La història de les paraules: ‘llevadora’ o ‘comare’

  • VilaWeb publica cada dia un mapa dinàmic per a veure el repartiment dialectal de paraules sinònimes · La informació i el mapa són extrets de la web Estratigrafia Dialectal, dels professors Germà Colón i Maria-Pilar Perea

VilaWeb
Redacció
11.08.2016 - 22:00
Actualització: 30.04.2024 - 13:40

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Tot i que el terme més divulgat pels mitjans de comunicació és ‘llevadora’, el que abasta més territori és ‘comare’. I encara cal afegir-hi ‘madrina’, el mot més antic per a referir-se a aquest concepte.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

comare   comare/llevadora/madrina  comare/madrina  llevadora llevadora/madrina  madrina

Les denominacions de la dona que assisteix una partera es distribueixen avui en dos grans grups. El primer és llevadora, que viu al Principat, excepte a l’Alta Ribagorça i la franja d’Aragó, i que és ja antic (1385,DCVB) i fou també conegut en temps passat a Mallorca; té el punt de partida en l’expressió llevar l’infant.

L’altre grup és el de comare. Les formacions amb reflexos derivats de MATER són normals, cf. l’espanyol comadrona. En català antic l’expressió més estesa fou madrina, com ho mostra l’abundosa documentació: 1380 (Rubió, Docs. cult. II, p. 170, nota 1), Crònica de Pere del Punyalet (ed. A. Pagès, p. 52, ratlla 9) o 1398 (AIEC, 1911-1912, p. 126, doc. núm. 85), la qual es prolonga a València fins als segles XVI i XVII (1564, Taraçona, Institució dels Furs, p. 13; Pere Joan Porcar, p. 90) (d’aquí que, per exclusió, la que és present a les fonts baptismals és la padrina), però avui amb prou feines aquest mot és usat en algun punt del català occidental.

El nom més estès en terres lleidatanes, al País Valencià i les Illes Balears és comare, ja atestat a la darreria del segle XV a València; al Procés de les olives s’esmenta dues vegades el lexema comare de bena (CSV, I, ratlles 672 i 773), que viu en algunes contrades amb el sentit de ‘padrina de bateig’.

Vegeu també:          

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor