La infantesa de Ngũgĩ: el poder de la promesa a una mare a la Kenya colonial

‘Es llegeix com un clàssic català.’ Amb aquesta contundència s’expressava la setmana passada la lingüista Carme Junyent en la presentació del llibre ‘Somnis en temps de guerra. Records d’infantesa‘, de Ngũgĩ wa Thiong’o (Raig Verd, 2016), a la Universitat de Barcelona. ‘Ngũgĩ és un clàssic que sobreviurà. M’ha sorprès molt que sigui tan honest’, afegia l’estudiosa africanista. Demostrava conèixer l’obra i la trajectòria d’aquest escriptor kenyà, que va entrevistar fa una colla d’anys per a una revista. Ara Raig Verd ha publicat la primera part d’unes memòries que explica ‘el testimoni d’un nen que, enmig d’un país immers en el desencant i la mort, emprèn cada dia el seu camí cap a l’escola amb la ferma esperança que els somnis poden canviar el món’.

La infantesa de Ngũgĩ és la d’un nen que va prometre a la mare que continuaria els estudis contra qualsevol adversitat que es presentés. Aquesta primera part de les memòries, narrada des dels ulls d’un nen i la intel·ligència d’una vida dedicada a l’estudi i defensa de les cultures minoritzades, evidencia les vicissituds socials i polítiques de la vida colonial i la guerra a Kenya. És el ‘somni de canviar el destí d’un país colonitzat immergit en una guerra genocida’.

‘Com si hagués estat escrit en català’
És la primera vegada que es tradueix Ngũgĩ al català. I es fa amb una traducció de Josefina Caball que va rebre molts elogis de Junyent: ‘Es llegeix com si hagués estat escrit en català. Els sistemes de parentiu de la societat retratada són molt complicats i en el llibre no t’hi fas cap embolic. Això té molt mèrit.’

‘El llibre explica també com es perden les terres. En aquest cas, al pare de Ngũgĩ no les hi pren pas un colonitzador, sinó un altre africà. També és interessant de veure com explica l’impacte de la tecnologia i les innovacions del transport.’ Per l’experta africanista, les obres de Ngũgĩ són ‘autèntics tractats d’antropologia’. Per exemple, quan ell explica l’impacte que li va causar la primera visió de l’home blanc. En el seu cas, eren uns italians: ‘No els veuen blancs, sinó vermells.’

El poder revolucionari de la llengua pròpia
Carme Junyent explicava també la importància que havia tingut per a l’autor la descoberta de l’efecte revolucionari de l’ús de la llengua pròpia. Ngũgĩ era un autor ‘molt radical marxista’ que no havia tingut cap problema fins que no va escriure una obra de teatre en kikuiu. El dia de l’estrena la policia es va presentar al teatre i el va destruir completament.

Segons Junyent, la policia sabia que la representació d’una obra crítica en llengua kikuiu podia engegar una revolució perquè ‘tot allò era molt real’. ‘La llengua era determinant perquè tothom podia participar-hi. Ngũgĩ va ser empresonat per aquesta obra i va ser durant el temps de captivitat que va adonar-se de la força transformadora que tenia la seva llengua. Fou aleshores quan va començar a escriure en kikuiu. Va deixar-ne testimoni en un diari de presó. I d’ací en va sortir un dels temes recurrents de Ngũgĩ: la colonització mental i l’autoodi. Heus ací la seva reflexió:

D’Aleksiévitx a Ngũgĩ
L’editora Laura Huerga, que seia a primera fila entre el públic de la presentació, responent a Junyent, va explicar com havia sortit la possibilitat de traduir i publicar les memòries de Ngũgĩ. Ja feia anys que hi anaven darrere. Però projectes més urgents havien passat davant. I va ser la circumstància d’haver publicat els llibres de Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de literatura, (els trasbalsadors ‘Temps de segona mà’, ‘La pregària de Txernòbil’, ‘Els nois del zinc’ i el recent ‘Últims testimonis’) que va permetre d’encarar la publicació d’aquestes memòries. Ara Huerga ha publicat la primera part de tres. I aquesta és la sort: quan acabes aquesta obra apassionant, saps que encara en vindran dues parts més.