La insostenible lleugeresa de Sánchez

TEMA DEL DIA
Alarmes. En menys de vint-i-quatre hores, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aconseguit de perdre dos socis fundacionals de la seva majoria, ERC i Compromís, irritar el PNB perquè pacta amb Bildu en plena pre-campanya electoral al País Basc i fer saltar les alarmes a Podem perquè en el desmentiment exprés del sorprenent acord amb l’esquerra abertzale el PSOE nega un dels punts clau del pacte d’investidura amb la formació de Pablo Iglesias, la derogació ‘íntegra’ de la reforma laboral que va fer el govern de Mariano Rajoy. El secretari general de Podem ha saltat avisant que aquesta era una línia vermella que no acceptaria de descolorir. És molt difícil de fer enfadar tanta gent en tan poques hores, sobretot quan governes en minoria. Però Pedro Sánchez ho ha aconseguit, i ha demostrat així que ni tan sols és un bon funàmbul, sinó un pobre trampós a qui es veuen les ensarronades d’una hora lluny.

Sánchez sempre ha jugat políticament amb la por de l’extrema dreta com a argument per mirar d’aglutinar totes les formacions progressistes, nacionalistes i independentistes d’arreu de l’estat. En va fer motor de la campanya de les dues eleccions espanyoles de l’any passat i li va funcionar bé, perquè l’alternativa del tripartit ultra esgarrifa qualsevol demòcrata. Aquesta por de l’extrema dreta li ha permès de pagar un preu molt baix pels acords i anar dilatant-ne el compliment amb el xantatge que el tripartit de dretes ho faria pitjor. Però no n’hi ha prou amb la por de l’alternativa per a consolidar un govern sense projecte i amb un dirigent poc fiable.

El menyspreu cap a Podem ha estat constant durant els primers mesos de la legislatura. L’acord exprés que van signar ja no incloïa la supressió ‘íntegra’ de la reforma laboral del PP, com la que va signar ahir a la nit amb Bildu, sinó una reforma dels seus aspectes més polèmics: derogar la possibilitat d’acomiadar per absentisme per baixes mèdiques, derogar les limitacions a l’àmbit temporal del conveni col·lectiu i derogar la prioritat aplicativa dels convenis d’empresa sobre els convenis sectorials. D’aquests tres, només s’ha derogat el primer. També va marginar Podem en la composició del govern, amb carteres secundàries i una vice-presidència buida de contingut, i l’ha tingut a segona fila durant la gestió de la pandèmia, tret de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que s’ha de barallar cada dia amb la vice-presidenta econòmica, Nadia Calviño, garant dels interessos de l’Íbex 35 dins el govern progressista, que ja ha advertit que l’executiu no derogarà la reforma laboral. L’avís d’Iglesias és la primera esquerda seriosa dins el govern espanyol i que s’eixampli o no dependrà de la capacitat que tingui de continuar empassant-se gripaus.

En el cas de Catalunya, Sánchez no ha complert gairebé cap dels compromisos que va pactar amb ERC i ha marginat tant com ha pogut Junts per Catalunya. La taula de diàleg s’ha reunit una sola vegada a la Moncloa, continua sense data amb l’excusa de la pandèmia i en les negociacions que ha fet la darrera setmana amb els republicans, no ha cedit en cap de les propostes, algunes de les quals no té problemes per a pactar-les amb els nacionalistes bascs. No és que els bascs sàpiguen negociar millor, és que per a Espanya el problema principal és la independència de Catalunya, perquè representa el 20% del PIB de l’estat, mentre que el País Basc és només el 6,1%. Espanya pot sobreviure a una hipotètica independència del País Basc, però no a la de Catalunya, perquè seria la seva ruïna econòmica.

El menyspreu també ha estat cap al País Valencià, malgrat que la presideix un socialista, Ximo Puig. El govern espanyol va deixar el govern valencià a mercè dels lleons de la dreta quan va rebutjar el pas a la fase 1 del desconfinament, mentre en donava el vist-i-plau al País Basc, que no complia els requisits sanitaris per a fer-ho. I a l’hora de repartir els fons autonòmics, el PSOE es nega a repartir-los segons el criteri poblacional, que beneficia no tan sols el País Valencià, sinó també Catalunya. Finalment, Sánchez ha aconseguit que Compromís es planti, amb un no de Joan Baldoví que és fruit del menysteniment reiterat i l’incompliment de promeses, com el nou finançament i l’impuls del corredor mediterrani.

Aquesta suma d’irritacions ha arribat perquè la gestió de la pandèmia ha fet caure la màscara progressista i dialogant de Sánchez i ha deixat a la vista de tothom un personatge sense principis, que quan hi ha una situació complexa, com la crisi del coronavirus, s’ha de refugiar darrere els uniformes militars per amagar la seva feblesa i ha de recórrer al centralisme perquè és incapaç de gestionar el pluralisme que predicava. Només ha trobat refugi en la mediocritat ressentida de Ciutadans, un partit que havia anat a subhasta i que tornarà a apunyalar quan ja no el necessiti. Amb un personatge així no tan sols és impossible bastir cap projecte de canvi, sinó que n’és garantida la caiguda. L’excusa que l’alternativa és pitjor no serveix perquè és Sánchez mateix qui s’ofega en la seva mediocritat.

MÉS QÜESTIONS
La crisi econòmica serà especialment dura al País Valencià. Després de la crisi sanitària vindrà la crisi econòmica, que en el cas valencià serà especialment dura. El president de la Generalitat, Ximo Puig, i el responsable de l’Institut Valencià de Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, han presentat l’informe que ha elaborat la institució sobre l’impacte de la Covid-19 al País Valencià. L’estudi fa una radiografia de la situació que ha causat la crisi sanitària i marca el full de ruta per a superar-la i respondre als problemes urgents que ha originat. El document ha de guiar els treballs de la comissió creada en les Corts per a la reconstrucció social i econòmica després de la pandèmia. Adverteix que, segons les previsions, l’impacte de la Covid-19 serà més gran en la renda i en el mercat laboral valencià que no al conjunt de l’estat espanyol. També proposa un full de ruta per a la recuperació que marca prioritats per al sector públic i el privat a termini curt, mitjà i llarg. Durant la presentació, Pérez ha deixat clar que alguns dels problemes que hi ha damunt la taula no han arribat amb el coronavirus, sinó que ja hi eren abans i ha demanat de fer canvis. Concretament, ha esmentat la necessitat de dotar les empreses de més recursos qualificats o avançar en la professionalització de la direcció d’aquests negocis, per dir algunes propostes. I ha insistit en un advertiment del document: no es pot pensar que el sector públic ho podrà fer tot sol. L’IVIE assenyala, a més, que la sostenibilitat financera del sector públic és una condició necessària per a la recuperació econòmica. L’economista creu que cal posar sobre la taula el debat sobre les fonts de finançament de les administracions públiques, perquè dels recursos en dependrà la recuperació. Finalment, ha dit que l’infrafinançament del País Valencià és injustificat.

La patronal del sector i la UGT pressionen per frenar la llei del joc. El sector del joc ja s’ha començat a mobilitzar per impedir que les corts aprovin la llei del joc dilluns vinent. L’excusa és la crisi del coronavirus. Les patronals del sector i el sindicat UGT demanen que es paralitzi la llei. Diverses associacions –com Andemar, Anesar, Apromar i Asvomar–, les patronals Cejuego i Anesar (ambdues pertanyents a la CEOE) i la Confederació d’Empresaris d’Hoteleria i Turisme del País Valencià (Conhostur) han emès un comunicat conjunt per a expressar la preocupació per la possible aprovació de la norma. La votació era prevista la primera quinzena de març, però va haver d’ajornar-se per la pandèmia del coronavirus. Ara les organitzacions del sector del joc argumenten que la llei es va redactar en un context anterior a la Covid-19 i que ha quedat desfasada perquè la societat ha canviat ‘dràsticament’. Els signants asseguren que és una llei enormement restrictiva amb el joc i que aplicar-la voldria dir tancar més del 95% de les sales de joc els pròxims anys. Les associacions calculen que el joc representa el 2,3% del PIB valencià i genera 140 milions d’euros en imposts directes per a la hisenda. A les reivindicacions de la patronal del sector, s’hi ha unit el sindicat UGT, que recorda que el joc privat al País Valencià aporta 39,2 milions en cotitzacions a la Seguretat Social, a més de 7.000 ocupacions directes i 30.000 indirectament en el sector de l’hoteleria. El PP ja ha dit que votarà en contra de la llei perquè considera que serà un suïcidi per al sector de l’hoteleria en plena crisi per l’estat d’alarma.

Més per Menorca impugna el decret de mesures urgents del govern d’Armengol. El decret del govern de Francina Armengol amb mesures urgents i extraordinàries per a fer front a la crisi del coronavirus continua portant controvèrsia política i social. Més per Menorca ha registrat un escrit dirigit a la mesa del parlament en què demana que no s’admeti a tràmit un decret que critiquen perquè permet d’ampliar els hotels un 15%, entre més qüestions. Tot i que encara no ha estat tramès al parlament perquè se’n tramiti l’eventual convalidació, ja ha entrat en vigor, de manera que és inevitable que els dies vinents es registri al Parlament de les Illes. Més per Menorca al·lega que el decret no és jurídicament vàlid perquè conté una disposició final novena que fa modificacions de lleis de pressupostos, la qual cosa vulnera l’article 49 de l’estatut d’autonomia. Per això demana que tan bon punt el govern trameti al parlament el decret i la mesa hagi de qualificar-lo, en declari la inadmissibilitat per no ajustar-se, ‘de forma evident i palmària’, a allò que l’estatut preveu per als decrets lleis i el retorni al govern perquè adopti les mesures pertinents.

LA XIFRA
30 persones han arribat a València en un vol procedent de Zuric. Ha estat el primer vol internacional que ha aterrat a l’aeroport de Manises en el procés de desconfinament. Aquest vol és l’únic que és previst que arribi al País Valencià aquesta setmana.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de maig de 2006 Montenegro celebrà un referèndum d’independència. El sí obtingué el 55% dels vots i el país es declarà república independent.