11.09.2020 - 21:50
Aquest matí, l’INE ha difós les dades de producció industrial del juliol, el primer mes complet fora de l’estat d’alarma, després de la detecció de recuperacions progressives al maig i juny a partir de la caiguda d’abril, en ple confinament. I, en el cas de Catalunya, les dades no han decebut, perquè la diferencia de l’índex (IPI) amb el mateix mes de l’any passat ha estat del -6.5%, després del -10,5% de juny i del -29,7% de maig. És a dir, que la reducció de les diferències amb el 2019, probablement menys de pressa que no voldríem, ha continuat marcant un ritme positiu i acceptable.
Dins el sector, la represa és més ràpida en el subsector dels béns de consum (-3,0% respecte de l’any passat) que en els béns d’equip i els intermedis, que, habitualment, tenen una recuperació més feixuga. De fet, aquest comportament és paral·lel al que hi ha a les exportacions catalanes del mes de juny –que analitzàvem en la píndola d’abans-d’ahir– i on veiem que el sector agroalimentari era el que ja empeny la indústria.
Ahir el Banc d’Espanya va publicar una nota que analitza el comportament de l’ocupació fins a l’agost en l’àmbit estatal, en la qual fa referència al paper de la indústria. En el sector industrial, diu, tot i que l’ocupació s’ha comportat, en general, més favorablement que en els serveis, ha mostrat una notable heterogeneïtat segons les branques d’activitat. Així, per exemple, en els últims mesos l’evolució de l’ocupació ha estat relativament dinàmica en la fabricació de vehicles de motor, que ha passat d’un descens en l’afiliació efectiva del -35% al maig al -7,3% a l’agost, i en la fabricació de productes farmacèutics, sector que no es va veure afectat per l’ajust de l’ocupació en els mesos de confinament i que a l’agost es va situar un 0,8% per sobre del seu nivell del mateix mes del 2019. En canvi, en més branques, com la confecció de peces de vestir o la indústria del cuir i calçat, l’ocupació encara es mantenia a l’agost més d’un 15% per sota del seu nivell d’un any abans.
No podem passar per alt que aquests dies veiem com anuncien els tancaments d’empreses industrials estrangeres, de prou importància per a merèixer tenir ressò en els mitjans de comunicació. La majoria té el denominador comú d’estar al voltant de l’automòbil. Crec que és normal que passi en aquests moments, la qual cosa no vol dir que ho hàgim de veure amb els braços plegats. Ans al contrari, és el moment de recordar més que mai que la indústria és clau per al nostre futur. Antoni Garrell, cofundador del Cercle per al Coneixement, piulava aquesta setmana sobre aquests tancaments i recordava: ‘Analitzant dades, es conclou que el risc de tancament d’empreses del sector de l’automoció arriba al 45%…’. I afegia: ‘Cal endegar política industrial i assegurar la reindustrialització.’ Totalment d’acord. És necessari i urgent amb totes les eines al nostre abast. Però a vegades les coses són tant fàcils de dir com difícils de dur a terme…
