La ILP de declaració de la independència es continua tramitant: la mesa tomba l’intent de vet del PSC, Vox, Cs i el PP

La proposta d’iniciativa legislativa popular de declaració d’independència continua tramitant-se. La mesa del parlament ha tombat aquest migdia les peticions de reconsideració de l’admissió a tràmit que havien presentat el PSC, Vox, Cs i el PP amb l’argument que era inconstitucional. Els representants de Junts, ERC i la CUP han votat contra les demandes del PSC, Cs i el PP perquè la mesa es repensés la decisió que ja va prendre de permetre que la iniciativa seguís el seu curs. A més, tots els membres (també el PSC) de la mesa han votat contra l’intent de vet de Vox, perquè s’oposen per sistema a les iniciatives de l’extrema dreta.

La mesa va decidir dilluns d’admetre a tràmit la iniciativa amb els vots favorables de Junts i la CUP, l’abstenció d’ERC i els vots contraris del PSC. És a dir, hi van votar a favor la presidència de la cambra, Anna Erra, la secretària segona, Aurora Madaula (totes dues de Junts) i el secretari tercer, Carles Riera (CUP). Es va abstenir la vice-presidenta primera, Alba Vergés, d’ERC, i s’hi van oposar els representants del PSC: la vice-presidenta segona, Assumpta Escarp, i el secretari primer, Ferran Pedret. No és que Junts i la CUP siguin partidaris de fer una declaració d’independència aquesta legislatura, sinó que fonts de tots dos grups defensen que la cambra ha de poder debatre de tot. El pas següent que haurà de seguir la ILP és que els seus promotors, tres dirigents de Solidaritat Catalana per la Independència, presentin la documentació per a la recollida de signatures a la comissió de control de les ILP, que actua com si fos una junta electoral.

La incògnita de la comissió de control

Segons la llei, els plecs han de reproduir el text íntegre de la proposició de llei, unit als fulls destinats a la recollida de signatures, i la comissió de control ha de segellar i numerar els fulls perquè pugui començar la recollida. En són necessàries almenys 50.000. Però caldrà veure si hi ha membres de la comissió que s’hi oposen. En són membres tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política i tres juristes, tots designats per la mesa a proposta dels grups. A més, hi actua de secretari (amb veu, però sense vot) un lletrat, que fins ara ha estat Xavier Muro. Muro és a punt de jubilar-se i podria ser rellevat a la comissió, i ja va fer un informe consultiu a la mesa en què desaconsellava l’admissió a tràmit de la proposta perquè creia que no s’ajustava a l’àmbit estricte de les competències de la Generalitat i no pretenia fonamentar-se ni en la constitució espanyola ni en l’estatut.

A més, és una incògnita si els tres magistrats del TSJC avalaran la documentació. Segons fonts consultades, si hi hagués membres de la comissió de control que s’hi oposessin, la decisió s’hauria de prendre per majoria. Malgrat tot, no és funció dels membres de la comissió de control entrar en el fons de la ILP. Segons la llei, la seva feina és estrictament formal i de validació de tot el procediment. Fins ara, no s’han oposat a cap ILP que hagués passat abans pel filtre de la mesa, si bé és igualment cert que no s’havia tramitat mai cap iniciativa que fos inconstitucional segons els lletrats.

Hi pot haver un presumpte delicte de desobediència?

Les peticions de reconsideració de les decisions de la mesa són una potestat dels grups que van aprofitar especialment els partits unionistes durant els anys culminants del procés i en la darrera legislatura. És una manera de fer que els membres de la mesa es refermin en la decisió presa i els permet d’activar les vies de recurs al Tribunal Constitucional espanyol o d’acudir a la fiscalia perquè actuï, cosa que ja han anunciat que faran. Un dels arguments que han esgrimit el PSC, Vox, Cs i el PP és que el Constitucional ja s’ha pronunciat abans sobre casos semblants, però això no vol dir que els membres independentistes de la mesa ja hagin comès un presumpte delicte de desobediència. De fet, els membres de la mesa no han rebut cap advertiment previ.

Una de les lliçons que es pot extreure del cas per què van ser jutjats i absolts els membres de la mesa presidida per Roger Torrents, amb Josep Costa de vice-president, Eusebi Campdepadrós de secretari primer, i Adriana Delgado de secretària quarta, és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va determinar que no hi havia desobediència, entre més raons, perquè els advertiments que van rebre del Tribunal Constitucional espanyol eren genèrics i, per tant, no prou clars ni concrets. En el seu cas, van permetre la tramitació de resolucions sobre l’exercici del dret d’autodeterminació i de reprovació del rei espanyol la tardor del 2019. En el cas de la ILP de la declaració de la independència, com que els membres de la mesa no han estat advertits, no s’hauria de considerar que puguin cometre un presumpte delicte de desobediència.

Tanmateix, Ciutadans pretén de denunciar els membres de la mesa per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Hi veuen també un presumpte delicte de malversació perquè la llei reconeix als promotors el dret de cobrar fins a 40.000 euros d’indemnització per les despeses que s’acreditin per la recollida de signatures.