29.08.2016 - 22:00
|
Actualització: 30.04.2024 - 13:27
Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. En aquesta fitxa, els lingüistes volen deixar constància que no s’ha estudiat prou –ni d’una manera concloent– la procedència del mot ‘aplegar’, emprat des de fa segles al País Valencià, tot i que convivint amb el general ‘arribar’
A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.
aplegar/arribar arribar
El català arribar és un dels mots bàsics de la llengua i ha estat utilitzat pertot arreu des dels orígens de l’idioma fins avui. Com el francès arriver, l’italià arrivare, etc. prové del llatí ADRIPARE ‘atansar-se a la costa’, i es diferencia del castellà llegar, del portuguès chegar (<APPLICARE / PLICARE). Però vet ací que el valencià, al costat d’arribar, que és el mot més emprat, coneix des d’antic també aplegar (<APPLICARE), així com l’antiquat plegar usat en el mateix sentit. L’explicació d’aquest fet valencià –que ací va d’acord amb el castellà– no és gens clara i els arguments que hom hi ha donat, com ara el de “mossarabisme”, per part de Meyer-Lübke (Das Katalanische, § 154), són inconsistents.
Vegeu també:
—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)
—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)
