01.06.2021 - 19:50
“El maig ha estat un altre mes molt bo per al sector manufacturer espanyol, perquè les noves comandes i la producció han augmentat a uns ritmes no observats des d’abans de la crisi financera mundial del 2008. El creixement ha estat impulsat per la reobertura creixent de les economies i la contínua fortalesa de la demanda, tant a casa nostra com als països de l’entorn. L’augment de la producció probablement hauria estat més fort, si no hi hagués hagut les restriccions ni les contínues dificultats d’obtenir una àmplia gamma de subministraments.” Aquest és el parer de Paul Smith, director econòmic de la consultora IHS Markit, que elabora els índexs dels directors de compres (PMI), sobre la situació de la indústria manufacturera a l’estat espanyol, en referència al mes passat, presentat aquest matí.
Molt probablement, demà les xifres de desocupació registrada i de la Seguretat Social reflectiran d’alguna manera aquest avançament positiu de la situació a la indústria que avui ens apunten els PMI. Cal pensar que, si les dades són positives per a tot l’estat espanyol, a Catalunya ho hauran estat igual o més –fet que malauradament no podrem comprovar estatísticament fins a primers de juliol–, perquè el PIB industrial manufacturer català representava el 26,6% de l’estatal el 2019 i el 27% el 2020. Tinc una curiositat especial per a veure com hauran anat els ERTO, que, en definitiva, són els que marquen l’anomalia més important que tenim, ara com ara, al nostre mercat de treball.
De l’informe, jo en destacaria algunes coses que em semblen molt significatives. La primera és que la indústria de tota la zona euro registra un creixement rècord al maig. Analitzant-ho per països, els Països Baixos van assenyalar la lectura més alta de l’índex PMI, seguit d’Àustria. Tots dos països van registrar sengles lectures rècord de l’estudi. Dels sis països restants abastats per l’estudi, Irlanda i Itàlia també van registrar les seves lectures més altes de PMI; i Grècia, França i Espanya van registrar les seves màximes d’ençà d’uns quants anys. Alemanya ha anat una mica més lenta, per a un ritme alt.
La segona, és la força de la represa a l’estat espanyol. Era normal que fos així quan comencessin a estirar la mà els importadors estrangers amb les seves comandes. Segons el PMI, els augments més forts, tant de la producció com de les comandes, van impulsar l’índex a l’alça. En el cas de les vendes, l’augment net va ser el més pronunciat que hagi registrat l’estudi d’ençà del desembre del 2006, amb enquestats que detecten un fort augment de la demanda, tant del país com de l’estranger.
També esmenta que les noves comandes per a exportacions van créixer al ritme més fort de tres anys i mig, gràcies a una demanda notablement més alta dels països europeus veïns, és a dir, els nostres principals clients. L’exportació pot tornar a ser, en aquests moments, l’estrella de la nostra economia, però tampoc no en tindrem coneixement estatístic amb la rapidesa que caldria.
Mentrestant, la producció augmenta al ritme més fort en més de catorze anys, a mesura que les empreses reforcen l’activitat, en resposta a la pujada de les vendes. Aquesta velocitat de desenvolupament, com és lògic, ha portat a estrangulaments en l’activitat, quan aquest fet s’ha agreujat pels estralls de la pandèmia arreu del món. Per això, en alguns informes de l’enquesta es comenta que la producció s’ha restringit en certa manera per les limitacions de l’oferta. De totes maneres, la producció ha augmentat per quart mes consecutiu. Una dada que demostra que anem ben encaminats.
Sobre això que comentava dels estrangulaments a la producció amb què es troben moltes empreses, les últimes dades mostren que els terminis mitjans de lliurament de molts subministraments es van deteriorar a un ritme només superat una vegada en la història de l’estudi (l’abril del 2020). Sobretot en alguns materials com els metalls, els plàstics i la fusta, que han estat especialment difícils d’obtenir, segons els enquestats, que també han informat que el preu d’aquests productes ha augmentat considerablement. Atès que el cost del combustible també s’ha apujat, els subministraments, en general, s’han encarit a un ritme fort i sense precedents recents, el mes de maig.
Les empreses han respost a l’augment dels costs tot apujant els preus a una taxa rècord de la sèrie dels PMI, cosa que implica una millora en els marges, molt castigats aquests últims temps. Els enquestats comenten que la demanda més gran del mercat ha estat una millora relativa del seu poder de fixació de preus. De fet, l’índex de preus industrials (IPRI, no el confongueu amb l’IPC) de l’abril, que fa l’INE, va marcar una pujada del 7,7% interanual, sense comptar els productes energètics, en què destacava el fort impuls dels metal·lúrgics, amb un 24% d’augment, i els de la indústria química, amb un 18%.
En definitiva, un bon mes de maig per a la indústria. Ara manca saber els serveis, que, evidentment, van amb un retard significatiu en el ritme de recuperació. El turisme té la paraula. De totes maneres, el ritme de vaccinació d’aquests moments fa tenir expectatives molt millors que ara fa uns quants mesos per a diversos subsectors molt danyats per la pandèmia. Però no avancem esdeveniments…
