La indústria recupera embranzida

Avui ja tenim les dades de l’evolució de la indústria manufacturera de l’estat espanyol corresponents al mes d’octubre. És un bon aperitiu per al plat fort de demà, que ja sabrem les afiliacions a la Seguretat Social, la desocupació registrada i l’evolució del sector dels serveis, també de l’octubre. Val a dir que la indústria –alguns subsectors, per a ser més exactes– és la que recupera amb més rapidesa el terreny perdut durant els mesos forts de la crisi. Ens ho diu l’índex de directors de compres (PMI) que elabora cada mes la consultora internacional IHS.

Segons el report, la producció manufacturera va augmentar a l’octubre per quart mes consecutiu i el creixement es va accelerar fins al nivell més alt d’ençà del juliol passat. La producció va créixer, principalment, com a resposta als augments registrats en les noves comandes. Aquesta pujada va implicar també l’expansió mensual més important observada aquests darrers tres mesos. Segons les empreses enquestades, la demanda en general va ser una mica més forta, tot i que continua essent limitada, a causa de les dificultats persistents relacionades amb la covid-19.

El cas és que el moviment més gran del mercat va originar un augment de comandes procedents de l’estranger, amb el benentès que el creixement va ser relativament modest. Les empreses indiquen que els punts geogràfics més compradors són Europa i l’Àfrica del Nord. Finalment, les expectatives de producció per als dotze mesos vinents es van tornar a enfortir a l’octubre i la confiança va aconseguir el nivell més alt del febrer passat ençà. El sentiment positiu es vincula –una vegada més– amb l’esperança que la pandèmia s’haurà controlat completament d’ací a un any i que hi haurà una forta recuperació econòmica en marxa.

És obvi que aquesta recuperació de l’estat espanyol s’esdevé en un entorn favorable per a la indústria, que és el de tota la zona euro. Segons la mateixa font, la lectura de l’octubre per a la zona també va ser la més bona de les registrades per l’estudi en vint-i-set mesos i va mantenir la ratxa actual de creixement continu que havia començat al juliol. Però la recuperació no es fa a un ritme uniforme. L’excel·lent resultat d’Alemanya, per exemple, reflecteix en gran manera el patró recent de creixement de la demanda. Les comandes d’automòbils, equips comercials i maquinària han augmentat a mesura que l’economia mundial s’ha reactivat després dels confinaments, cosa que ha beneficiat els productors alemanys en particular. En canvi, les noves comandes de béns de consum han estat a punt d’estancar-se a l’octubre, a causa de les exportacions, que fins i tot van tornar a baixar, segurament per l’augment de la pandèmia, pels mercats laborals debilitats i pel sentiment moderat del consumidor.

Em sembla un fet important de destacar i que hem de tenir molt present. No solament el creixement és asimètric per països, sinó també per sectors. De fet, la debilitat renovada de les empreses orientades directament a la venda al consumidor ens ha de servir de recordatori que, si bé el sector industrial, en conjunt, es pot anar recuperant, la sostenibilitat d’aquesta recuperació dependrà del fet que el comportament de les economies domèstiques torni a la normalitat, i també de l’enfortiment dels mercats laborals. És a dir, que la indústria que produeix béns de consum es va quedant endarrerida en la cursa per la recuperació. Per això el director de l’informe conclou que, ‘ateses les segones onades d’infeccions pel virus que ens sacsegen, aquesta normalitat sembla que encara és una mica llunyana’.