La intolerància a la fructosa

La fruita és un producte natural que els humans consumim des del principi de la nostra existència. Hi ha moltes varietats de fruites, que consumim en diverses èpoques de l’any. Es recomana de prendre entre dues peces de fruita i tres el dia, perquè es considera que és un aliment que ens aporta els nutrients necessaris per a seguir una dieta saludable. Farem un repàs de diversos conceptes i explicarem què és la intolerància a la fructosa.

Què és la fruita?

La fruita és un aliment natural, sense processar, que ens aporta aigua, glucosa, fructosa, vitamines, minerals i fibra.

La glucosa i la fructosa són carbohidrats, els responsables del gust més dolç o menys de cada fruita, i són els únics nutrients de la fruita que ens aporten energia.

Les propietats de la glucosa i la fructosa són diferents i el seu comportament dins l’organisme, també.

Què és el sucre?

El sucre és un producte elaborat que afegim als aliments.

És un disacàrid (anomenat sacarosa) format per dues molècules: una de glucosa i una de fructosa.

De fa temps, el consum del sucre és molt mal valorat, perquè aporta calories buides, com se les anomena, perquè no conté ni vitamines, ni minerals ni proteïnes ni greixos.

Què és la glucosa?

La glucosa és un monosacàrid i és el combustible principal de les cèl·lules.

Es troba en aliments que contenen hidrats de carboni d’absorció ràpida com el sucre, les llaminadures, la xocolata, els pastissos, els caramels…

També n’hi ha en aliments que contenen hidrats de carboni d’absorció lenta que durant la digestió es converteixen en glucosa per poder assimilar-los.

Els hidrats de carboni de digestió lenta es troben en aliments com les patates, els cereals (l’arròs, el blat, la civada…) i els seus derivats (pa, pasta, farines…), els llegums i les fruites.

La glucosa estimula la producció d’una hormona anomenada insulina, que és imprescindible per a metabolitzar-la.

El transport de la glucosa a l’interior de les cèl·lules es fa amb diversos transportadors de membrana: els GLUT2, GLUT3 i GLUT4.

Què és la fructosa?

La fructosa també és un monosacàrid i no es fa servir com a combustible cel·lular sinó que es metabolitza al fetge.

Es troba a les fruites, les hortalisses i la mel.

Té més poder edulcorant que la glucosa.

No necessita estimular tanta producció d’insulina com la glucosa.

Es fa servir molt en la indústria per elaborar aliments processats com ara refrescs, caramels, rebosteria i els productes que diuen que són fets “sense sucre afegit”.

Una ingesta excessiva afavoreix la producció de greix i és perjudicial per al fetge i el sistema cardiovascular: cal vigilar els aliments processats.

Es transporta a l’interior de les cèl·lules amb un únic transportador de membrana: el GLUT5.

Intolerància hereditària a la fructosa

És causada per una mutació genètica que fa que la producció d’un enzim sigui deficient.

Es detecta en la infància i cal fer un estudi genètic en una mostra de sang.

Símptomes: no es guanya pes, nàusees, vòmits, deshidratació, mal funcionament hepàtic amb icterícia (color groc de pell i mucoses) i hipoglucèmia (nivells baixos de glucosa en sang).

El tractament consisteix a no incloure els aliments que duen fructosa, sacarosa (sucre comú) o sorbitol a la dieta.

Intolerància a la fructosa o malabsorció de la fructosa

Causada per un dèficit del transportador de membrana GLUT5 o per una mala activitat d’aquest transportador.

La fructosa no es pot absorbir al budell prim i passa al còlon, on els bacteris la fermenten.

Símptomes: dolor abdominal, vòmits, diarrees i gasos.

Hi ha diversos graus d’intolerància que es deuen al grau de disfunció o dèficit del transportador.

El tractament consisteix a estudiar la intolerància de cadascú i treure de la dieta aquelles fruites, verdures i cereals que no es tolerin i afegir-hi les que es tolerin més bé.

El sorbitol

Sovint, les persones amb intolerància a la fructosa també en tenen al sorbitol.

És una substància que es troba de manera natural als vegetals i a les fruites.

De manera processada, s’obté de reduir sucre (sacarosa) i conté un 40% menys de quilocalories, no fa elevar tant els nivells d’insulina i no origina càries.

Es fa servir en l’elaboració de melmelades, pastisseria industrial, xiclets i productes anomenats light.

Si se n’és intolerant o se’n pren en excés, pot causar: dolor abdominal, gasos, vòmits, diarrees i mal de cap.

Fruites recomanades per a una persona amb malabsorció de la fructosa

Heus ací una llista de fruites segons la quantitat de fructosa que contenen. La tolerància va de més a menys:

–En contenen menys d’1g: alvocat, papaia.

–En contenen entre 1-2g: mandarina, nectarina, aranja, meló.

–En contenen entre 2-3g: llimona, maduixa, coco, pinya, taronja.

–En contenen entre 3-4g: plàtan no gaire madur, maracujà.

–En contenen entre 4-5g: kiwi, nabius.

–En contenen més de 5g: xirimoia, raïm, magrana.

Hi ha fruites amb una xifra alta de fructosa que són ben tolerades perquè també tenen una xifra alta de glucosa que ho compensa.

Fruites no recomanades per a una persona amb malabsorció de la fructosa

Són aquelles fruites en què la quantitat de fructosa supera la de glucosa.

També té relació amb la quantitat de sorbitol natural que contenen, que és elevada.

Aquestes són les fruites que no tenen bona tolerància: albercoc, préssec, prunes, mango, síndria, cirera, pera, poma, caqui.

Comentaris i recomanacions per a la intolerància a la fructosa

Tenir una intolerància alimentària és un problema, perquè representa una limitació a l’hora d’escollir menjar.

Si no es fa la dieta adequada, se’n pateixen les conseqüències i es té molt malestar.

És habitual diagnosticar aquesta intolerància quan ja s’és adult i ja s’han tingut moltes molèsties digestives.

Cadascú ha d’anar provant els aliments d’un en un fins que pugui deduir quina fruita és la que li va més bé i quina li causa més símptomes adversos.

Tot dependrà si la intolerància és molt elevada o si també hi ha intolerància al sorbitol.

Cal trobar quines fruites són més ben tolerades i prendre’n una ració diària o dues.

Val més una sola ració de fruita que cap: les vitamines, els minerals i la fibra que aporta la fruita són molt aconsellables.

Recomano de menjar la fruita que es pugui, encara que no es tingui tanta variabilitat.