03.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 30.04.2024 - 13:44
Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Avui ens parlen de dos termes, tan antics l’un com l’altre, que es reparteixen d’una manera que a hores d’ara ja no ens ha de sorprendre: ‘seitó’ al Principat, ‘aladroc’ al País Valencià i les Illes.
A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.
Aladroc Seitó
Es tracta de dos arabismes que prenen el significat del peix Engraulis ancrasicholus, castellà boquerón. El primer, seitó o asseitó, es documenta des de mitjan segle XIV i viu al Principat (Costa de Llevant, Barcelona, Tarragona). Hom ha dit que també viu a terres valencianes, p. ex., a Vinaròs, però aquesta afirmació no és exacta. En contraposició, cal esmentar aladroc (atestat des del segle XIV), propi de les Balears i del País Valencià. Bé que hom cita algun text del nord, avui aladroc és desconegut a Catalunya, de la mateixa manera que seitó s’ignora al sud.
Vegeu també:
—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)
—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)
