La indústria no vol fer vacances

Encara que costi de creure durant el mes d’agost hi ha hagut a Catalunya més notícies que les referides als llaços grocs. I algunes són bones. En economia, per exemple. El protagonista indiscutible del ram ha tornat a ser la indústria. S’ha conegut l’Índex de producció industrial (IPI) corregit d’efectes de calendari, corresponent a juny, amb una pujada del 4,5% interanual, on destaquen els béns d’equip, creixent al 15% i els de consum durador al 10.4%… Això ha repercutit en l’ocupació que ha crescut un 9,3% en el sector en el segon trimestre… i a l’atur registrat que ha caigut un 10,1% fins al juliol. Lògicament, el sector segueix equipant-se i la matriculació de vehicles industrials va pujar un 22,8% interanual al juliol, amb un 11,9% acumulat durant l’any.

Aquest positiu comportament ha tingut repercussions col·laterals. Així, em sembla una molt bona notícia que entre gener i juliol la contractació indefinida a Catalunya hagi crescut un 11,5% respecte a un any abans. Sens dubte, la influència de la indústria ha estat decisiva en aquest percentatge, ja que és el sector on la taxa de temporalitat és més baixa. També haurà influït en l’extraordinari creixement registrat al port de Barcelona on fins al juliol s’han mogut 40 milions de tones de mercaderies, amb un augment del 17,5%. I, per descomptat, l’avanç del PIB de la indústria del 4,4% interanual -amb increments més importants en la metal·lúrgia, les indústries extractives i el tèxtil- també ha estat decisiu en el creixement del PIB del 3,1% en el segon trimestre, superant el 2,7% l’estat. Per cert, cal ressaltar que Catalunya porta ja 14 trimestres amb un creixement interanual de la seva economia superior al 3%.

Aquest és el resultat de l’esforç dut a terme per les empreses industrials catalanes. Catalunya té el 18,2% d’empreses industrials de l’estat (DIRCE) però la seva producció -el PIB industrial-suposa gairebé el 25%. La industrial és una de les claus del futur de la nostra economia. I a finals de juliol coneixíem una dada que ens ha de fer sentir optimistes de cara al demà.

Es tracta que Barcelona ocupa el quart lloc en la llista de ciutats més atractives del món per treballar, només superada per Londres, Nova York i Berlín. Aquesta era una de les conclusions que oferia l’informe Decoding Global Talent que publicava la consultora Boston Consulting Group (BCG), en el qual s’analitzava l’opinió de milers de treballadors de tot el món sobre la mobilitat laboral internacional. En concret, han participat un total de 366.000 empleats de 197 països diferents. La dada és molt important, perquè implica la predisposició positiva d’un factor tan important com és el treball… i el talent.

Segons les conclusions el 15% dels treballadors enquestats estarien disposats a traslladar-se a Barcelona per treballar. La ciutat líder d’aquest rànquing és Londres, citada pel 22% dels enquestats. Nova York és segona (16%) i Berlín tercera (15%). Per cert, Barcelona, ​​ha guanyat tres llocs a la llista respecte al rànquing de l’anterior edició de l’informe (elaborada el 2014) i fixeu-vos que ja és pràcticament a l’alçada de Nova York…

En certa manera, aquesta informació complementa la que al mes de febrer coneixíem sobre el comportament del capital. Fem memòria? El grup Financial Times reconeixia a Catalunya com la millor regió del sud d’Europa per invertir en 2018 i 2019. Efectivament, The Financial Times Di Magazine arribava a aquesta conclusió a partir de cinc criteris: potencial econòmic, entorn laboral, rendibilitat, infraestructura i facilitat de negocis. També qualificava la catalana com la millor estratègia d’atracció d’inversions entre les regions d’Europa considerades com a grans, les que tenen més de 4 milions d’habitants. Cal dir que es tracta d’un dels rànquings més prestigiosos en l’àmbit internacional que utilitzen les multinacionals per estudiar futurs projectes d’inversió empresarial.

Qui ha tancat aquest cercle virtuós ha estat ACCIÓ, que també a primers d’agost publicava el Directori d’empreses estrangeres a Catalunya. En ell es diu que les 8.642 empreses (d’entre les que tenen almenys un 50% de capital estranger) identificades en 2018 a Catalunya procedeixen de 89 països i suposen un augment del 22% respecte a l’any anterior. Entre totes elles representen l’1% del total d’empreses a Catalunya. Ara bé, un dels elements destacats és que aquest teixit empresarial té una mida molt superior al del teixit empresarial total de Catalunya. De fet, gairebé una de cada tres empreses grans a Catalunya és estrangera, representen el 31% de la xifra de negoci total i ocupen al 19% dels treballadors catalans. I una dada important, el 56% d’elles porten més de 10 anys implantades entre nosaltres.

En definitiva, Catalunya, amb Barcelona al capdavant s’han convertit en un veritable imant de talent i de capital estranger. Les xifres vénen a desmentir així molts dels rumors interessats que s’han fet circular durant els últims mesos. Són números enfront de paraules i, per ara, guanyen per golejada els primers