La investidura fallida de Turull trenca la majoria independentista

TEMA DEL DIA
Fracàs. Quan Jordi Turull ha pujat a la tribuna d’oradors per fer el discurs ja sabia que no seria investit president de la Generalitat. I també sabia que demà haurà de passar pel Tribunal Suprem espanyol on el jutge Pablo Llarena el pot tornar a enviar a la presó, juntament amb cinc dirigents independentistes més. L’intent de Junts per Catalunya i ERC de fer una investidura ‘exprés’ per contrarestar la repressió judicial ha fracassat perquè la CUP finalment ha optat per mantenir l’abstenció. Una posició que no té a veure amb la figura de Turull, sinó amb el programa de govern de la legislatura, que consideren insuficient. Una oferta de darrera hora d’una moció de confiança d’aquí a un mes no ha servit per a canviar l’opinió dels anticapitalistes.

Poques coses poden canviar quan dissabte es faci la segona tanda del debat d’investidura, tal com hi obliga el parlament. La principal pot ser que no hi hagi el candidat, si Llarena opta finalment per empresonar-lo. I caldrà veure si la resta de diputats que compareixen al Suprem, que són Raul Romeva i Josep Rull poden tornar-hi, a la cambra, dissabte. Qui no ho farà segur seran Marta Rovira, Dolors Bassa i Carme Forcadell que han anunciat que deixen l’escó en finalitzar el ple. Però si els partits independentistes no han aconseguit unir-se per encarar l’onada repressiva de l’estat espanyol, difícilment faran pinya per governar. Tres mesos després de les eleccions, l’independentisme ja ha ‘cremat’ tres candidats: Puigdemont, Sánchez i Turull. I la majoria de setanta diputats és fracturada, no tan solament per l’abstenció de la CUP, sinó també per les diferències estratègiques entre Junts per Catalunya i ERC, que s’han tornat a palesar al ple amb les intervencions de Turull i Sergi Sabrià. Però ha estat Carles Riera qui ha oficialitzat la ruptura de la majoria independentista  i ha anunciat que la seva formació passaria a ‘l’oposició’.

L’abstenció de la CUP només deixa dues opcions a Junts per Catalunya i ERC. La primera, forçar la renúncia de Carles Puigdemont i Toni Comín als seus escons, cosa que els permetria d’investir Turull o un altre candidat i governar tota la legislatura sense haver de dependre dels vots de la CUP. Aquesta decisió implicaria tancar la porta definitivament a una investidura telemàtica de Puigdemont a mitja legislatura, però l’ha insinuada Eduard Pujol en la seva intervenció, quan ha garantit que dissabte hi hauria investidura. L’altra opció és senzillament deixar passar el temps, perquè la votació d’avui ha engegat el compte enrere cap a les eleccions. Si abans del 22 de maig no hi ha hagut cap investidura, es convocaran automàticament les eleccions, que es farien el 15 de juliol. Unes eleccions enmig de l’estiu que, després de tot això que ha passat aquests sis mesos, tindrien un resultat imprevisible.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts Valencianes celebren els 600 anys de la sessió que va crear la Generalitat.  Les Corts Valencianes han commemorat amb una sessió especial el sisè centenari de la creació de la Diputació General o Generalitat, el 22 de març de 1418. Un acte institucional al lloc on es va fer la primera reunió, la sala capitular del convent de Sant Domènec de València (avui seu de la capitania general) ha recordat la primera sessió de les Corts, convocades per Alfons el Magnànim, que institucionalitzava i feia permanent la Generalitat, l’organisme encarregat de recaptar i gestionar els principals imposts pagats al rei pels habitants del Regne de València. Hi han assistit el president de la Generalitat, Ximo Puig; la vice-presidenta Mónica Oltra; i el president de les Corts, Enric Morera, que ha fet el discurs de cloenda. Morera ha remarcat que l’actual parlament és hereu modern democràtic de les primeres Corts forals de l’any 1261 i que cal aprofitar aquesta data per reflexionar: ‘Cal pensar què hem fet, d’on venim, on som, i, sobretot, on serem en un futur pròxim, on voldríem ser.’  També ha recordat el consens parlamentari en favor d’una millora del finançament i el debat per a la reforma constitucional derivat de la crisi territorial, provocada per ‘una pulsió centralista pre-constitucional, una amenaça contra la cohesió, contra la realitat plurinacional de l’estat, que contradiu el nostre estatut d’autonomia’.

Un passeig de Vivers portarà el nom de Guillem Agulló. Vint-i-cinc anys després de ser assassinat, la Comissió de Desenvolupament Humà de l’Ajuntament de València ha aprovat que un passeig del Jardí de Vivers porti el nom de Guillem Agulló, el jove de Burjassot mort a Montanejos per un grup de neonazis, l’any 1993. Malgrat que diverses entitats van sol·licitar a l’ajuntament que es retolés un carrer amb el nom de Guillem Agulló, finalment la regidoria de Patrimoni va pactar amb els promotors que li dedicarien un dels passeigs de Vivers, un lloc més visible que els carrers que s’havien proposat als promotors de la iniciativa, que no eren cèntrics. Ara serà la regidoria de Parcs i Jardins la que retolarà aquest vial a Vivers per recuperar la memòria del jove assassinat. La petició, l’havien feta Acció Cultural del País Valencià, Moviment contra la Intolerància, Comunitat Israelita, Federació Maranatha d’Associacions Gitanes, el Col·lectiu Lambda, Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia, el Centre Cultural Islàmic i Ververipén Rroms per la Diversitat. El batlle de València, ho ha anunciat amb aquest piulet:

Sols és un gest, però amb #GuillemAgulló, mort per combatre el racisme i la violència feixista, donem difusió als valors de llibertat, igualtat, diversitat, pluralitat i respecte.

Luz verde para que un paseo de Viveros lleve el nombre de Guillem Agulló https://t.co/sG6UdtgCKx pic.twitter.com/syfMVgzqIT

— Joan Ribó (@joanribo) March 22, 2018

Acció Cultural i les universitats impulsen una llei d’igualtat lingüística. Les cinc universitats públiques valencianes han constituït un grup de treball amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per acordar un nou model de llei d’Igualtat Lingüística. L’acord és un aval al projecte que el mes de març del 2015 va presentar ACPV per impulsar aquesta nova llei pactant-la amb els agents socials i les universitats. El grup treballarà a partir del document ‘Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica’, per actualitzar-lo i acordar uns criteris de la nova llei que tingui l’aval universitari. La intenció és de presentar les conclusions abans d’acabar l’any, perquè el govern del Botànic es comprometi a impulsar-la la legislatura vinent; en aquesta, que acaba l’any vinent, ja no hi ha temps d’impulsar-la. El grup de treball és integrat pels responsables de la secció de llengua d’ACPV i els tècnics nomenats pels cinc vice-rectors de les universitats.

Andorra acollirà refugiats. No és mai tard si acaba bé. El Consell General ha aprovat per unanimitat el projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, que ha de servir per a acollir refugiats sirians. Malgrat les crítiques de l’oposició, que diu que la llei fa tard, perquè han passat més de dos anys d’ençà que el govern s’hi va comprometre, el projecte ha estat ben valorat i té l’aprovació de l’ACNUR. L’executiu ha anunciat que ben aviat signarà convenis amb la comunitat de Sant Egidi, però  en l’acord d’avui no hi ha hagut compromís de dates, ni tampoc de nombre de persones que s’acolliran finalment.

LA XIFRA
7.000 persones s’han manifestat avui a Perpinyà en defensa dels serveis públics. La policia ha rebaixat aquesta xifra d’assistents, comunicada pels sindicats, a 4.000 o 5.000. Mestres, bombers, jubilats i treballadors públics formaven el gruix de la mobilització, que els sindicats han valorat com un èxit.

TAL DIA COM AVUI
El 22 de març de 1685 va néixer Johann Sebastian Bach, organista i compositor de música barroca. Ací podeu escoltar-ne la Suite número 1: