La independència de Catalunya és un 3 de 9 sense folre

El 3 de 9 sense folre o 3 de 9 net és un castell de gamma extra que encara no s’ha aconseguit mai. De fet, és l’únic castell portat a plaça per més d’una colla que encara no s’ha pogut carregar. És impossible de fer, diran la majoria d’experts. És una utopia, una quimera, un somni, diran també. Si mireu de fer-lo, prendreu mal. Potser alguns eixelebrats dins la colla insistiran a provar-ho, però els partidaris de continuar fent el 4 de 9 sense folre i anar afegint gent a la pinya per algun dia provar de fer el 3 seran majoria. Ara, ja tindrem sembrada la llavor de la discòrdia. Serà la fractura de la colla i als dinars de diumenge ja no es podrà parlar de castells?

No pas. Que no us enganyin: el 3 de 9 sense folre és possible. Algun dia el veurem. Les dues colles vallenques l’han dut a plaça i els Minyons de Terrassa l’han assajat. Els Castellers de Vilafranca, després de treballar-hi molt, el van provar durant la diada de Tots Sants del 2005. Enmig del silenci expectant de les grans ocasions, el castell va pujar prou sòlid fins a la col·locació dels dosos i aleshores va caure de cop. La Vella dels Xiquets de Valls encara va dur aquest mític castell una mica més enllà el 2016, en un emocionant final del Concurs de Tarragona, però la construcció també va caure quan l’acotxador s’enfilava cap amunt.

Sigui com sigui, hi ha missatges clars. Aquest castell inèdit, com la independència, no apareixerà per generació espontània. Quan arribi, hi haurà hagut molta feina invisible al darrere: hores i hores d’assaig, de provatures, de caigudes, d’estudiar qui és el més adequat per a cada posició. És un castell molt tècnic i per tant cada element del tronc és una peça clau. Aquest castell, com la independència, no es pot portar a plaça un diumenge qualsevol. Cal esperar el moment adient, tenir prou gent per a aguantar-lo, canalla decidida i valenta i un cap de colla amb prou capacitat de lideratge i de motivació. Cal anar-hi, anar-hi i anar-hi, com deia l’Antoní Massaguer. No és fàcil aquesta alineació astral, però quan la tens, l’has d’aprofitar, és clar. Això és bàsic.

N’hi ha un altre, de missatge, molt evident. El 3 de 9 sense folre no l’aconseguirà mai una colla tota sola. Pel cap baix, li caldrà el suport de ciutadans anònims que s’afegiran a la pinya. Que s’hi jugaran el coll, literalment, perquè el castell pugi dret. Si observeu les imatges del vídeo de Vilafranca, veureu com a la pinya hi ha camises de colors diferents. És un fet molt habitual en el món casteller. Quan una colla no té prou gent, els de les altres colles se n’hi van i ocupen les posicions de reforç que els demanen. Un 3 de 9 sense folre, com la independència, és un embat que només serà possible si tothom ajuda a fer la pinya sense importar-li de quin color és la camisa del del costat.

El primer d’octubre de 2017, els catalans ja vam dur el nostre 3 de 9 sense folre a plaça. A places i carrers, que vam omplir de gent, prou gent per a pujar el castell. El dúiem ben assajat i sabíem que teníem moltes opcions de carregar-lo. I a fe de Déu que el vam carregar, malgrat que la policia espanyola es va dedicar a atonyinar la gent que feia pinya, a perseguir el cap de colla, a robar faixes i mocadors. Una cosa com aquella no havia passat mai. Com tampoc no havia passat que empresonessin mitja junta de la colla castellera i que l’altra mitja i el cap de colla haguessin d’anar-se’n a l’exili. No ens el van deixar descarregar, no. Però el tenim i el tornarem a fer. No ens cal gaire més gent per a repetir-lo, però sí tenir ben present que la força de la gravetat no és pas el nostre principal enemic.