07.07.2023 - 19:50
Una de les incògnites més importants que tenim a hores d’ara en el món de l’economia és com es comportarà el consum de les famílies els mesos vinents. No en va, representa més de la meitat del PIB. Ahir, a la Cambra de Barcelona, durant la presentació de la “Memòria econòmica de Catalunya”, la seva directora, Carme Poveda, assenyalava com un dels puntals que manté el creixement de l’activitat a un ritme millor que no l’esperat el “comportament del consum privat, que ha aguantat, malgrat la pèrdua de poder adquisitiu”.
El Banc d’Espanya (BE), per la seva banda, fa un parell de setmanes quantificava l’estalvi extraordinari fet durant la pandèmia, que encara resta a la butxaca dels ciutadans, en uns 50.000 milions d’euros, si bé afegia tot seguit, que “no cal esperar que aquesta borsa d’estalvi extraordinari proporcioni un impuls gaire significatiu al consum agregat de les llars els trimestres vinents”. Els analistes del BE creuen que s’adreçarà més aviat cap a l’amortització de deutes.
És obvi que les paraules de Carme Poveda descriuen un fenomen real, i les del supervisor fan un supòsit qualitatiu sobre una part dels estalvis embassats. En relació amb el que es va dir a la Cambra, abans-d’ahir, Comertia va fer públiques les dades del juny, corresponents a les seves empreses associades i analitzava un mes que no havia anat malament, ans al contrari, amb una mitjana de creixement, en conjunt, del 12,2%, respecte del mateix mes de l’any anterior. Com a detall, afegia que un 42% dels empresaris havia observat més afluència a les botigues i un 33% més creia que l’afluència de visitants era similar a l’any passat. És positiu.
Com és natural, l’augment de vendes ha variat segons els sectors. Però em sembla molt important destacar que el 90% de les empreses diu que ha tingut un increment de facturació respecte del juny de l’any passat i només un 10% l’ha disminuïda. El sector “altres” (sobretot, motor i serveis) ha encapçalat les vendes, amb un 31% d’augment; seguit d’alimentació no bàsica (23,8%), lleure i cultura (14,2%), complements personals (12,5%), restauració (12%), alimentació bàsica (10%), moda (9,6%) i, finalment, la llar, amb una lleu disminució de vendes (-0,3%).
Un altre bon símptoma del moment que travessa, és que, pel que fa a l’ocupació, el 64% de les empreses ha mantingut plantilla al juny, el 25% l’ha incrementada i només l’11% l’ha disminuïda. I per al juliol, el 20% dels empresaris té previst d’augmentar-la.
Tot plegat, no semblen pas males notícies. Però he volgut tocar el terreny i he parlat amb un empresari de llarga experiència. Antoni Guardia és propietari i gerent de BIBA, una empresa d’Argentona que produeix bosses i complements de moda, que després ven a més de 20 països, i també per mitjà d’una xarxa, bàsicament a Catalunya, de 35 botigues, un canal en línia i és present a quatre mercats web (marketplaces). Els comentaris que m’ha fet m’han semblat molt encertats. “Fins ara hem anat facturant per sota de la nostra referència, que és l’any 2019, però al juny ha canviat completament la situació i hem superat amb escreix les xifres en valor absolut”. Però no ha vist el mateix comportament a tota la xarxa. “Hem viscut un mes que denominaria de bipolaritat. Les botigues ubicades en zones turístiques i els outlets han tancat el juny amb màxims de vendes, mentre que en aquelles situades en zones de consumidors locals, diguem-ne, les xifres han estat fluixes.”
La preocupació que mostra és pels costs addicionals que suporten, tant en els punts de venda com en les seves compres, i que fan que els marges no segueixin, ni de bon tros, el ritme de les vendes. I també mostra preocupació pel comportament dels clients locals, els quals veu dubtosos i amb molta incertesa pel futur. “El factor polític no hi ajuda gens”, conclou.
Fem un salt. I veiem que l’“Informe de la situació financera de les llars i les empreses”, referit al primer semestre de l’any i que va presentar ahir el Banc d’Espanya, aclareix, en certa manera i amb to positiu, la incògnita que planteja Antoni Guardia. Segons que explica, “la situació econòmica de les llars ha experimentat una millora, amb una recuperació progressiva del poder adquisitiu perdut d’ençà del 2021 a conseqüència de l’elevada inflació, si bé s’ha intensificat l’efecte advers de la pujada dels tipus d’interès sobre la renda disponible dels deutors. La recuperació recent del poder adquisitiu –llevat de les rendes més baixes– ha estat recolzada, fonamentalment, en la millora de l’ocupació, l’augment dels salaris nominals i la inflació menor dels preus de consum”. Aquesta és l’estimació més recent dels analistes del supervisor, que no contradiu el que deien fa unes setmanes, però deixa l’horitzó de despesa més obert.
Però encara hi ha més. Abans-d’ahir, la consultora Kantar –líder mundial en panels de consum– feia públiques les seves “Perspectives del consumidor” del segon trimestre del 2023, i arribava a la conclusió que “la confiança en la situació econòmica del país torna a nivells del 2008”. Concretament, afirmava que els consumidors espanyols viuen al dia i, malgrat el context d’inflació, un 54% considera que és un bon moment per a mantenir els nivells de despesa. Les reticències es deixen per a tot allò que impliqui un endeutament, per exemple, demanar un préstec per a comprar un habitatge. Per contra, un 38% diu que és millor reduir despeses i un 8% augmentar-les.
I feia una reflexió molt interessant per a definir el moment que vivim, del prisma del consumidor: que la millora clara en la solidesa de la confiança dels consumidors que veiem aquest segon trimestre del 2023 ve empesa per la millora de l’opinió sobre l’economia del país, que ha anat calant aquests darrers sis mesos. Destacava que aquest era un indicador que, tradicionalment, es mantenia com el més mal valorat i que en aquest període havia fet un salt en positiu.
També comentava que la barreja d’opinions que hi ha tenia una sèrie de peculiaritats. Per exemple, es manté molt sòlida la valoració de la situació econòmica de les llars i la de les seves previsions, que milloren; però, alhora, continua molt baixa la idea que sigui un bon moment per a fer grans compres. “És evident que la inflació es deixa notar, en aquest punt concret.”
I assegura que els consumidors –i treballadors i famílies, és clar– han après a bellugar-se en situacions econòmiques complexes i a jugar amb opcions que poden semblar contradictòries quant al seu consum. Tot i això, els tipus d’interès congelen decisions que impliquen crèdits i despeses elevades, cosa que trasllada el desemborsament cap al lleure i el turisme. I això, tot sigui dit, no deixa de ser positiu per a l’activitat total de l’estiu.
