01.07.2021 - 19:50
Les condicions operatives en l’economia manufacturera de l’estat espanyol s’han enfortit al juny a un ritme no observat en més de vint-i-tres anys. La producció ha augmentat al ritme més fort d’ençà del maig del 1998, sostinguda per nivells creixents de noves comandes. Ve’t aquí la introducció positiva que fa l’informe de l’índex dels directors de compres (PMI), corresponent al sector manufacturer del mes de juny. El cas és que s’ha registrat un augment de la producció per cinquè mes consecutiu –una continuïtat molt important–, enmig de reports generalitzats d’una demanda més ferma, fins i tot dels sectors relacionats amb l’hoteleria i la restauració que són a les portes de la recuperació… si no falla el turisme.
Com ha anat passant en mesos anteriors, la demanda interna no ha estat l’única font de creixement de la cartera de comandes. Les d’exportació han tornat a augmentar de manera pronunciada i al ritme més fort en més de tres anys i mig. Sembla que la demanda més grossa ha vingut tant dels països europeus veïns com del nord d’Àfrica.
Lògicament, creixent considerablement les necessitats de producció, els fabricants han continuat augmentant les compres de manera accentuada. Alhora, i per als qui no es refien d’allò que pugui passar, moltes empreses també miren d’augmentar els estocs de components i primeres matèries, encara que aquests esforços es frustrin sovint per la persistent escassetat d’oferta que hi ha en molts productes. Cal afegir que la confiança en el futur també ha ajudat l’activitat de contractació, perquè l’optimisme que la producció sigui més gran en el termini de dotze mesos s’ha mantingut còmodament en territori positiu el mes de juny.
Com era d’esperar, l’excés de demanda ha fet mantenir l’escalada dels preus de les compres. L’enquesta del juny hi ha marcat un altre augment rècord dels costs (les dades es van aplegar per primera vegada el febrer del 1998). La preocupació és més forta en alguns punts concrets, com en els preus del transport, del combustible, dels plàstics i dels metalls, que s’han encarit del maig ençà. En conseqüència, els preus a què venen a les altres empreses també pugen a una taxa rècord de la sèrie, a mesura que van aprofitant les condicions de la demanda més positiva, per refer els marges. Recordem que al maig els preus industrials ja creixien aquí a un ritme de més d’un 7% anual.
Naturalment, és molt important què passi a la zona euro, perquè és on va a parar el gruix de les nostres exportacions. I les xifres que aporta l’informe corresponent a la zona també són molt positives. El creixement econòmic del sector manufacturer ha establert un nou màxim al juny i l’índex PMI ha indicat un nou rècord, per quart mes consecutiu.
També a Europa els subministraments són un problema seriós. Per això resulten encoratjadores les observacions del director econòmic de la consultora IHS Markit, autor de l’enquesta. Diu que ara com ara els fabricants estan disposats a pagar tant com calgui per garantir un subministrament suficient de components que són vitals per a la seva producció. Per això és important d’observar que hi ha diversos indicadors de l’estudi que donen suport a la idea que l’alça actual dels preus resultarà transitòria.
Entre aquests indicadors, explica que alguns problemes generalitzats, com ara la congestió dels ports i la manca de contenidors, haurien de desaparèixer aviat. De la mateixa manera, aquests últims mesos s’ha observat una acumulació d’estocs de seguretat, pel fet que les empreses volen protegir-se contra possibles interrupcions futures de les cadenes de subministrament, cosa que ha exacerbat el desequilibri entre l’oferta i la demanda a curt termini. Una vegada s’hagin acumulat prou existències, aquest efecte també hauria de desaparèixer. En definitiva, preveu un retorn a la normalitat no gaire llunyà.
I a Catalunya, això que aporta avui l’índex PMI és assumible? Parlo amb Àngel Hermosilla, que és el director de l’àrea d’economia i empresa de la PIMEC, i em diu que sí, totalment. “La flaire general a la indústria és molt positiva. Fa una temporada que les coses van millor i diria que fins i tot causen una certa incredulitat a les empreses. És cert que hi ha una incertesa amb tot l’entorn originada per la pandèmia, però la bona marxa ha sorprès fins i tot sectors tan importants com el dels automòbils.” L’únic punt negre, com també ja hem comentat per a l’estat espanyol i per a Europa, és la manca d’alguns components i primeres matèries que, per una altra banda, ha inflat molt els costs. “Unes empreses ho noten més que unes altres. Reben moltes comandes i no saben com fer-ho per a servir-les. En alguns casos, fins i tot, han hagut d’aturar la cadena de producció i enviar gent a l’ERTO. Però fora d’aquests casos, el mercat és fort.”
En definitiva, tanquem el primer semestre amb bones notícies, que molt possiblement la setmana vinent es complementaran amb les del sector dels serveis, que ha començat a respirar. De totes maneres, no m’agrada gens ni mica l’empitjorament de la covid d’aquests dies, amb gent jove. Esperem que es pugui tallar a temps i no fem tard, com l’estiu passat. Altrament, l’optimisme que es comença a respirar pot anar-se’n en orris en un tres i no res.
