Què diuen les falles de l’independentisme?

Aquesta és una crònica d’allò que abans es coneixia a València com ‘fer el turista faller‘. Una ruta nocturna amb la guia de les falles en la mà. La nit de la plantada. Els artistes treballen a destall, els fallers els ajuden o sopen o vigilen que no es creme l’arròs d’una paella eterna que cada nit serà cuinada en el casal o en la carpa. La ciutat ja bull de gent. Els xiquets disparen petards de manera desfermada. Les llums dels focus, els pots de pintura de tots els colors, les dessuadores tacades. Les xurreries despatxen litres de xocolata i quilos de masses fregides. Els torradors ambulants de carn amb llesques quilomètriques de pa, bótes de vi i enfilalls d’alls han estat substituïts per camions de cuina sobre rodes molt modernets i més higiènics.

La cronista té un encàrrec que no és cap altre que buscar falles, escenes, ninots, cartells, on es parle de la independència de Catalunya. En trobem ben poques.

Parlem amb algun president de falla, amb artistes, amb membres de comissions. La resposta que donen és que la gent està farta de política; que en anys anteriors ja s’ha tractat molt la corrupció; que hi ha vida fora de Catalunya; i fins i tot, que a la gent li importa un rave què facen els catalans.

La sensació que cada volta hi ha menys crítica política a les falles ens la corrobora el director del museu faller i estudiós del món de les falles, Gil-Manuel Hernández, que al seu mur de Facebook escrivia un reguitzell d’adjectius susceptibles de ser adherits a les falles que no fan el paper pel qual van ser creades: per exercir la sàtira, la crítica, per fer d’espill de la societat. I és cert. Només a la ciutat de València hi ha més de 700 falles plantades comptant les grans i les infantils. Les de categoria especial i les de les categories més menors. Però no totes compleixen aquest paper de l’enginy, la sàtira o la crítica.

Amb tot, alguns, amb la boca xicoteta, deien que la independència és un tema delicat, i que és tabú perquè temen que els titllen tant de catalanistes com d’anticatalanistes.

Vet ací les troballes:

Rajoy agrana els problemes

I tot i això, n’hi ha, a València, de falles que s’acosten a l’actualitat. La del Regne de València-Duc de Calàbria està dedicada a la corrupció. En una de les escenes, Mariano Rajoy, vestit d’enterramorts, soterra tots els perills dels quals s’ha anat desfent. Entre més, hi ha Íñigo Errejón, Ciudadanos o Pablo Iglesias. També el Referèndum per la independència. A la foto que ha posat a la llosa de marbre hi ha Mas, Junqueras, Forcadell, Romeva i Muriel Casals. S’adverteix que el referèndum és un mort vivent i que en qualsevol moment pot ressuscitar. I encara en la mateixa falla, hi ha un expositor de premsa. Artur Mas és a la portada de la revista ‘Master Chef’ i explica tots els secrets per a fer un bon bullit i per cuinar un procés d’independència amb salsa al 3%.

Cupido Rufián

La falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal, una de les més conservadores de la ciutat, presenta un cupido amb banyes de dimoni, ales estelades i sabatetes de tacó que no és altre que Gabriel Rufián. A un verset de rima fàcil s’hi llegeix: ‘Però un cupido,/ que és un Rufian,/ fletxes enverinades/ va al parlament llançant’. La presumpta receptora de les fletxes és la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaria.

Espanya no roba  a Catalunya

A la falla de la plaça de la Mercè, Mariano Rajoy és l’as de cors de l’espectacle Wonderland. Hi ha els dos bessons que representen Catalunya i el País Basc. Catalunya té bosses amb diners i diu que el finançament és just i que Espanya no roba.

Mas, apadrinat

A Mestre Gozalbo-Comte d’Altea, hi ha una escena molt tradicional, de falla clàssica, amb un bateig molt a la valenciana. Davall la pila baptismal hi ha unes fotografies. La de Cristina de Borbó, la de Leo Messi i la d’Artur Mas. Tots tres tenen el rètol d’apadrinats.

Resacón

A la Falla Santa Maria Micaela-Martí l’Humà, Mas, Junqueras i Romeva són els protagonistes de la pel·lícula Resacón en Catalunya. El nadó que sostenen és Jordi Pujol.