08.04.2022 - 19:31
|
Actualització: 09.04.2022 - 19:50
La presència de la legió espanyola a Barcelona pot semblar una relíquia d’altres temps, però a les casernes de Sant Andreu, rere un mur en què es llegeixen els lemes “legionaris a lluitar” i “legionaris a morir”, subsisteix l’últim reducte a la ciutat del cos fundat per Millán-Astray. Després de desenes de milers d’euros d’indemnització i dècades de complicitat, sovint desacomplexada, finalment, l’estat espanyol n’ha començat el procés de desallotjament, una decisió que el moviment veïnal lamenta que arriba tard i malament.
L’estat espanyol, còmode amb la presència dels legionaris a Sant Andreu
La presència dels legionaris a les casernes de Sant Andreu es remunta dècades enrere, però no fou fins a mitjan dècada dels noranta que el ministeri de defensa espanyol en transferí oficialment un dels locals, que els soldats feien servir com a cantina, a tres germandats: els Sergents Provisionals, els Cavallers Mutilats i els Antics Cavallers Legionaris. Els dominis dels legionaris s’expandiren l’any 2013, quan el polític del PP Jordi Cornet –aleshores delegat del Consorci de la Zona Franca (CZF), l’entitat de titularitat estatal propietària de la finca– els cedí gratuïtament un terreny circumdant de 5.000 metres quadrats per a organitzar-hi les seves activitats associatives, consistents bàsicament en desfilades del Crist de la Bona Mort (entre altres actes d’exaltació patriòtica i legionària).
Tanmateix, la finca és la punta de llança del projecte de desenvolupament urbà de l’àrea de la Sagrera, i una de les poques grans zones edificables per explotar que encara hi ha a Barcelona. Més enllà dels motius simbòlics associats a la presència del cos al barri, aquesta importància urbanística és el principal factor que explica l’interès del consistori a accelerar el desallotjament dels legionaris, condició de possibilitat d’un futur pla de reactivació de l’àrea. Després de diversos intents fallits per a forçar-ne la cessió, l’any 2019 el consistori d’Ada Colau –que havia fet de l’expulsió dels legionaris una promesa de campanya– requerí formalment al Consorci la cessió de la finca per a procedir-ne al desallotjament i posterior enderroc.
El gener de l’any següent, pressionat pel moviment veïnal i les autoritats del districte, el CZF va remetre un burofax a les tres germandats per a rescindir definitivament la cessió de la finca. Com a contrapartida, l’administració els oferí una indemnització de 31.400 euros, dels quals 12.600 es destinarien a la germandat dels Antics Cavallers Legionaris i la resta, 18.800, es repartiren a parts iguals entre les altres dues. Les tres rebutjaren el fons i juraren romandre a les casernes, tot al·ludint a uns suposats drets de permanència adquirits per virtut d’haver ocupat durant anys el local.
L’esclat de la pandèmia paralitzà novament el procés de desallotjament, i no fou fins un any més tard, l’abril del 2021, que el CZF començà els tràmits definitivament. Fou aleshores quan, després de mesos de jurada resistència, les germandats dels Sergents Provisionals i els Cavallers Mutilats acceptaren la indemnització i abandonaren per propi peu la finca. Però ni tan sols l’amenaça formal d’expulsió i un segon ultimàtum en forma de burofax no aconseguí d’esparverar la germandat dels Antics Cavallers Legionaris, que continuaren sense acceptar la indemnització i decidiren de romandre a les casernes tot esperant una resolució judicial ferma.
L’advent de l’any nou tampoc aconseguí de temperar els ànims de resistència dels legionaris. A final de gener, el CZF envià un nou burofax –el tercer i definitiu– per informar els Antics Cavallers Legionaris que tenien quinze dies hàbils per a abandonar el terreny i acceptar la indemnització, proposta que la germandat desoí una vegada més. La data límit (10 de febrer) arribà, i els legionaris continuaren desafiantment atrinxerats a les casernes. L’endemà, el CZF anuncià la intenció de presentar una demanada judicial de desallotjament, però no fou fins la setmana passada que la formalitzà, gairebé dos mesos després. La decisió final sobre l’expulsió és ara en mans de les autoritats judicials.
“Hi ha hagut complaença”: els veïns, crítics amb l’estat espanyol
El desallotjament dels legionaris del complex de les casernes de Sant Andreu és una de les grans reivindicacions històriques del moviment veïnal del barri. La cessió dels terrenys circumdants, que són a la vora de l’escola primària Eulàlia Bota, no ha fet sinó augmentar la indignació dels santandreuencs. “Els nens veuen creus gammades i tota la parafernàlia des del pati de l’escola”, lamenta Santi Serra, president de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Per als veïns es fa especialment difícil d’entendre com un procediment tan estàndard com ara un desallotjament s’hagi allargat més de mitja dècada. “Qualsevol família la desnonen en quatre dies, i aquests legionaris, mira”, critica Serra. Lluís López, cap de premsa del CZF, defensa, per la seva banda, que el procés d’expulsió s’ha estirat perquè “quan es presenta una demanda d’aquestes característiques s’ha de tenir el màxim d’opcions de guanyar; s’ha de preparar bé”.
Però rere aquesta dilació per part del Consorci s’amaga una actitud subjacent envers els legionaris que els veïns qualifiquen d’inexplicablement acomodadora. “Hi ha hagut complaença, i molta”, denuncia Serra. Ocasionalment, aquesta complaença ha estat explícita: l’any 2013, per exemple, Cornet declarà públicament que el CZF se sentia còmode amb la presència dels legionaris a les casernes. “Ens estimem més un ocupant controlat que un de descontrolat. Si no hi fossin ells, hi hauria risc d’ocupacions més problemàtiques”, afegí. I conclogué: “Tot i que no paguen cap renda, sí que mantenen el solar en condicions.”
Aquesta complaença, explica el president de l’associació de veïns, transcendeix el Consorci i s’estén a altres estaments del govern: els mossos d’esquadra de la zona, per exemple, “solen esmorzar i fer la cervesa a la cantina dels legionaris”. Però és el CZF, en tant que administrador de la finca, que tant els veïns com l’ajuntament coincideixen a assenyalar com el principal responsable de la cronificació de la presència dels legionaris al barri.
L’arrel de la discòrdia, segons que expliquen fonts municipals a VilaWeb, es remunta al 2010, quan l’organisme cedí la propietat fiduciària de la finca a l’ajuntament, que al seu torn havia de traspassar-la a Adif perquè en fes la gestió urbanística posterior. Segons la llei d’urbanisme, els terrenys s’havien de cedir sense preexistències –és a dir, lliures d’ocupants i edificis–, un requeriment que el Consorci en cap moment va atacar. El CZF, per la seva banda, ha esgrimit repetidament aquesta cessió com a pretext per a evitar de procedir amb el desallotjament, un tràmit que l’ajuntament, en tant que mer propietari fiduciari del complex, diu que no pot executar perquè no en té les competències.
Paral·lelament, Serra explica que el conveni del 2013 no solament preveia la cessió d’una secció de la parcel·la als legionaris, sinó també a altres entitats: al Sant Andreu Cricket Club, per exemple, li cediren una secció substancialment més petita de la parcel·la –uns 1.500 metres quadrats– com a terreny d’entrenament i joc. Però ni el Sant Andreu Cricket Club ni cap de les altres entitats implicades en la cessió, a banda dels legionaris, “no van posar-hi mai un peu”, puntualitza Serra.
“Són tots el mateix”: el Consorci canvia de mans, però les dificultats continuen
El Consorci manté que l’actual equip de govern –presidit avui per l’ex-dirigent del PSC Pere Navarro– no pot ser responsabilitzat per les paraules i accions de la junta anterior, “d’un color polític molt diferent”, diu López. Però les dificultats amb el CZF, lluny de cessar, han augmentat d’ençà de l’arribada de l’actual junta l’any 2018.
L’Associació de Veïns, per exemple, expliquen que Navarro s’hi reuní tan bon punt fou nomenat delegat de l’entitat, i que els manifestà que la nova junta tampoc estava satisfeta amb la presència dels legionaris al barri i es va comprometre a estudiar la situació. Però les paraules de Navarro, detalla Serra, no tingueren més efecte: el CZF continuà sense fer cap pas concret cap al desallotjament, i la junta directiva rebutjà els dos plans de recondicionament de l’espai que presentaren els veïns.
Fonts municipals també lamenten complicacions en el tracte amb el Consorci. Entre més incidents, l’ajuntament explica que les indemnitzacions es dipositaren més tard del previst perquè el Consorci fou incapaç d’obtenir els CIF de les tres germandats, unes dificultats que no es resolgueren fins que els tècnics municipals hi intervingueren. Pocs mesos després, l’octubre del 2021, el Consorci qüestionà una vegada més que fos l’entitat responsable de tramitar el desallotjament, i es negà a facilitar a l’ajuntament una data de formalització de la demanda judicial. Quan li demanen pels terminis del procediment, López reconeix: “Hem anat molt de bracet de l’ajuntament.”
“Ni han mostrat voluntat d’expulsar-los ni en mostraran”, sentencia Serra sobre el Consorci. “Són tots el mateix”, lamenta, en referència a l’actitud de les darreres dues juntes de l’entitat sobre el desallotjament dels legionaris. “Mira que se’n podrien fer, de coses, per a construir una societat millor i més justa. Però aquí ens tens, amb aquesta pèrdua de temps i energia“, conclou.
