11.03.2019 - 21:50
|
Actualització: 11.03.2019 - 23:18
La convocatòria de les eleccions espanyoles el 28 d’abril ha neguitejat els partits polítics, per la gran volatilitat del vot i pel fet que, com més partits obtinguin representació, més ajustat esdevindrà el resultat.
La irrupció de Vox hi tindrà un paper fonamental i condicionarà enormement el repartiment d’escons. La dreta, habitualment unida en una sola llista, aquesta vegada competirà en tres llistes (Vox, PP i Cs). La gran desproporció en algunes províncies serà clau en aquestes eleccions, on les majories poden ballar per molt pocs escons.
El paper decisiu de les províncies menys poblades
Sovint es culpa la fórmula d’Hondt de la gran desproporcionalitat del sistema electoral espanyol, però realment hi té una incidència mínima. El factor realment important és que hi ha moltes províncies on es reparteixen molt pocs escons.
En total, hi ha dinou províncies on es trien quatre diputats o menys, un total de seixanta-sis escons. Això fa que algunes formacions puguin rebre un gran percentatge de vot però restar excloses del repartiment d’escons.
El 2016, a les darreres eleccions espanyoles, la formació que en sortí més perjudicada va ser Ciutadans: en aquestes circumscripcions, hi va aconseguir 343.000 vots (11,8%) però cap escó. Podem també hi va resultar fortament castigada, però, com que va superar Ciutadans, va poder obtenir vuit escons.
Per veure-ho amb un exemple, a Guadalajara, on es reparteixen tres escons, Podem va obtenir el 18,1% dels vots i Ciutadans el 16,4%; en canvi, només van obtenir-hi escons el PP i el PSOE.
En circumscripcions on es reparteixen quatre escons, en unes eleccions espanyoles el BNG va quedar sense escó tot i tenir el 16,85% dels vots. Per tant, en aquestes demarcacions, un partit amb més d’un 16% dels vots, pot ser que no hi obtingui cap escó.
El paper fonamental de Vox
La major part d’aquestes províncies tenen un tarannà conservador. El 2016 el PP va obtenir-hi el 41% dels vots i el 55% dels escons; en moltes circumscripcions, hi va obtenir dos escons dels tres que hi havia en joc. Però ara la situació pot canviar amb la irrupció de Vox.
Ni que les dretes tinguin la majoria dels vots, un repartiment igualat podria fer que el PP no atrapés el PSOE en la majoria de províncies i que ni Cs ni Vox no arribessin al llindar que els serviria per a guanyar diputats.
Una anàlisi del diari El País estimava que, amb un percentatge estable de la dreta (49%), si Vox no aconseguís cap vot, les dretes obtindrien prop de 190 escons i una majoria assegurada. En canvi, si Vox tingués un suport entre el 8% i el 10%, restaria vots al PP i Cs sense obtenir gaires escons, i això podria deixar la dreta per sota de la majoria absoluta (176). Ara, si Vox superés el 12% dels vots, de manera que passés davant de Podem en moltes províncies, tornaria a haver-hi moltes possibilitats d’atènyer la majoria absoluta.
Alhora, si Ciutadans i Vox superen Podem en aquestes circumscripcions petites, es podria escaure una situació semblant a la que ha vist moltes vegades Esquerra Unida, que amb milions de vots gairebé no obtenia cap escó.
Havent-hi molt pocs escons en joc a cada demarcació, un marge de vots estret pot fer que els partits obtinguin un diputat o no. Són unes diferències tan petites que difícilment les poden copsar les enquestes.
El senat espanyol, el cas més extrem
Si en les eleccions espanyoles hi ha un sistema electoral mancat de proporcionalitat és el del senat espanyol. En totes les circumscripcions, tret de les insulars i de les ciutats autònomes, es trien quatre senadors i cada elector té tres vots.
Per tant, en circumstàncies normals, en què el votant vota en bloc una candidatura, el partit més votat obté tres escons, la segona força un de sol i la resta de partits cap. La força més votada pot aconseguir la majoria absoluta amb molt pocs vots. El 2016, per exemple, el PP amb un 34,5% dels vots va aconseguir el 63% dels escons. En canvi, Cs no en va obtenir cap.
El senat no ha tingut un paper transcendental en la política espanyola fins ara fa dos anys, quan va aprovar d’aplicar l’article 155 a Catalunya. Ara el PSOE podria ser la força més votada, arran de la divisió de la dreta i tenir la clau per a decidir si es torna a aplicar. Per bé que el resultat és ajustat, perquè en les províncies més petites és on la dreta té més suport.
Els escons al congrés i al senat espanyols podrien variar constantment i acabar adjudicant-se per un marge de vots molt estret. Les previsions que puguin fer les enquestes ara, doncs, són més poc fiables que mai.
