07.01.2019 - 21:50
La investigació per les càrregues de l’1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis fa mesos que està paralitzada. El col·lectiu d’advocats Voluntaris pel Dret de Defensa denuncia que el jutjat número 2 de Girona els ha denegat unes quantes vegades la petició de citar a declarar alguns agents que ja han estat identificats. Per això, aquesta setmana els lletrats presentaran un recurs a l’Audiència de Girona perquè els facin comparèixer en seu judicial. A tot Catalunya hi ha causes obertes contra la violència policíaca de l’1-O, però aquesta és la que acumula més denúncies: més de 250.
La jutgessa addueix que vol un procés amb totes les garanties i que abans de fer cap pas en la instrucció ha de consultar la transcripció completa de les comunicacions aportades per la policia espanyola i la Guàrdia Civil. El mes de setembre, va ordenar als Mossos d’Esquadra que transcriguessin els quatre mil arxius d’àudios de les comunicacions de l’1-O, però cinc mesos després encara no han enllestit la feina.
Tanmateix, el col·lectiu d’advocats considera que això no és raó suficient per a no citar la desena d’agents identificats. ‘Les seves declaracions ens poden aportar informació per a la instrucció sobre les actuacions als col·legis i per a saber quina mena d’ordres i directrius varen rebre’, explica Albert Carreras, un dels lletrats del col·lectiu. Per desembussar la instrucció, el col·lectiu de lletrats ha aportat una transcripció parcial dels enregistraments, però no n’han rebut resposta. Carreras assenyala que l’única utilitat dels arxius és que demostren l’existència d’un canal alternatiu, on els agents compartien la ‘informació sensible i compromesa’ sobre l’operatiu i del qual no hi ha cap rastre. Per això han demanat de manera reiterada a la jutgessa que requereixi a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil que aportin totes les comunicacions de l’1-O. Tanmateix, la magistrada insisteix que abans vol consultar les transcripcions dels Mossos.
‘No som ingenus i sabem que probablement no s’acabaran presentant totes les comunicacions, perquè el Ministeri d’Interior no col·labora amb la investigació, i probablement el material ja ha estat esborrat’, denuncia Carreras. De totes maneres, els advocats insistiran perquè s’aportin totes les comunicacions. ‘El simple fet que no es presentin serà transcendent al judici o en possibles instàncies superiors, com ara Estrasburg’, diu.
Segons l’advocat, la jutgessa no comet cap infracció amb aquesta posició; és una ‘discrepància tècnica i una pràctica molt poc habitual, però no és cap il·legalitat’. De totes maneres, demostra preocupació perquè la causa no avança d’ençà del setembre i tem que algunes actuacions judicials de la instrucció s’acabin fent a corre-cuita o no es facin. L’advocat contraposa la lentitud del cas de Girona amb la diligència de Barcelona, on ja han declarat uns quants agents i la causa tira endavant.
La paràlisi també afecta més peticions. Els lletrats fa temps que demanen que en seu judicial es visualitzi el contingut d’un enregistrament amb la càmera GoPro que va perdre un dels agents que va intervenir a l’escola Verd de Girona. En les imatges es veu com l’agent es comunica per mòbil amb un comandament abans d’actuar. ‘Les instruccions, quines són? Entrar-hi com sigui o què?’, demana.
Les traves del govern espanyol
El paper del Ministeri d’Interior espanyol tampoc no ajuda pas a agilitar la causa. La jutgessa ha requerit al ministeri la llista d’agents i comandaments que varen intervenir a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, però la petició no ha estat atesa. El col·lectiu d’advocats ha aconseguit d’identificar-ne una desena gràcies a les imatges enregistrades. Tanmateix, Carreras es queixa que la Guàrdia Civil va actuar sense portar números d’identificació i que la policia espanyola només els duia a l’esquena. ‘La majoria d’imatges que tenim són frontals i això ens dificulta moltíssim de saber qui actuava durant l’1-O’, lamenta.
