“La història es repetirà mentre no assolim la llibertat”

El president Carles Puigdemont va tornar a trepitjar ahir terres catalanes i es va presentar a Casa Macià a les dotze del migdia. Casa Macià, o Vil·la Denise, és la casa de Prats de Molló des de la qual el coronel Francesc Macià tenia preparat d’alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera el 1926, en els anomenats fets de Prats de Molló. Gràcies a un reportatge de Mireia Domènech i Jordi Borràs a la Mira del 10 de setembre de 2019, es va saber que aquesta icònica casa estava en mal estat, i en venda. Ahir, la visita de Puigdemont va tancar el cercle. Es va fer l’acte de signatura de la cessió de l’empresari Jaume Aragall, el president de la Cambra de Comerç del Vallès que ha decidit ell sol de comprar-la, primer, i tot seguit cedir-la al patronat i Associació Casa Macià, l’associació d’empresaris del nord i del sud que ara té la missió de restaurar-la i convertir-la en un centre de reinterpretació de la lluita i revolta catalana a tots dos costats del Pirineu. Es treballa perquè el 2026, cent anys després dels fets de Prats Molló, la Casa estigui en ple funcionament. De moment, la cessió es va signar ahir.

“Puc pas plorar. Puc pas plorar en l’homenatge a Francesc Macià”, deia un emocionat Claude Ferrer, batlle de Prats de Molló des de fa set anys, l’home que presidia la comitiva de recepció al president Puigdemont, on també hi havia el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, i l’activista Helena Gual, per exemple. Del sud havien arribat el vice-president del parlament, Josep Costa, l’empresari Joan Canadell i Josep Alay, tots membres del patronat. I amagat entre ells, un home clau, discret, l’home que ha posat els diners damunt la taula per comprar i cedir després la casa a l’associació. És Jaume Aragall, president de la Cambra de Comerç del Vallès Oriental, que ha posat “més diners que paraules” en l’operació. No vol xerrar amb la premsa. L’única cosa que diu de cara al públic és un lacònic “Per mi és un honor ser aquí.” Aquest ciutadà de Santa Eulàlia de Ronçana reivindica arrels obreres de la seva àvia, obradora, i fa poc declarava al diari el Punt: “Ens cal la generositat dels qui poden, en un moment en què el nostre país la necessita, i no només per la covid.”

Davant el monument a Francesc Macià, Puigdemont va dedicar les primeres paraules a la terra catalana: “Avui és un goig. Som aquí. No ens hem rendit: no ens han doblegat: pot passar molt de temps, poden passar moltes coses, però serem aquí. Hi serem mentre hi hagi aquest esperit de Prats de Molló que esborra fronteres artificials i que agermana i que ens inspira. Per mi és un dia de glòria. Poder venir des de Bèlgica i aterrar aquí, amb la llum del Canigó entre tots nosaltres, és impagable.”

Visita dins la casa

Puigdemont, Claude Ferrer, Jaume Aragall i la resta de la comitiva van visitar per torns la casa per dins. Són 240 metres quadrats, de sis habitacions, amb bosc i caseta de fusta. Cuina als baixos i a la part de dalt, el dormitori de Macià, on el van detenir. El pla per a travessar el Pirineu amb dues columnes d’homes armats, pel coll d’Ares i Sant Llorenç de Cerdans per arribar a Olot i proclamar la República Catalana, va ser avortat. Puigdemont ha explicat a la comitiva la detenció de Macià, llegida a la premsa belga i francesa, documentant-se pel camí. Aquest és el vídeo del president, i periodista, i eurodiputat, Puigdemont explicant la detenció del coronel Macià a la comitiva. Una de les escenes del dia:

I tot seguit, la transcripció:

—Carles Puigdemont: El van detenir aquí. Ell i l’estat major. Dotze persones, més o menys. Els van trobar junts, i ell es va identificar. Al cap d’un o dos dies, o tres, a Perpinyà va haver-hi una gran manifestació dels entorns catalanistes per protestar contra la detenció. Cent i escaig catalans. I una dotzena d’italians. Vinculats a sectors anarquistes. Que són els que havien finançat l’operació. Els anarquistes estaven infiltrats per la policia, com aquest en Garibaldi que és el que va delatar. En les informacions de l’època es parla d’una coordinació dels serveis espanyols i francesos i com el cap d’investigació de París va baixar amb tren cap aquí per poder fer tot l’operatiu.

—Josep Alay: I es va finançar, president, amb la criptomoneda de l’època. Els emprèstits Pau Claris.

—Puigdemont: I se’ls va trobar, també, moneda encunyada. Que no crec que la fessin servir. I a causa dels fets van expedientar la Guàrdia Civil de Portbou, segons la premsa belga, per ser massa laxos en el control de la frontera. I diu que Espanya havia censurat, i no es podia entrar cap diari francès. Va haver-hi un silenci absolut, a Espanya. Però a la premsa de l’època va sortir a tot arreu.

—Alay: En aquell moment hi havia una dictadura.

—Claude Ferrer: És igual, ara.

—Alay: El govern pot haver canviat, però l’estat, no.

—Puigdemont: El capteniment és el mateix.

La vinculació entre anarquistes i Francesc Macià que explica Puigdemont s’explica fins al detall a les memòries El Eco de los Pasos (Ruedo Ibérico) del llibertari Joan Garcia Oliver, l’home de la CNT a qui Macià va demanar consell. I, coses del destí, Quico Sabaté, el maqui anarquista Quico Sabaté, també es va amagar anys després en una casa a pocs metres de Vil·la Denise. Independentistes i anarquistes. Tan lluny, i tan a prop, per anys que passin.

Després de la signatura del conveni de cessió de Jaume Aragall cap a l’Associació Casa Macià, que és de vint anys, la comitiva va enfilar cap a l’antiga fàbrica Vernet, que serà un potent centre de reinterpretació que explicarà patrimoni i història de quaranta pobles catalans, vint de la cara sud del Pirineu i vint de la cara nord. Són unes instal·lacions en construcció, en una antiga fàbrica on desenes de republicans van fer cap en la seva ruta fugint de Franco. La fàbrica és a pocs metres de la placa dedicada a Muriel Casals, “la primera placa que se li va dedicar als Països Catalans”, diu la nord-catalana Helena Gual. Entre Francesc Macià, Quico Sabaté, Muriel Casals i la fàbrica Vernet, aquesta zona marca pas a pas els vincles entre nord i sud. “Mantenir viu aquest fil roig de lluita per les llibertats que van fer possible els nostres avantpassats, que quan la lliuraven no era per ser lliures ells, sinó per al futur”, rebla Puigdemont davant la premsa. “La història es repetirà mentre no assolim la llibertat.”