25.01.2018 - 18:50
|
Actualització: 26.01.2018 - 12:57
El govern espanyol pot incórrer en un delicte tipificat al codi penal per la decisió d’impugnar la candidatura de Carles Puigdemont a la investidura. Ara ha activat, abans que ningú no preveia, l’ofensiva judicial. Els partits independentistes ja tenien coll avall –perquè ho havia anunciat Mariano Rajoy– que impugnarien la investidura de Puigdemont quan fos efectiva. Es preveia d’impedir la presa de possessió i ratificació del president de la Generalitat amb una maniobra coordinada pels poders de l’estat, amb la col·laboració de Felipe VI. Però no es preveia pas que la impugnació arribés abans. Per una raó molt senzilla: el recurs que ha anunciat avui Soraya Sáenz de Santamaría d’impugnar la proposta del president del parlament d’investir Puigdemont és una aberració jurídica sense base legal, segons les fonts consultades per VilaWeb.
La vice-presidenta espanyola compareixia a migdia per anunciar que demanaven al Consell d’Estat l’informe preceptiu abans de presentar el recurs d’inconstitucionalitat. Però, contra tot pronòstic, aquest organisme, encapçalat per un individu de passat franquista com Romay Beccaría, ha desautoritzat el govern espanyol, de manera que ha deixat clar que no hi havia fonament per a impugnar ara la candidatura de Puigdemont.
Tot i el revés, Rajoy tirarà endavant la impugnació. El consell de ministres aprovarà el recurs contra la signatura de Torrent del document en què proposa la investidura de Puigdemont després d’haver-se reunit amb tots els grups parlamentaris.
Acabo de signar la proposta de Carles Puigdemont i Casamajó com a candidat per ser investit president de la Generalitat. pic.twitter.com/9nFhc7rutc
— Roger Torrent i Ramió 🎗 (@rogertorrent) January 23, 2018
Santamaría argumenta que Puigdemont té vigent una ordre de detenció a l’estat espanyol i que això l’impossibilita de ser presencialment al ple, perquè, si tornés, seria detingut. I afegeix que el president no té ‘plenitud’ dels seus drets perquè no disposa de ‘llibertat ambulatòria.’
Junts per Catalunya ja prepara una querella criminal contra el Consell de Ministres espanyol, perquè considera que vulnera l’article 498 del codi penal, que preveu fins a cinc anys de presó ‘a qui impedeixi o coarti amb l’ús de la força, violència, intimidació o amenaça greu l’exercici de diputats i senadors de qualsevol cambra legislativa, ja sigui per assistir a reunions, manifestar les seves opinions o emetre els seus vots.’
D’altra banda, segons el jurista Josep Pagès, membre del Col·lectiu Praga, l’acte que volen impugnar, que és un tràmit, és inimpugnable. ‘No es pot impugnar amb una suspensió de cinc mesos la proposta d’investir un candidat. Això no ho preveu ni la constitució ni la llei orgànica del Tribunal Constitucional.’ I afegeix: ‘La investidura seria susceptible de ser impugnada, però no pas aquest estadi previ.’
Recorda que la impugnació vulnera d’entrada l’article 23 de la constitució espanyola, que parla dels drets dels ciutadans ‘de participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions’, i ‘el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que les lleis assenyalin’.
Diu Pagès: ‘Els representants electes tenen el dret d’investir Puigdemont, que és diputat i que ha recollit l’acta. Per tant, pot ser proposat per a la investidura i pot ser efectivament investit. La proposta de la candidatura a la investidura és una prerrogativa que té el president del parlament.’
Avui mateix el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publicava la llista de tots els diputats elegits a les eleccions del 21 de desembre i especificava que tots ‘han accedit al ple exercici de la condició de parlamentaris i tenen la plenitud dels drets que els reconeix el reglament [del parlament]’. El jurista Josep Costa, diputat de Junts per Catalunya i vice-president primer del parlament, recorda: ‘El president Puigdemont va adquirir plenament els seus drets i prerrogatives com a diputat juntament amb la resta dels cent trenta-cinc membres del parlament, sense cap objecció per part de ningú. Entre més, el dret d’optar a la investidura i la immunitat parlamentària.’
El president Puigdemont va adquirir plenament els seus drets i prerrogatives com a diputat juntament amb la resta dels 135 membres del Parlament, sense cap objecció per part de ningú. Entre d’altres, el dret d’optar a la investidura i la immunitat parlamentària. pic.twitter.com/C0hN5rjYfl
— Josep Costa (@josepcosta) January 25, 2018
A més, Costa recorda que el Tribunal Constitucional espanyol no ha acceptat mai la impugnació d’un tràmit parlamentari, com ho és la proposta d’investidura.
El TC no ha acceptat mai la impugnació d’un tràmit parlamentari, com és la proposta d’investidura. El govern central es vol carregar ara la doctrina sobre aquest tema: pic.twitter.com/bhAmE5YLxf
— Josep Costa (@josepcosta) January 25, 2018
Un altre jurista, Joan Queralt, ha dit a Twitter que no veu que hi hagi cap base constitucional per a impugnar la proposta de candidatura, i que seria ‘una flagrant arbitrarietat’.
1) No acierto a ver cuál es la base constitucional de impugnar la propuesta de la candidatura de Puigdemont
2) Tengo la impresión de que se sustituye el principio de legalidad por el principio de necesidad
— Joan Queralt (@JoanQueralt) January 25, 2018
Els membres del Col·lectiu Praga consideren que hi ha fonament legal per si algú volgués presentar una querella contra la decisió del govern espanyol d’impugnar la candidatura de Puigdemont. Perquè, a més d’un cas de prevaricació, podria vulnerar l’article 542 del codi penal. Aquest article diu: ‘Incorrerà en la pena d’inhabilitació especial per a la feina o càrrec públic per un temps d’un any a quatre l’autoritat o el funcionari públic que, a consciència, impedeixi a una persona l’exercici de drets cívics reconeguts per la constitució i les lleis.’
Josep Pagès afegeix que l’argument en què basen la impugnació, que és que Puigdemont no pot assistir a la investidura i que per a ser investit cal que hi sigui presencialment, vulnera una prerrogativa de la mesa del parlament. Perquè és la mesa que ha d’interpretar el reglament del parlament i decidir si la investidura pot fer-se a distància, telemàticament. ‘Una altra cosa seria que després hi presentessin un recurs en contra i diguessin que, com que l’investit no hi era, no pot ser vàlid. Seria una impugnació després de la investidura, però de cap manera abans.’
