05.02.2021 - 19:50
En el quart trimestre del 2020, l’evolució del PIB català ha tornat a ensopegar i ha baixat d’un 0,5%, en termes intertrimestrals, segons que ha fet públic avui l’IDESCAT. Potser se’n podia esperar una xifra més bona, després d’haver sabut la corresponent a tot l’estat, que ha estat d’un augment del 0,4%. La diferència és de gairebé un punt percentual del PIB, que respon al comportament dels serveis, que aquí han baixat d’un 0,8% i a l’estat espanyol han pujat d’un 1,1%. La davallada dels serveis s’explica, sobretot, per la caiguda de l’activitat en la restauració, l’hoteleria i el transport aeri, que s’havien recuperat parcialment el tercer trimestre i han tornat a reduir la facturació. I quant a la diferència amb l’estat, només cal veure les mesures molt més restrictives que ha aplicat la Generalitat (mobilitat, horaris, tancaments comercials), comparades amb les de la resta de comunitats.
Dit això, cal destacar la part positiva de les dades d’avui. I les hem de cercar en la indústria. En el quart trimestre, el PIB sectorial ha pujat d’un 2,5% intertrimestral, mentre que a l’estat ha baixat d’un 0,1%. Aquí hi ha una diferència important, que habitualment apareix al començament de cada represa de l’activitat; no en va, la quarta part del valor afegit de la indústria estatal es genera a Catalunya. En la incipient recuperació de la indústria hi ha algunes branques que han tingut un protagonisme especial. En particular, destaca l’evolució positiva de la química, les arts gràfiques i també la fabricació de vehicles de motor, que ha recuperat força la seva activitat el darrer trimestre, després d’una reducció notable de la producció fins al mes d’agost.
Quant al comportament dels altres sectors, mentre la construcció ha tingut una davallada molt important en la variació intertrimestral, tant a Catalunya com a l’estat (-7% i -8%, respectivament), a l’agricultura la diferència és molt gran. A Catalunya ha crescut només d’un 0,8% intertrimestral i a l’estat gairebé del 5%. Per raons òbvies, el sector primari és el menys afectat per la pandèmia i a Catalunya, durant tot l’any, ha baixat d’un 2%, mentre que tot l’estat ha crescut d’un 4,7%. És evident que el pes que el sector primari té sobre el total dels respectius PIB és força menor a Catalunya.
El cas és que tanquem l’any amb una davallada del PIB de l’11,4%, pràcticament igual a la de l’estat (-11%), que és la més alta de la zona euro i representa una clatellada com no n’hi havia hagut cap des de la guerra de 1936-1939. Pensem que el referent més immediat de crisi el tenim el 2009, quan l’activitat va caure d’un 4,5%. I alguna cosa falla sobre les previsions que es van fer al començament de la pandèmia. La recuperació no va com s’esperava. És veritat que el tercer trimestre el PIB català es va recuperar un 16%, després de la caiguda del 17% del segon trimestre, però l’esperada recuperació en V necessitava dos fets que no s’han esdevingut.
El primer era un creixement més fort durant el tercer trimestre, impulsat per l’activitat del turisme, cosa que no ha passat; i el segon, que durant el quart trimestre l’economia continués creixent, encara que fos a un ritme més lent que durant el tercer. La davallada del 0,5% ens diu que no ha estat així, i això fa desaparèixer l’esperada V, i segons com vagi el primer trimestre –concretament, si torna a ser negatiu–, ens pot portar a una nova recessió tècnica. I, ara com ara, les impressions per l’actual trimestre no són gens galdoses, com explicava abans-d’ahir aquí, a la píndola “El primer trimestre cada dia té més mala pinta”.
Sense dubte, el 2020 el recordarem amb molta tristor pels estralls en la salut i com l’any més negatiu en el món econòmic. Per branques, interanualment, destaca la reducció de l’activitat de la construcció (-15,5%) i, especialment, la dels serveis (-11,6%), pel seu important pes en l’economia catalana per les raons ja esmentades. Les branques industrials també s’han vist afectades, sobretot per la paralització de la producció en moltes instal·lacions en la primera fase de la pandèmia, i s’estima una reducció del 9% del seu valor afegit respecte de l’any anterior.
Com diu la nota de l’IDESCAT, la caiguda de l’11,4% en el PIB reflecteix la magnitud de la crisi derivada de la pandèmia, que trunca de manera abrupta la recuperació registrada els darrers sis anys. Respecte de la primera estimació del PIB de la Unió Europea dels vint-i-set (-6,4%), representa cinc punts menys i també és quatre dècimes inferior a l’avenç del PIB de l’economia espanyola (-11,0%). En definitiva, un any marcat per la destrucció de riquesa que costarà d’oblidar –i encara més de recuperar– i un trimestre clau –el quart, que també s’ha perdut– del qual només podem salvar alguns subsectors de la indústria, els quals han fet un esforç encomiable, sempre a contracorrent de l’entorn.
