La història de les paraules: ‘desar’, ‘alçar’ o estotjar’

  • VilaWeb publica cada dia un mapa dinàmic per a veure el repartiment dialectal de paraules sinònimes · La informació i el mapa són extrets de la web Estratigrafia Dialectal, dels professors Germà Colón i Maria-Pilar Perea

VilaWeb
Redacció
21.08.2016 - 22:00
Actualització: 30.04.2024 - 13:35

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Partint d’un significat afí (‘amagar’, llevar del pas’), la forma ‘desar’ es va escampar pel Principat i les illes Balears. En canvi, al País Valencià la forma arrelada és ‘alçar’ i a l’Alguer i a Mallorca, ‘estotjar’.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

adesar/desar/estotjar   alçar  desar  desar/estotjar

El mot desar, procedent del llatí DENSARE, va significar a l’edat mitjana ‘amagar’, ‘llevar del pas’, sovint sota la forma reflexiva desar-se ‘amagar-se, absentar-se’. Amb aquest semantisme visqué a tot el domini, àdhuc a València, on no ha estat mai assenyalat; vegeu els Furs de València: «Aquell que per crim o per injúria o per malefici s’absentarà o·s desarà de la ciutat o del regne, si dins XXX dies depuys que serà cridat no·s presentarà a fer dret denant la cort, sia pres e haut per confés e per vençut» (IX-VII-11; ed. Colón-Garcia, VII, p. 60).

Però a partir del segle XVII desar prengué la significació d’‘endreçar’, ‘guardar una cosa al seu lloc’, la qual viu a tot el Principat i a les Illes Balears (també sota la forma adesar).

Al País Valencià no es coneix aquesta accepció, la qual allà s’expressa mitjançant el verb alçar, en coincidència —no és pas manllevat— amb l’andalús alzar ‘guardar, guardar dinero, guardar las cosas en lugar definitivo’ (Alvar Ezquerra, Tesoro, s.v.). La documentació valenciana no va més enllà del segle XIX, però és una designació ben arrelada a tot el país.

On hi ha una altra solució ben genuïna és a Mallorca amb el terme estotjar (< STUDIARE). És un verb que a l’edat mitjana fou general a tot el domini i que avui en el sentit que ací interessa es conserva popularment a les Balears i a l’Alguer —ALDC, mapa 431, on també es troben molts punts amb la resposta endreçar.

Vegeu també:          

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor