30.07.2022 - 21:40
|
Actualització: 22.08.2022 - 19:31
Diuen els entesos que la sèrie The Sopranos va obrir una nova etapa a la televisió. Creada per David Chase i produïda per HBO, aquella història de mafiosos de Nova Jersey va conquerir diversos premis, tot demostrant que les produccions televisives eren al mateix nivell que el cinema, i alhora va ser l’impuls definitiu de les plataformes de televisió per cable. Unes plataformes que avui dia determinen d’una manera decisiva el nostre consum audiovisual, el qual és, en bona part, una aproximació en massa a la història.
És cert que la vida del gàngster Tony Soprano no es pot considerar històrica, però sí que ho han estat alguns dels exemples més reeixits de la televisió d’aquests darrers vint anys. O no podem considerar Mad Men, per exemple, un magnífic fris de la història americana dels anys seixanta als setanta? Una època plena de canvis socials, culturals i polítics que quedaven reflectits en les històries personals dels publicistes de Madison Avenue.
Un fenomen que ve de lluny
Fins a quin punt és un fenomen actual? El cinema, d’ençà dels seus orígens a la barraca d’espectacles sorprenents, va tenir la pretensió d’instruir l’espectador en la història. De fet, si anem més enrere en el temps, des dels temps d’Heròdot i Tucídides, que van separar-se de la poesia èpica amb la pretensió d’escriure història, i d’Aristòtil, que va assentar les bases de la diferència entre el teatre basat en fets reals o ficticis i la tasca novella de l’historiador, la frontera entre aquestes categories clàssiques sovint s’ha difuminat. La poesia, el teatre, la literatura, el cinema i, avui, les sèries, han estat el gran vehicle de difusió del passat entre el gran públic.
Quantes generacions no van descobrir l’antiga Roma amb la versió televisiva de la novel·la de Robert Graves Jo, Claudi, protagonitzada per Derek Jacobi? És possible que en la condemna definitiva del passat esclavista dels Estats Units hi tingués a veure la sèrie Roots (“Arrels”), en què l’escriptor Alex Halley explicava la història del seu avantpassat Kunta Kinte, africà capturat i convertit en esclau? Per no parlar d’Holocaust, la sèrie sobre la Xoà, vista als Estats Units per 120 milions d’espectadors i que va tenir una repercussió especial a Alemanya, on milers de joves alemanys van descobrir el seu passat més terrible, en el qual havien participat els seus pares i avis?
La diferència del moment actual amb aquests exemples de l’edat d’or de les sèries –especialment, americanes– rau en l’oferta espectacular que les diferents plataformes televisives ofereixen, la qual ens permet d’accedir a produccions de tot el món, més enllà de l’omnipresència nord-americana i el relat made in Hollywood d’un passat com més va més globalitzat. Com dèiem, la relació entre els productes televisius i la literatura, sense cap mena de dubte, ve de lluny, i en molts casos, l’origen de l’actual auge de les sèries històriques cal cercar-lo en la literatura. En aquest sentit, tot sovint la literatura de gènere –singularment, la negra i criminal– ha estat un pou d’on extreure arguments i personatges per a sèries ambientades en el passat.
Una tria diversa i personal
Per això, com a proposta d’agost, us suggerim de fer un recorregut pel segle XX europeu amb trenta-una sèries de televisió que ens ajudin a comprendre’l. Si bé entre les triades n’hi ha algunes clarament biogràfiques –The Crown, per exemple– o dedicades a recrear, amb les tècniques de la ficció i amb més objectivitat i rigor o menys, episodis concrets de la història –Rebellion o Chernobyl, posem per cas–, la majoria de les sèries seleccionades s’acosten a la categoria de microhistòria. És a dir, exploren el passat de manera indirecta, centrant-se en un grup de persones –una família o diverses, generalment– del qual seguim la vida ordinària o extraordinària, sota l’ombra d’uns fets històrics que els serveixen com a context i que els acaben determinant més que no es pensen. És el cas, per exemple, de Downton Abbey, que sense pràcticament sortir d’una propietat aristocràtica de Yorkshire, mitjançant les vides de la família noble i el seu grup de servents, s’acosta a les conseqüències de l’enfonsament del Titanic, la Primera Guerra Mundial, la grip espanyola, la crisi d’entreguerres, la independència irlandesa i l’ascens dels laboristes al govern britànic.
Per fer la tria, hem cercat l’equilibri entre aquesta gran història i la microhistòria, entre les diferents dècades i entre els diversos països europeus. Així, malgrat una certa omnipresència d’Anglaterra i Alemanya, hi ha sèries ambientades en més d’una vintena de països, amb llengües originals també diferents i que permeten de ser tant un aparador del talent creatiu europeu com de la seva diversitat. Sigui com sigui, centrar-nos en la història europea del segle XX no és obstacle per a estirar els límits tant com sigui possible i incloure-hi, per exemple, una sèrie ambientada a la Palestina sota mandat britànic, Miss Jerusalem. La cronologia és simple: la tria s’obre amb una sèrie situada l’any 1906 i acabem amb una d’ambientada l’any 2001. Entremig, el segle més violent, tràgic, caòtic i tèrbol de la història europea. Amb dues guerres mundials, el sorgiment de nous estats, revolucions, canvis socials decisius, creacions artístiques i descobriments científics que continuen tenint una influència decisiva en les nostres societats actuals.
Finalment, cal destacar que qualsevol tria, per més objectiva, diversa i equilibrada que vulgui ser, sempre és arbitrària. Per tant, ben segur que hi ha moltes sèries que quedaran fora d’aquesta selecció i que, molt probablement, hi haurien pogut ser. Tota tria parla, també, de qui la fa i dels seus gustos i interessos.
Les sèries que presentarem durant l’agost són les següents:
1. Vienna blood – Àustria (Movistar Plus)
2. Downton abbey – Regne Unit (Netflix)
3. Rebellion – Irlanda (Netflix)
4. The last czars – Rússia (Netflix)
5. Mitjanit al Pera Palace – Turquia (Netflix)
6. Badehotellet – Dinamarca (Filmin)
7. Babylon Berlin – Alemanya (Netflix)
8. 14 de abril: La República – Espanya (RTVE)
9. Beauty queen of Jerusalem – Israel (Netflix)
10. Els Durrell – Grècia (Filmin)
11. Temps de silenci – Catalunya (Filmin)
12. El rei de Varsòvia – Polònia (Filmin)
13. Riphagen – Països Baixos (Filmin)
14. El desertor – Alemanya (Filmin)
15. Laberint de pau – Suïssa (Filmin)
16. The defeated – Alemanya (Netflix)
17. The crown – Regne Unit (Netflix)
18. L’amiga estupenda – Itàlia (HBO Max)
19. The restaurant – Suècia (Filmin)
20. Espies a l’ombra – Finlàndia (Filmin)
21. Charité: Guerra freda – Alemanya (Filmin)
22. Glória – Portugal (Netflix)
23. El temps de la felicitat – Noruega (Filmin)
24. Carlos – França (Filmin)
25. A very english scandal – Regne Unit (Prime Video)
26. Ihesaldia – País Basc (Filmin)
27. Fariña – Galícia (Netflix)
28. Chernobyl – Ucraïna (Netflix)
29. El cas Oussekine – França (Disney Plus)
30. 1992/1994 – Itàlia (Movistar Plus)
31. Els últims tres dies – Sèrbia (Filmin)
