La independència ja és cosa d’hores, més que no pas de setmanes

Segurament tens raó Vicent. El règim espanyol només té com alternativa anorrear les minses llibertats que a Catalunya li permet l’estat. Davant de això cal continuar amb la fermesa demostrada i el tarannà pacífic del moviment de lluita per la independència. Tot indica que s’ha de continuar donant les passes necessàries. Iniciem un camí, que probablement trigarem a culminar-lo. També hem d’entendre que els drets que conquerirem seran la recompensa dels deures i esforços que resten per fer, una bona manera de forjar la nació catalana.

Jo no esperava res de bo del missatge del rei però em vaig sorprendre del to tan agressiu, mentider i hipòcrita.
Efectivament, cal considerar-lo com la preparació del cop final de l’estat espanyol. Però no serà el cop final contra la república catalana, com ells es pensen, sinó el cop final contra la seva manera de fer i, probablement, el cop inicial del fi de l’Espanya actual.
Això malgrat el dolor que ens causarà, però dolor menor que si seguim a les seves urpes.

LEGALIDAD INTERNACIONAL esa es la clave , ¿ donde se certifica eso ? en la ONU .
http://www.ohchr.org/SP/HRBodies/CCPR/Pages/CCPRIndex.aspx

¿pORQUE? PORQUE ES EL ARTCULO 1 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos … y los que siguen …. SU COMISION DE SEGUIMIENTO PUEDE SER INTERPELADA A QUE SE PRONUNCIE SOBRE EL CASO DE LA APLICACION DE ESE ARTICULO EN CATALUNYA y que defina la LEGALIDAD QUE MADRID NOS NIEGA .

PORQUE ES LO QUE HAN FIRMADO LOS EMBUSTEROS DEL ESTADO ESPAÑOL Y DEBEN CUMPLIRLO Y PORQUE ESTA PUBLICADO EN EL BOE núm. 103, de 30 de abril de 1977, páginas 9337 a 9343 (7 págs.)

Y ES CONSTITUCIONAL porque se cumple segun el art 93-96 que lo introduce como ordenamiento INTERNO CONSTITUCIONAL ESPAÑOL …

TODO ESO HARIA CRUJIR LA POLITICA INFORMATIVA ESPAÑOLA CON LOS MEDIOS ANGLOSAJONES Y LA LEGALIDAD QUE UTILIZAN COMO UNA PORRA.

Hem de deixar de mirar enrera, l’any 36 i la guerra civil. Des d’aleshores el món ha fet un gir de 180 graus, contem amb armes com la tecnologia, la Unió Europea, que haurà de prendre partit si no vol que els espanyols facin una altra barbaritat com la del dia 1 O multiplicada per lo que ells vulguin. El borbó els ha donat carta blanca. Només aplicant la Declaració de Independència podem fer que el món reaccioni. Cap país que l’ha declarat li ha estat anul.lada. Per tant, com molt bé dius Vicent, és la única cosa que podem fer. I ho farem. I sortirem als carrers pacíficament a defensar els nostres polítics, a fer costat als nostres Mossos, a fer pinya tots els catalans, independentistes o no. Catalunya pels catalans!
No tinc por, perquè sé que aquesta vegada el destí està de part nostra. I tinguem present que la UE va ser creada precisament per evitar més guerres. Com va dir el President no actuen d’un dia per l’altra. Però hi seran, i llavors que es preparin el govern mafiós i la monarquia de lladres.

No crec que España arribi a acceptar un referèndum pactat, tant per orgull i supèrbia com perquè econòmicament no s’ho pot permetre.
Però, si ho arribés a acceptar, és Catalunya, ja República, qui no l’ha d’acceptar mai. El referèndum vinculant ja està fet i molt guanyat. Repetir-lo seria absurd, reconeixeríem que l’1 d’Octubre “no valia” i ofendríem els quasi 900 ferits, els milions que vam passar moltíssimes hores d’angoixa defensant els col·legis i tots els patriotes morts des de vers 1635.
Hem votat i hem guanyat. Tinguem-ho sempre ben present, tant davant del món, com d’España com dels “tercera via” sobre els quals ja va advertir Mireia Boya en el seu fantàstic discurs de l’acte de final de campanya.
Cal proclamar de independència dins d’aquesta setmana, millor no esperar la setmana entrant. Amb ella, l’única Llei nostra serà la catalana. Haurem deixat oficialment de ser súbdits espanyols.

Tot hi estan d’acord amb el que diu Vicent Partal,…..”després de la proclamació de la independència, el president de la república podrà demanar immediatament als Mossos d’Esquadra que defensen la població civil de noves agressions”…..es possible que alguns mossos no es vulguin enfrontar als militars espanyols, això s’ha de tenir pensat, i per tant voldria que, per reforçar als Mossos, del efectius necessaris, es crides a voluntaris del poble, i fins i tot voluntaris d’altres parts del mon, no subestimem tota la força indiscriminada que ens vindrà a sobre, per tant cal no dormir-se a la palla, i o be tenir un bon padrí disuassori al darrere, o be crear d’urgència una força de xoc catalana, lo que no podem fer es quedar-nos només amb els Mossos fidels a Catalunya, Espanya va i anirà, amb actes consumats, per tant la lenta justícia internacional, no arribarà a temps, es el poble que voluntàriament em arribat fins on som, qui tenim de acabar de fer el cim…..ENDAVANT!!!!

Molt d’acord amb l’Editorial; però tota la importància que molts comentaristes i també en Vicent Partal, atorgueu al Borbó, em sembla supèrflua: de debò creieu que l’aparell de l’estat espanyol haurà “esperat” al posicionament del Borbó per esclafar Catalunya?; jo crec que és al revés: l’han fet sortir a l’escenari dels titellaires perquè la decisió ja la tenen presa, fins i tot des d’abans de la brutal repressió de diumenge. Per tant, com diu avui (que no ahir) Partal: “afanyem-nos!”. Confio en les paraules del President Puigdemont ahir a la BBC: “In a matter of days”… i sense dilació. Ara d’aquí una mica, a l’anar a treballar, ompliré el dipòsit i estaré atent als Jordis.

El prepotent missatge del Borbó, llegir al dictat del govern del PP (i de l’IBEX) és, ni més ni menys, que el tret de canó que dóna via lliure a l’estat per anorrear les institucions de Catalunya.
A partir d’avui, no us estranyeu de res. Inhabilitaran i empresonaran qui calgui, si els ho deixem fer. És trist, però amb aquesta gent no hi ha (ni mai hi ha hagut) altre llenguatge que la manca de respecte, l’espoli i la violència. Per a ells, Catalunya és una possesió “por derecho de conquista” i no deixaran que ens alliberem si no és per la força.
Nosaltres en tenim una altra de força, la del poble unit i revoltat contra l’abús i la violència i esperonat amb l’esperança d’arribar a tenir una república pròspera i justa, de la qual sentir-nos orgullosos. I això hem de fer servir.
Ara és l’hora, catalans. El suport dels demòcrates del món arribarà però, abans, haurem de ser nosaltres qui defensem el nostre país. Com diu un altre comentari: podran causar-nos dolor, però sempre serà menor que seguir sota les seves urpes.
Endavant, Govern!

El senyor dels anells de plastilina, en la línia del de la trista figura de les Açores, culminava ahir la seva jugada de baralla espanyola. D’eixida, la sota d’oros, mont-oros exactament segrestant la guardiola; després l’as de bastos, maça de la fiscalia rebutjada pels diputats; en acabant, el cavall d’espases, “d’armas tomar” amb la tropa de grisos al darrere; i per fi el rei de copes, puix només bufat s’explica que fes el que va fer, alçar la veda de catalans i fer-se responsable del que preparen el PP i el PPí. Més valia que no hagués parlat, si no era de pau.
Però l’àrbitre ha pres partit, algú ho dubtava?, evidenciant un cop més que no són els borbons reis pels catalans.
Ara és l’hora d’Europa, l’ONU i el món democràtic.

Encontres a la tercera fase.

1a. fase : t’ignoren, et menyspreen

2a. fase : es burlen de tu, fan befa, et subestimen

3a. fase : t’ataquen, utilitzen la força…. aleshores guanyes.

(segurament la victòria no és immediata, i a sobre ha tingut un cost dolorós, però te l’has ben guanyada)

Altres reflexions gandhianes :
” has de ser el canvi que tu vols veure en el món”
ho hem estat, a fe de déu que ho hem estat: un canvi de civisme, de perseverança , d’empatia, de fortalesa, de confiança mútua.
“els dèbils no perdonen, el perdó és l’atribut dels forts”
això ens costarà més, no serà fàcil de perdonar la violència exercida contra àvies, dones, joves, contra el santuari del civisme que és l’escola, no ho podrem oblidar, però potser finalment podrem perdonar la societat espanyola pel seu silenci -amb poques excepcions- vergonyós, tot lamentant que es conformin en la seva condició de súbdits enlloc de maldar per esdevenir ciutadans.
“la nostra recompensa es troba en l’esforç més que no pas en el resultat, un esforç total és una victòria completa”
la victòria que hem tingut fruit d’un esforç transversal i intergeneracional , l’esforç depenia de nosaltres i l’hem realitzat, el resultat no depen completament de nosaltres, ara mateix estem a punt d’assolir-lo.

Companys, quant em dol ‘haver-la encertat’ en allò que vaig dir fa temps i en que potser algú em vàreu qualificar d’esbojarrat (ja som dos, Llorenç Marquès): Era que, entre altres coses i amb no massa calerons, ens podríem aprovisionar fàcilment al mercat mundial d’una esquadrilla d’un centenar d’helicòpters de combat ultramoderns i tots els mercenaris que ens calgués de qualsevol part.

Ara segueixo, però, abans, que se’n ha fet d’allò de que l’exercit d’Espanya pertany a la OTAN i que aquest organisme mai els donaria el permís per a usar-lo contra Catalunya? Potser, ‘santa innocència’ la nostra?

Vicent, ahir a la nit, ja tard, em vaig alarmar molt al no veure el teu editorial. Vaig intentar pensar que potser podria ser per algun imprevist, no greu. Però la meva idea forta era que havies quedat tan trasbalsat amb el missatge del Borbó que et calien unes hores per a recuperar-te i no deixar-nos sense el teu escrit que sempre esperem amb candeletes davant qualsevol assumpte molt seriós.

Ni jo tampoc ho veig ara tan senzill, Antoni López.

I jo també com tu en tot el que hi dius, Li(Linus) Fontrodona.

Prou que fa temps que sabem que es tracta d’un simple ninot de palla i que al ‘pedrusco’ el fan sortir nomes per a donar la cara. I que darrera els tals dos hi han el veritables ‘capos màfia i padrinos’.

Jo ahir no vaig voler sentir la vomitada verbal del rei de cal veí. Em vaig dedicar a fer la cassolada que aquesta vegada era a les nou en comptes de les deu. L’acabo de sentir ara i a banda d’una demostració ostentosa de que la seva única lectura diària també deu ser el Marca, com el seu amic, només puc entendre el discurs des de la lògica del que està completament segur que pot arreglar un rellotge suís amb un mall.
Jo sempre he dit que “Forrest Gump” era una pel·lícula profètica del que acabaria passant a Espanya, però és que aquest discurs va més enllà. És la decisió que té un nen mal criat quan el seu cotxe no funciona bé. El trenca en mil trossos i després plora la seva decisió.
Em pregunto com pot ser que gent amb tan poca cultura puguin arribar tan amunt en un país? I em responc que només pot ser si el país encara en té menys que ells. Tristament crec que els fets em confirmen la meva deducció.
Totalment d’acord amb en Vicent Partal que ara és urgent declarar la independència, potser no tan perquè els mossos ens puguin defensar, que també, si no per la dependència de tot el país d’unes lleis més democràtiques, d’una abolició de la legislació espanyola i, per tant de poder impedir que la “Justicia española” pugui condemnar als nostres polítics. Si com diu un comentarista algú dels Mossos no vol participar de la defensa dels catalans -cosa que dubto molt perquè ja han tingut ocasió de demostrar-nos el contrari- molts estarem disposats a cobrir les suplències.
S’acosten dies difícils, però no sembla que el poble tinguem dubtes del que ens convé, i la glòria ara sí que la tenim a tocar.
Visca la República Catalana!!!

Després dels resultats del referèndum, de constatar fins a quin punt de barbàrie estan disposades a aplicar les bandes armades de la policia espanyola, i de les amenaces vomitades ahir pel Borbó, qualsevol cosa que no sigui proclamar la Independència en qüestió d’hores és un suïcidi per Catalunya i per la democràcia.

És ara que estem movilitzats i preparats. Esperar al cap de setmana o més enllà només dóna temps a l’enemic. Sr. Partal, persones com vostè han de jugar ara un paper important per ajudar a fer entendre a qui calgui que és ARA o MAI.

Hem arribat fins aquí i no ens podem desmoralitzar.
Només podem anar endavant com diu Linus. Tinguem en compte dues coses: patirem, ja hem començat a patir el dolor d’aquest Estat assassí, però també hem de saber que la seva violència serà i-n-ú-t-i-l. La victòria serà nostra perquè hi ha una voluntat majoritària persistent.
La proclamació obre una nova correlació de forces que ens dóna més poder contra l’enemic interior i exterior, i serenitat contra l’escomesa de l’Estat. S’acosta l’hora de la clandestinitat, del boicot, de la intel·ligència, de la contundència… ja ho vam començar l’1-O…

Silenci còmplice d’en Raimon ?

Ja sé que no és el tema de l’editorial, però com que no sé a on puc expressar-ho, i tenint en compte que tu en vas fer una defensa aferrissada en el passat, quan alguns vam queixar-nos, no de que en Raimon no fos independentista (hi té tot el dret), sinó els arguments tronats que utilitzava per argumentar la seva posició, ara jo em pregunto.

El seu silenci davant l’ofensiva de l’Estat espanyol, com l’hem d’interpretar ? Hem de considerar que està afectat pel síndrome Coscubiella ?

Hi ha silencis que parlen molt…

Per mi és bàsic saber quants votants van participar el diumenge, entre els vots computables més els requisats! Tots els DNIs dels vots requisats en principi sí que es van poder introduir en el servidor, no? Encara que s’emportessin les urnes…

Si passa dels 3 milions de participants (amb un 90% de Sí’s dels que es van poder recomptar), això ja representa una projecció de més de 2.700.000 a favor de la independència, que supera amb escreix la meitat de la població en edat de vot!!! La qual cosa és un resultat extraordinari!! Perquè el Sí guanyaria en qualsevol cas a la suma de tots els contraris, més els bancs, nuls, més tota l’abstenció!!!! (O sigui, que encara que tota la resta de anés a votar No -amb una impensable participació del 100%- sempre guanya per majoria absoluta el Sí a la independència.)

Aquesta és la dada força, que és inapel·lable davant de la comunitat internacional.

Per cert: No entenc les dades que oferiu a Vilaweb:
https://www.vilaweb.cat/pagines/1-octubre-resultats-referendum-independencia-catalunya-2017/
Com pot ser un 49,5% de participació amb les dades que doneu?!? Podeu aclarir-ho sisplau? És important tenir els resultats clars!

(per a en Pep Espasa)

De moment, la Generalitat només ha donat aquestes dades:

Cens:
5.343.358 persones amb dret a vot.

Votació:
escrutats 2.262.424 vots (en queden un 5% per escrutar), els resultats són:
2.020.144 SÍS————90’09%
176.565 NOS———— 7’87%
45.586 en blanc ——– 2’03%
20.129 nuls ————- 0’89%
més 770.000 censats en col.legis clausurats

comentari meu:
quan diuen 770.000 censats en col.legis clausurats, no queda clar si volen dir:
–vots, de persones censades en aquests col.legis, que no s’han pogut escrutar perquè la policia se’n va endur les urnes amb el seu vot a dins
–persones, censades en aquests col.legis, que no van poder votar perquè abans la policia se’n va endur les urnes

(per a en Pep Espasa)

fets els comptes –si no hi ha error en res–, en resulta el següent:

1) en el cas que els 770.000 vots fossin vots emesos però no escrutats ni escrutables –perquè la policia se’ls va endur dintre les urnes–, el nombre de SÍS representa el 53’13% del cens, és a dir, més de la meitat del cens van votar independència.

2) en el cas que els 770.000 vots fossin vots que no es van poder efectuar –perquè abans la policia s’havia endut les urnes dels col.legis electorals corresponents–, el nombre de SÍS representa el 46’64% del cens.

Posats a interpretar les dades donades per la Generalitat, és més raonable suposar que es referien al primer cas, ja que el segon és contradictori, car una persona que no hagués pogut votar al seu col.legi electoral sabem que, pel cens universal, podia haver-se’n anat a un altre i votar-hi.

Però tot podria ser, perquè les dades de la Generalitat no són, en aquest punt, prou clares.

(per a en Pep Espasa)

perdoneu el descuit.

En el cas 1) he fet el compte en el supòsit que els 770.000 vots tinguessin la mateixa proporció de SÍS que els vots escrutats.
En el cas 2) he fet el compte en el supòsit que, per a aquests 770.000 vots, la participació fos la mateixa que per a la resta del cens i, per a aquesta participació, el nombre de SÍS fos en la mateixa proporció que en els vots escrutats.

I, en tots dos casos, he suposat que, per al 5% que queda per escrutar, el nombre de SÍS hi té la mateixa proporció que en els vots escrutats.

Moltíssimes gràcies per les teves dades, Jordi Buïl!

Així, en el pitjor dels casos (cas 2), la participació per intentar posar en dubte la victòria del Sí hauria de ser almenys d’un 93,3%!!!! Cosa mai vista, impossible d’assolir.

Per tant, això ha d’atorgar tota la legitimitat davant del món per tirar endavant el mandat democràtic del Govern!

I més, si hi afegim les condicions de por, terror i repressió establerts pels cossos de policials i militars espanyols, la crida al boicot de diferents partits, i la violació de l’Article 7 del Tractat de la EU, que hauria de suposar una crisi per España dins la Unió i severes sancions, inclús l’expulsió.

El que estaria bé, per donar encara més força a la decisió, seria fer la proclamació dels resultats de manera conjunta amb els observadors internacionals. Que expliquin al món la revolució pacífica del poble català per dignificar la paraula “democràcia”.

Per exemple, la belga Helga Stevens, que ho anuncia en les xarxes socials:
https://twitter.com/StevensHelga/status/915334590528671745?s=08

Com escriu Suso de Toro:
“…Es el Referéndum más libre que hubo nunca. Los votantes luchando por su voto”

Benvolgut Jaume Vall, personalment no crec que a Catalunya, amb el veí que tenim, i tal com es posiciona el Borbó, i la CE que otorga carta blanca als repressors, las reflexions gandhianes , siguin aplicables amb exit,…no tot val sempre i per a tot arreu, us imagineu que hauria passat a Croàcia, Bosnia Hercegovina, Macedònia, i Eslovènia si simplement haguesin plantat cara als serbis amb reflexions gandhianes ?..seríen a hores d’ara independents?, per favor siguem valents i seriósos, Las reflexions gandhianes , es poden aplicar en un començament, però davant mentalitats com la sèrbia o la espanyola o la turca, arriba un moment que et veus obligat a fer altres coses, com defensar la teva integritat fisica i la dels teus, ja m’agradaria que només amb las reflexions gandhianes , en tinguèsim prou, que es lo que em fet fins ara, però molt em temo, que com els nous estats que he anomenat, no en tindrem prou, ja que la CE esta de part del PP i PSOE i C,s i mira cap un altre banda, igual com varen fer allí, que varen arribar tard i malament, quant la sang ja arribava a la mar, per guanyar calen varies coses, però dues d’elles son, coneixer molt, molt però molt be al teu enemic, i no tenir por a aplicar las mesures que calguin en cada moment, encara que no t’agradin perquè ets pacifista, i que consti que jo ho soc. Em fan por, els que tindran por fora de las reflexions gandhianes .

Molt decebut amb la sessió al parlament europeu. Mai hauria pensat que diria el següent: en aquesta Europa de mercaders sense escrúpols que han traït l’esperit fundacional que garantia drets humans i benestar econòmic, no hi vull ser.
Que encara no som un problema més gruixut per deixar de ser un ‘afer intern’ ? Doncs som-hi, provoquem un problema més gruixut. Que només entenen els elements econòmics i financers? Doncs som-hi, un parell de dies seguits de vaga general i col·lapsar la producció i distribució. Que encara no és prou gran el problema, tres dies seguits, i així fins que deixem de ser un afer intern, i comencem a ser un afer europeu.
Si només entenen de diners, diners els hi restarem.

Quant a l’esperit gandhià, tot i la ràbia que acumulem, la veritat és que el civisme ens ha portat fins aquesta majoria social. No no malbaratem. Es pot ser fort i decidit al mateix temps que civilitzat.