I ara veurem com Espanya no és capaç de castigar el PP…

Podem dir misa, pero el merder es tant de femer, que això no ho arregla ni Deu!
Ni PSOE, que está mes o tant enfangat com el PP, i els que es pensen nets i nous C’s, ja hi han moltes coses que surtirán del seu desgavell… temps al temps!.
A Catalunya, ens mengem les deixalles com a colonia, i si no es de fora no en sortirem mai!.
La gent de altres paisos, es pensen que som espanyols… i no ho som ni en pinta…, pero com ho demostrem?
Tenim feina , i amb l’actual desgavell ens poden arrastrar!
Qualsevol pronostic es canviant a curt termini…
Estem preparats per tots els fets increibles que ens cauen al damunt…

Si us plau no posem en una mateix frase “esperança” i “Espanya”.
Encara no ens hem assebentat que Espanya és irreformable ? Que ha perdut unes quantes ocasions de reformar-se (s.XIX, industrialització ; s.XiX, fons de cohesió europeus ben utilitzats ; s.XXI, possibilitat acollir proposta federalitzant de l’Estatut de 2005…), i que per tant és una qüestió de fe (entre altres pels qui creuen en follets com l’Iceta o el Domènech) desitjar que Espanya canviarà?
O aprofitem aquest 2018 per reconduir i perfeccionar el que es va espatllar després del 10 d’octubre passat, o de nou la maledicció caurà sobre nosaltres : “Cada poble té el govern que es mereix”

Si, si …. però …. ja s’ho faran. Molt de soroll, molta pudor, molts codis penals i tot el que vulgueu …

El que em treu la sòn és que LA GENT encertem la tecla què faci que els NOSTRES POLÍTICS vagin en la direcció que LA GENT volem que vagin.

Sense subterfugis.
Sense excuses.
Sense giragonses.
Sense anar a remolc de ningú.

Directes cap a la República per nosaltres mateix@s, amb els nostres propis mitjans.

Sense mirar més que al NOSTRE futur.
Sense fer cas de cap més cant de sirena.
Sense entretenir-nos en rès que retardi l’arribada al NOSTRE objectiu.
Sense esperar que NINGÚ ens tregui les castanyes del foc.

Quant menys temps continuem sota el jou de Ñ, millor. Es inaguantable …

Benvolguts, benvolgudes i, especialment, director d’aquests espai de llibertat de manifestació i opinió: les no respostes a tanta corrupció es pel que bona part, majoria, dels habitants tenen pels seus l’ADN, físic i sociològic, generalitzat. ADN’s que qualifiquen els seus comportaments que per a d’altres, diferents, se’ns fa inintel·ligible. Donem i donem voltes per tractar de capir-ho, segons les nostres coordenades mentals, però seguim sense trobar-hi sentit. Així és Espanya (o molta part) que, recordant a El Tall, quan més te l’espolses, més se t’arrapa. Vigileu les tempestes mediàtiques contaminadores. Son tant potents i duradores que no sembla possible que veiem un xic de llum al final d’aquesta dramàtica convivència que ens imposen per la llei de la garrotada sostinguda, psíquica i física, des de fa segles. Persistim. Calma. Si tu l’estires fort per aquí, i jo l’estiro fort per allà segur, segur, que tombarà.

És evident que no falten motius per una il·legalizació del PP però efectivament, com pronostica el Vicent, no es farà. A banda dels argument de l’articulista, és molt clar que aquesta greu mesura no li poden aplicar a un partit que malgrat els escarafalls, els hi va bé que existeixi, encara que fos afeblit. A més és un partit que és tan unionista com el PSOE i C’s i davant del conflicte amb nosaltres sempre serà bo tenir reforços.
El que serà important és explicar públicament perquè no ho fan. Si fos així, el PSOE hauria de tenir el govern i C’s seria la compar-sa i ja veuríem,quin paper jugarien els de Podemos ni si aquests estarien al nou govern.
Amb tot, el que s’acaba de demostrar per enèsima vegada és que el partit actual del govern està ple de corrupció fins a les orelles i si s’ha mantingut durant tan temps, segur que els diners fruit d’aquesta gran atracament a les arques espanyoles hi ha tingut a veure. Suposant que segueixi al govern actual, serà interessant veure els seus resultats d’unes pròximes eleccions.

Estic d’acord amb en Josep Usó, aquí no hi ha regeneració política i avui amb la llei de partits actual haurien de ser il·legalitzats uns quants partits!! I per altre banda que en treu en Sànchez de fer una moció de censura si en poc temps sortirà el tema dels ERES i llavors s’enfonsa també el PSOE. Els partits en quedat totalment desfasats; el que s’imposa en aquests moments son nous moviments polítics a la francesa a la italiana o la proposta de Puigdemont. Espanya ja s’ho farà, nosaltres a lo nostre. Visca la República!

Realment la descarnada claredat amb la que enfoca la situació l’editorial d’avui em significa allò que sé, però no abasto. El pp ha estat condemnat per esdevenir una organització delictiva. Per tant, el pp ha de ser il·legalitzat seguint el que proposa i disposa la llei de l’estat de dret.
Molt fort, un tro, un terratrèmol que es dóna simultàniament quan l’administració del govern d’aquest partit sobre les institucions de l’estat, vol jutjar i està jutjant al govern de la Generalitat per uns delictes que jutges internacionals corroboren que no han estat comesos.
Queda clar doncs, per una senzilla regla de tres, que el cas català és de tarannà menys ideològic, politic que no pas una pugna entre qui forma part o no d’aquesta organització criminal.
Sembla versemblant pensar també, que aquesta organització criminal té controlats psoe, c’s.
Veurem què passa.

I que guanyem canviant PP pels seus clons PSOE o C’S? Aquest es un problema de Ñ. A mi em treu el son el mateix que a Francesc R. Ll. I a Podemos la son li treu el xalet de l’Iglesias quan haurien d’estar cada dia a Catalunya defensant la democràcia. Quan al president li doni per publicar on sigui la Republica ja m’avisaran per defensar-la.
No obstant, com espectador de notícies de l’exterior seguiré amb interès com es justifica a Ñ no ilegalitzar el PP. Te certament el seu morbo

Ja fa dies que vaig llegir el llibre “Fariña” i vaig dir que em cridava l’atenció que el Rajoy no ha fet res més a Espanya que el que feien els mafiosos de Galícia. El tipus d’organització que va muntar amb el PP és una còpia exacta de la màfia de la droga gallega. Allà van passar molts i molts anys abans no caiguessin els grans padrins, i encara ara, la majoria corren pels carrers. A partir d’aquí, algú pot pensar que el Padrino dimitirà o els seus ajudants li faran una moció de censura, o que l’apartaran del poder quan ells hi perdrien tant com ell mateix? No. Aquest senyor continuarà endavant amb l’ajuda dels dos escolanets, fins que pugui col·locar un successor (el padrino 2, com a la pel·lícula), al qui la multitud dels participants en “l’homertà espanyola” votarà fins a la fi de la dinastia. Això és així. pel que no cal fer-se il·lusions. El que sí que caldria és la denúncia a tots els Tribunals de Justícia de tots els països que es fan dir “democràtics”, i això no es farà, perquè la por, la mandra i el cost que suposaria fer-ho, acaba amb les valenties, les responsabilitats de les persones que podrien/sabrien fer-ho. Aquesta és la història d’España, i l’únic que podem fer els que no volem participar-hi és fugir i fer la nostra República d’una vegada.

Amb una mica més de rigor es veuria que no és el PP, qui és una organització criminal, sinó el conjunt de la política espanyola i, per extensió, una grandíssima part dels seus votants que encara premien als espavilats (objectiu nacional) que se salten la llei, ja sigui per enriquir-se o per castigar catalans. Per als espanyols (com bé diria el Torra pre-presidenciable), sempre hi ha motius que justifiquin saltar-se la llei, actuar deshonestament, i encara celebrar-ho com un exercici de superioritat ètnica, un ‘español de raza’, que en deia aquell.
“A listos no nos gana nadie” i “pa chulo, yo”, expressen el cim intel·lectual i moral de bona part d’aquesta cultura que alguns, benèvolament, anomenen ‘estat espanyol’.

IL·LEGALITZAR I EMPRESONAR LA CÚPULA: MÍNIMS DEMOCRÀTICS
Jo no hi veig corruptes, només veig espanyols, jo no veig terroristes d’Estat (GAL), només veig espanyols, jo no veig feixistes agressius pels carrers, només veig espanyols, jo no veig supremacistes que volen suprimir el català, només veig espanyols, jo no veig jutges prevaricadors, només veig espanyols… (parafrasejant…)

Penes de presó altes per demostrar la famosa separació de poders i així fer creïble la malmesa imatge dels tribunals per l’injust empresonament dels polítics catalans. El PP delinqüent, després de tot, quedarà en res…. Cap partit contempla ni de lluny la il·legalització perquè les xacres d’aquest país podrit són sistèmiques: la corrupció estabilitza el règim neofranquista i l’oposició, que en comptes de censurar al govern pugna per ser-ne més de feixista contra Catalunya. L’altra “esquerra caviar” desapareguda sota els llençols de la monarquia.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

@Pep Agulló
Tot i que el primer paràgraf és un recordatori del discurs de Albert Rivera de la setmana passada, jo pregaria no caure de quatre grapes en generalitzacions banals i molt negatives. Els responsables dels delictes condemnats són delinqüents i són persones amb nom i cognoms, les organitzacions que els donen suport també tenen nom, els mitjans que els recolzen també. Són aquests a qui ens hem de referir. Estic convençut que la majoria dels espanyols els hi fa fàstic la corrupció. I dic no caure en generalitzacions perquè amb elles no guanyem res ni per entendre bé els problemes, ni per relacionar-nos amb els altres pobles de la península i perquè és dolent per tractar amb els que sentint-se espanyols són conciutadans nostres.
Jo avui els hi diria a aquests conciutadans que si nosaltres volem un altre estat és perquè aquest sistema o règim polític corrupte que mostra la sentència ens ofega com a poble i a ells no els hi deixa molt d’aire tampoc.

A mi doncs m’agrada el comentari d’en Pep.

Personalment, quan parlo d’espanyols, parlo des dels que els manen i tenen poder, passant pels polítics, jutges i fiscals i acaban pels espanyols del carrer.

Aquets darrers, també tenen la seva participació. Són els de “a por ellos”, són els rucs que s’escolten les televisions i gaudeixen amb les dosis d’odi que els donen cada dia contra mi.

Espero que algú ens ajudi, amb un crédit per tirar els primers passos de la República i aplicant una justícia internacional que foti aquesta gent al lloc que els correspont, des del “preparao” autèntic subnormal, fins a qualsevol dirigent saquejador de les arques estatals.

I quan nosaltres no hi siguem, ja aniràn a saquejar als bascos, que també els toca un bon pal. Bascos amb general perque sempre se n’han fotut dels catalans.

Pep Agulló, un 10. L’inici de la corrupció actual es remunta als primers anys de mandat del PSOE amb el cas Filesa, etc. i a partir d’aqui tots han sucat del mateix plat, tant com han pogut.
Evidentment, cal tenir ben lligats els contactes a la judicatura, per acotar les consequències de ser enxampats.

Més enllà dels fets, em preocupa el que hem de fer.
Ja que és aquesta corrupció general la que domina el parlament espanyol i per tant no tenim cap possibilitat democràtica, em pregunto si es pot denunciar aquesta situació.

Es pot presentar demanda al suprem, TC, etc?
No es cert que estan vulnerant els nostres drets, arrabassant-nos uns recursos amb els que s’omplen les butxaques?
Es pot anar al TEDH?

Em comença a cansar el veure com ens queixem i poca cosa més.
Jo no vull tenir raó i prou. Vull que me la donin!!

A mi em sembla que amb aquesta contextualització (que no generalització, per qui en sàpiga entendre el sentit) sí que ens ajuda força.
Entendre que l’Espanya que ens ofega no és cosa de quatre aprofitats amb noms i cognoms, ni del govern actual, ni d’un partit en particular, és fonamental per saber on som, amb què hem de comptar i no marejar la perdiu amb propostes infantils que ens allunyen, i molt, de la llibertat de la nació catalana.

És fonamental copsar que a l’hora dels drets dels catalans a tenir un estat propi, PP, Vox, UPyN, C,s, PSOE, IU, Podemos (els de les “cajitas de cartón”), 15Ms, Equisdistants per l’status quo (encara per crear-se), i qualsevol altre partit o moviment d’arrel espanyola, es comportarà sempre igual, negant el dret d’autodeterminació al poble català i legitimant per passiva o per activa, qualsevol acció o decisió que ho impedeixi.

També cal entendre que aquests partits existeixen perquè hi ha uns votants que els legitimen i que, a més, els demanen canya contra els catalans. No són l’invent d’uns pocs, sinó la resposta a una forta demanda.
Entendre això és entendre que fins al ple alliberament dels catalans, comptar amb agermanaments fraternals amb espanyols (deixant de banda minúscules excepcions) no és només somiatruitisme, és connivència calculada, i una forma de derivar la llibertat dels catalans al terreny de la utopia i de l’esquer electoral, allò del què han viscut tants anys alguns partits anomenats ‘independentistes’ d’aquells que ara, ves per on, aposten per l’agermanament i eixamplament amb les mateixes esquerres espanyoles que ens neguen el dret a la desobediència de la seva constitució i qualsevol camí per assolir la independència.

Potser no tots són el mateix, però a fe de Déu que s’assemblem com els testos a les olles.

Als anys 60 durant unes vacances en família per la peninsula, un amic va preguntar a dos pescadors que estaven a prop seu, com poder anar a un lloc.

Aquella gent els ho varen explicar molt bé, però resulta que en sentir-los havien pensat que eren estrangers, perquè no els entenien en parlar en català.

Després de l’explicació, cadascú va seguir amb lo seu i senten que un li diu a l’altre: Oye, pues por ser catalanes, parecen buena gente.

A aquella gent els havien inculcat des del néixer una determinada mentalitat, i tot i ser bona gent, creien el que els havien venut.
Es per això que mai els van considerar racistes, encara que en el seu ideari era clara la imatge dels catalans.

Quan nosaltres ens queixem per exemple, de patir els efectes de ser manats injustament pels espanyols, es clar que no ens referim a tots els espanyols.

Vull dir que qui en vulgui treure punta, en traurà ni que sigui a cops de pedra.

No em crec que realment els psoeces acabin fent una moció de censura, i ni molt menys que els “ciudad anos” hi participin, i encara menys que el PNV hi afegeixi els seus vots. En canvi sí que veig clar que tots plegats estan en el pitjor dels seus moments des de fa molts anys. Si ara, que els peperos tenen la sentència de mort a sobre, que el rei i la reina s’insulten pels passadissos, que el PNV està sent titllat de gran traïdor per mitja Espanya, que el Rajoy està nedant en la il·legalitat més delictiva per no acceptar el nomenament dels nostres electes i tampoc que va perdre les eleccions el 21 D, ara encara no es vol confirmar una República que fa tant temps que es va declarar, començaré a pensar una mica malament dels nostres governants. Les mosques es cacen en ple vol i no quan estan parades, i no es pot seguir menjant la sopa boba fins a l’eternitat.

Perdoneu que hagi llegit molt poc els comentaris, només per sobre; per a mi, del context de l’editorial d’avui, “veurem com Espanya no és capaç de castigar el PP”, m’importa un rave la utilització que se’n faci a Ñ, si serveix per a una il·legalització (evident que no), per a una moció de censura, per a eleccions avançades, per fer caure la cara de vergonya al PNB, que ja sabia de sobres que això passaria i es va afanyar a aprovar els pressupostos (no calia Ortúzar&Urkullu, no calia de debò, gràcies per l’interès, no comptàvem amb cap ajuda vostra de fet), per encarregar un retrat més al pintor que pinta presidents, o per accelerar la caiguda de la monarquia; tot això se me’n fot un rave, de debò. El que sí voldria aprofitar, des de casa nostra, és el retrat al natural en alta definició que aquesta situació fa d’espanya i la immensa majoria dels seus votants, per seguir intentant obrir els ulls a la opinió pública europea sobre les raons per les quals volem marxar. Tinc la impressió (i és un desig es clar), que la premsa europea ha trobat en Ñ un filó per a vendre paper i obtenir clics sense massa oposició dels lobbys que la sostenen. I encara em fa més il·lusió una altra cosa que acabo de llegir: El caos a la política espanyola dispara la prima de risc. Aquestes son les notícies que hem de cercar i provocar.

Molt bo Albert Miret, ara t’acabo de llegir; molt bona la reflexió que fas sobre els nostres governants. Lligant amb això, avui he tingut un altre disgust: donat que molts insiders polítics deuen ja haver “descomptat” (com a la borsa) la desaparició del PDeCat i la marginalització d’ERC, i donant per fet també, que la ubicació ideològica de la CUP li impedirà créixer significativament a llarg termini (diferent de si s’haguessin de repetir eleccions ara mateix, que en aquest cas tindríem sorpreses), sembla que s’està creant un nou partit indepe, que no sembla altra cosa que el reciclatge dels partits que han fet el procés (i als quals els hem d’agrair haver-nos portat a les portes de l’1-O, però no tant la celebració efectiva de l’1-O), i que jo veig més com un intent de fer la punyeta a lo que inevitablement acabarà arribant per part del “trident grauperista”. Al temps.

Un referendum d’aqui a sis mesos es impossible.
En Torrent no esta a l’altura, pero ni que ho estigues, no som a les portes de la independencia. La Republica es un cami de llarg recorregut i passa per Europa. Dintre d’Espanya, es una via morta. Els politics catalans trepitjen la corda fluixa entre el desafiament i la “legalitat” espanyola per tenir credibilitat juridica a Europa. Recordem que cal esgotar les opcions dels tribunals espanyols abans d’arribar als europeus. No ho puc assegurar, pero aquesta sembla l’estrategia. I hem de contar amb anys, no amb mesos.
Lamento la dutxa d’aigua freda.

No perdem el temps fent elucubracions i palles mentals. fotem-los fora d’una vegada per totes, i després Déu dirà Si som capaços, que cada ù endreci una mica casa seva. Els nostre parlament sembla que també està enganxat en la tropa dels porucs cagabandùrries i no està (que jo sàpiga) per la feina de fotre el PP fòra de la llei. Així ens van passant les ocasions i als nostres polítics els segueixen tremolant les cames. La primera feina es il.legalitzar el PP (esperant que hi hagi algú que tingui prou collons i no tingui compromisos que l’impedeixin de fer-ho), i desprès, esperar que la resta de partits s’adonin de que els temps van canviant i de que ja no podràn jugar d’una manera tan porca com fins ara, perquè a la dreta li arriva la merda fins a les orelles.

Espanya no castigarà el PP … perquè hi ha una arrel sociològica prou forta en bona part de la societat que -com no té ni moral ni ètica democràtica- els “empeny” a actuar autoritàriament; aquest factor mental i ideològic és el que els permet tornar a votar el PP sense sentir l’olor de merda democràtica a les seus mans i els seus cervells amorals.
Què no ho hem vist ja al País Valencià?, a la Comunitat de Madrid?, … No, el PP és com una figuera borda, només evitarem que rebrote si li posem tota la “sal” democràtica que en siguem capaços.
Fem sallllll!!!!!!!!!