13.07.2019 - 21:50
‘Al juny, la producció industrial disminueix significativament, sobretot a la indústria d’automoció, la del cautxú-plàstic i la d’informàtica electrònica. En farmàcia i fabricació d’uns altres equips de transport, en canvi, l’activitat es manté orientada favorablement. Però les comandes davallen, en general.’ Això no es refereix a aquí. Ho explica el butlletí de conjuntura del Banc de França que va sortir dilluns passat. Però continuem. ‘D’ençà de la fi del 2017, la tendència de la producció industrial ha anat disminuint. A l’abril, la seva producció va registrar una forta contracció del 2,5%, mentre s’estabilitzaven les comandes a un nivell baix. Cal destacar el sector de l’automòbil, on la producció va disminuir d’un 1,9%. L’evolució de l’entrada de comandes i els indicadors de clima apunten a la continuïtat d’una moderada evolució de la conjuntura industrial aquests mesos vinents.’ I això ho deia fa un parell de setmanes el Ministeri Federal d’Economia alemany, al butlletí del juny. Pensem que aquests dos països, que són clau a l’eurozona, van rebre el 41% del total de les exportacions catalanes el 2018. Això es important d’assenyalar, perquè l’evolució de l’activitat econòmica en aquests mercats no es pot deslligar de la situació d’aquí.
Però, deixant a banda les exportacions, els analistes francesos i alemanys ens diuen que la indústria no passa pas el millor moment… però tampoc ningú no diu que s’enfonsi. El fre del comerç internacional –que han afavorit les decisions del senyor Trump– hi té molt a veure. El cas és que a Catalunya ens trobem en una situació delicada. Observeu-ho: del setembre al maig, la variació interanual de l’índex de producció industrial (INE-Idescat) baixa en 7 mesos dels 9. En canvi, les entrades de comandes de productes industrials mantenen una lleugera pujada els quatre primers mesos de l’any. I l’índex de volum de negoci del sector manté, del gener a l’abril, una tònica lleugerament alcista. Vet aquí que els indicadors no semblen posar-se d’acord. En el cas de França i Alemanya també hi ha certes contradiccions entre sectors i entre els indicadors de producció i nivell de comandes. Això fa que sigui molt complicat de fer un diagnòstic acurat del sector per als mesos vinents. D’això, ni el Banc de França ni el Ministeri Federal d’Economia alemany, per exemple, no en parlen en sengles butlletins.
Aquí la situació també és canviant i difícil de precisar. Hi ha molta preocupació pel sector de l’automòbil –hi és arreu–, fins al punt que la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacon, es va reunir dilluns amb els representants de la comissió executiva permanent del Consell Català de l’Empresa. L’objectiu del govern és dissenyar, conjuntament amb el sector i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, les línies estratègiques que han de servir per a enfortir la competitivitat de la indústria de l’automoció i la mobilitat. Chacon va valorar positivament aquesta primera reunió, en què es va parlar de ‘les línies estratègiques d’un sector de futur i clau, el de l’automoció’, segons que va dir. Veurem com acaba, però la preocupació hi és. Entre més raons, perquè aquest sector, segons dades del departament, genera a Catalunya 143.000 llocs de feina directes i indirectes i factura 23.800 milions d’euros, una xifra que representa més del 10% del PIB del país. I, compte!, amb més de 10.800 empreses que s’hi dediquen.
Vull saber el punt de vista de David Garrofé, secretari general de la Cecot, i una de les persones que més empreses coneix i trepitja en aquest país. La primera cosa que em diu és que entre els empresaris regna la desorientació, en aquests moments. ‘Als empresaris els costa molt d’identificar les causes dels alts i baixos que presenten les comandes que reben. De l’una setmana a l’altra pot haver-hi canvis molt substancials’, em diu. I, és clar, aquests canvis tan sobtats i importants creen una situació molt difícil de gestionar en departaments tan decisius com ara les compres o els recursos humans.
I continua. ‘En aquests moments no hi ha capacitat de preveure com es tancarà l’any. La manca d’estabilitat en les comandes ho fa molt difícil. Hi ha mesos en què es treballa molt i el següent, molt poc. Ara sembla que sobra gent i el mes vinent sembla que en falta, tot un maldecap per a la gestió dels equips. La situació canvia per setmanes i per sectors.’ I parlant de sectors, recorda que l’automòbil n’afecta molts. ‘Cal veure quin embolic tan enorme que té en aquests moments el potencial comprador sobre quin és el més adient –elèctric, dièsel…–, i també que els joves pensen més a compartir que no a comprar. Tot això fa que la solució final no sigui fàcil ni ràpida de trobar.’ Mentrestant, recordem que les vendes de turismes a l’estat espanyol han registrat el pitjor mes de juny en tres anys pel canal dels particulars. Les matriculacions de turismes i tot terreny baixen d’un 8,3% al juny. I en l’acumulat baixen d’un 5,7%, comunicava Anfac la setmana passada. A Catalunya, la caiguda es més forta, del 13% en ambdós casos.
Sobre això, Garrofé diu: ‘Després de tres anys molt bons per a la indústria, amb creixements de dos dígits en molts casos, penso que el 2019 molts empresaris del sector signarien un 3% o un 5%.’ I fa una referència important sobre els marges: ‘S’han eixamplat una mica amb la recuperació, però la base són uns costos d’estructura que s’han aprimat molt. Hem entrat en una cultura molt austera de costos per tal de ser competitius.’ Quant a la por que hi ha sobre les exportacions, creu que, malgrat tot, ‘l’empresa que té un potencial d’exportació i que ha obert mercats exteriors aquests darrers anys, va creixent de mica en mica, però, això sí, amb uns marges més estrets.’
Per acabar d’embolicar la troca, l’índex de confiança empresarial harmonitzat per al tercer trimestre del 2019 a Catalunya, que l’Idescat va fer públic dijous passat, és positiu, de 138,3 punts, és a dir, un augment del 0,9% respecte del trimestre anterior. És a dir, els empresaris veuen millor la situació per al tercer trimestre que no pas el segon. Quant als industrials, la troca s’embolica una mica més –i avala tot això que hem dit fins ara–, perquè la seva visió del tercer trimestre presenta una minsa millora del 0,1%. Són temps de poca definició per la indústria…
