La internacionalització és la via més efectiva per a Catalunya

TEMA DEL DIA

No negociaran. No és cap sorpresa que el govern espanyol hagi rebutjat la candidatura de Jordi Sánchez a presidir la Generalitat, després de la renúncia ‘provisional’ de Carles Puigdemont, molt celebrada a Madrid. El govern espanyol no volia Puigdemont de president, ni vol Jordi Sánchez, ni Oriol Junqueras, ni Jordi Turull, ni Marta Rovira ni Elsa Artadi, ni ningú que vulgui continuar implementant la República. Vol un candidat que es limiti a gestionar sota vigilància permanent les restes de l’autonomia que han quedat escampades en bocins després del pas del 155, com si fos un cicló tropical.

A hores d’ara, és clar que el govern de Mariano Rajoy no s’asseurà mai a negociar sobre el futur polític de Catalunya. Ho va fer Aznar amb ETA, però Rajoy no ho farà amb els representants d’una majoria democràtica, perquè Catalunya és la locomotora d’Espanya i sense Catalunya, Espanya no és viable econòmicament. Tan clar com això és que un govern alternatiu tampoc no ho faria, perquè a Espanya, d’alternativa, no n’hi ha. Si hi ha relleu, passarà per Ciutadans, que encara enduriria més la política contra Catalunya. I el PSOE, pel que fa a Catalunya, és un clon del PP i Cs. No solament ha estat incapaç de desmarcar-se de la deriva nacionalista i autoritària de la dreta, proposant alguna alternativa, sinó que ha aplaudit amb les orelles mesures antidemocràtiques com l’aplicació de l’article 155. I Podem és en plena reculada del seu suport al referèndum per a intentar recuperar suport electoral. Per tant, ni a curt termini ni a llarg no hi haurà a Espanya un govern que vulgui negociar amb Catalunya.

L’única possibilitat que hi hagi una negociació és que sigui imposada des de fora, a escala internacional, per un poder superior al del govern espanyol. Ara per ara, aquest és un horitzó difícil, sobretot per la posició oficial de la Unió Europea de Juncker, que dóna suport al govern espanyol. Però l’altra cara és l’actitud individual de països com Bèlgica, Dinamarca, Irlanda o Eslovènia, els governs dels quals no combreguen amb l’estratègia repressiva de Rajoy. I es produeixen moviments. Aquesta setmana tots els cònsols acreditats a Barcelona, concretament 94, han donat suport al cònsol de Finlàndia, cessat per pressions del govern espanyol. És la primera vegada que els cònsols actuen en bloc i es queixen de la mala diplomàcia de l’executiu de Mariano Rajoy. Fora de la Unió Europea, Suïssa també ha demostrat, amb l’exili d’Anna Gabriel, que tampoc no combrega amb la repressió d’Espanya. La prova que a Europa no val tot va ser la retirada de l’euroordre de detenció de Puigdemont, que ja no s’ha repetit amb Gabriel, perquè els delictes pels quals els volen encausar no tenen recorregut judicial fora d’Espanya.

En aquesta estratègia també s’emmarca la decisió de Carles Puigdemont de trucar a la porta de l’ONU presentant una denúncia per la violació dels seus drets polítics davant el comitè de Drets Humans que, si és acceptada, serà un clar revés per a l’estat espanyol. Puigdemont té previst de fer una acció internacional cada mes per a intentar forçar una negociació que, des de dins l’estat espanyol, sense pressió internacional, és impossible.

MÉS QÜESTIONS

La ‘confusió’ del TSJ valencià. Hi ha errors que poden ser casuals però que no són afortunats, sobretot si es produeixen en l’esfera de la política i estan relacionats amb corrupció o irregularitats. És el cas del Tribunal Superior de Justícia Valencià, que ha confós el president de les Corts, Enric Morera amb l’arquitecte municipal de Xàbia (la Marina Alta). ‘L’Audiència d’Alacant absol el president de les Corts, Enric Morera, d’un delicte contra l’ordenació del territori per un habitatge il·legal.’ Aquesta era la frase amb què el TSJ comunicava a la màxima autoritat del parlament valencià que quedava lliure de cap responsabilitat penal pel que feia a l’acusació que pesava sobre ell. Per tal d’assegurar-se que tant les Corts com Enric Morera quedaven assabentats, el TSJ va fer servir un canal habitual com és el seu compte oficial de Twitter i va etiquetar-hi –fent una menció amb el perfil– les Corts i el seu president. L’errada va ser que l’acusat i absolt d’aquest delicte no era el president de les Corts, sinó l’arquitecte municipal de Xàbia, que s’anomena igual però que no té cap responsabilitat política. El gestor de xarxes del TSJ s’ha adonat ràpidament de l’errada, perquè el piulet que informava sobre la resolució de la sentència de l’Audiència d’Alacant ha desaparegut del mur de Twitter. I així han respost les Corts Valencianes per la mateixa xarxa:

Notícia incorrecta. El President @enricmorera no és la persona. Esperem aclariment formal. pic.twitter.com/30TJe8TxHg

— Corts Valencianes (@cortsval) March 1, 2018

Concentració a Bellreguard. Avui acabava el termini atorgat per la delegació del govern espanyol a l’Ajuntament de Bellreguard (la Safor) per a canviar la retolació del poble al castellà. Per aquest motiu, centenars de veïns s’han concentrat davant el consistori per protestar contra la decisió i defensar la retolació en català. La concentració ha tingut el suport de diverses formacions polítiques i entitats cíviques valencianes i ha comptat amb l’actuació de la Muixeranga de la Safor i la Colla de Dolçainers, els Tabaleters de Bellreguard i Al Tall. Àlex Ruiz, batlle d’aquest municipi de 4.500 habitants, catalanoparlant, va explicar a VilaWeb que no volia canviar la retolació del poble, majoritàriament en català, perquè la llengua no ha estat mai motiu de conflicte.

Correus pel català. La Plataforma per la Llengua ha activat una iniciativa per a reclamar al govern, mitjançant l’enviament d’un correu electrònic a la presidenta, Francina Armengol, que garanteixi el ‘dret de ser atesos en català en la sanitat pública’. L’entitat ha creat un formulari a la pàgina web per a enviar un correu a Armengol, perquè veuen ‘amb preocupació’ la possibilitat que el govern rebaixi les condicions d’acreditació d’un nivell suficient de català com a requisit per als treballadors de la sanitat pública.

LA XIFRA

107.000 assistents, 2.400 empreses i 471 milions d’euros revertits a Barcelona. Aquestes són les xifres oficials del Mobile World Congrés. La seva continuïtat a la ciutat està garantida malgrat les pressions del govern espanyol perquè canviï de seu.

ADÉU INESPERAT

L’empresari valencià Enrique Velarte Navarro, de 47 anys, propietari de la coneguda fàbrica de ‘rosquilletes’ que du el seu cognom, ha mort aquest matí quan el vehicle que conduïa ha sortit de la carretera, a la via V-31 entre els termes de Sedaví i Catarroja (l’Horta Sud). Els danys en el vehicle han estat menors, per la qual cosa les primeres hipòtesis fan pensar que l’empresari podria haver patit un atac de cor abans de l’impacte.

TAL DIA COM AVUI

Un 2 de març de 1974 Salvador Puig i Antich va morir executat a garrot vil a la presó Model de Barcelona pel règim franquista. Després d’haver estat jutjat per un tribunal militar sense cap garantia, considerat culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán, i condemnat a mort, va ser executat. Avui la presó Model ja és tancada, gràcies l’actuació decidida de la Conselleria de Justícia durant l’època que la va encapçalar Carles Mundó. El cantautor Lluís Llach li va dedicar aquesta cançó:

https://youtu.be/PW89D3C80xs