La història de les paraules: ‘rentar’ o ‘llavar’

  • VilaWeb publica cada dia un mapa dinàmic per a veure el repartiment dialectal de paraules sinònimes · La informació i el mapa són extrets de la web Estratigrafia Dialectal, dels professors Germà Colón i Maria-Pilar Perea

VilaWeb
Redacció
25.07.2016 - 02:00
Actualització: 30.04.2024 - 13:50

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Cal observar el mapa de ‘rentar’ i ‘llavar’ i, sobretot, llegir-ne l’explicació: a l’edat mitjana, a tots els Països Catalans, la gent diferenciava entre ‘llavar’ (o ‘lavar’) i ‘rentar’, com encara es fa avui dia al País Valencià. Ignorar això ha menat els diccionaris a cometre un error, que Colón i Perea critiquen sense mossegar-se la llengua.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací.

Llavar (‘rentar’)   Llavar (‘rentar’)/Rentar (‘esbandir’)  Rentar (‘esbandir’)

L’elecció de rentar i el rebuig de llavar present avui en la major part del Principat i a les Illes Balears és un fet modern. En la llengua antiga, fins al segle XV, rentar era ‘esbandir, passar aigua per traure impureses a qualsevol cosa, aclarir’ i lavar (llavar) era ‘netejar amb aigua i sabó o amb un altre líquid’. Llavors es podia dir tal com es llegeix al Blanquerna de Llull: «Com havia durmit lavava ses mas e sa cara» (375, Colom), i també «De Diogenes és ia dit… dell qual diu Valeri… que com rentàs colls [ = cols] que volia menjar» (Llibre de les .IV. virtuts f. 50 vº). Aquesta distinció sols es manté en valencià i en indrets isolats del català occidental i s’explica fàcilment perquè la confusió de les àtones a i e creava malentesos entre llevar i llavar; aleshores rentar ‘esbandir’ prengué el lloc de llavar en les terres orientals i aquest procés s’amplià progressivament als territoris occidentals. Només el valencià, que distingeix perfectament entre llavar ‘netejar la brutícia’ i llevar ‘treure’ va mantenir la distinció original, mentre que la resta va acudir a rentar (< RECENTARE). Vegeu també com es conserva al País Valencià amb més vigor que enlloc la forma rent (<RECENTE) per ‘llevat’ (cf. el parell llevat – rent).

És intolerable que al Diccionari General de Fabra (1932) i encara al DIEC del 1995 rentar sols inclogui el sentit barceloní actual i es prescindeixi del significat ‘esbandir’ que té a una gran part del domini. —Cf. a València frases corrents com «llavar la roba i en acabant rentar-la». Cf. ALDC, mapes 376, 394, 413 i 415.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor