’aquest òrgan del Consell d’Europa.
LA XIFRA
Encara hi ha tres persones desaparegudes a les Illes (dues a Eivissa i una a Mallorca) després del temporal Glòria, segons que ha informat la delegació del govern espanyol.
TAL DIA COM AVUI
El 24 de gener de 1770 Gaspar de Portolà, nascut a Os de Balaguer, va tornar a San Diego després de la descoberta de la badia de San Francisco i d’una expedició per la costa de Califòrnia.
