16.02.2023 - 21:40
D’un temps ençà, ha emergit un nou gènere literari amb un notable èxit entre els lectors. Són les històries de llibreries: La llibreria ambulant i La llibreria encantada, La llibreria dels finals feliços, Una llibreria a Berlín, La llibreria del senyor Penombra oberta les 24 hores, Els meus dies a la llibreria Murisaki, La llibreria de les noves oportunitats, La llibreria voladora d’en Franklin, o, senzillament, La llibreria. O La llibretera de París, El llibreter de Kabul, el Diari d’un llibreter o bé La veritable història del llibreter assassí de Barcelona, de l’amic Marcel Fité a partir de la llegenda popularitzada per Flaubert. Ara s’acaba de presentar a Barcelona un altre títol per a afegir a la llista: La llibreria del turó (Ed. 62) d’Alba Donati.
“Com se li va acudir d’obrir una llibreria en un poble perdut?”
Amb una llarga carrera com a poetessa i crítica literària, Alba Donati va obrir una petita llibreria al petit llogarret de Lucignana, a la Toscana, de només cent vuitanta habitants, sense cap bar, sense cap hotel, sense cap altra botiga. “D’ençà que vaig obrir la llibreria no hi ha conversa on no hi surti la pregunta: ‘Com se li va acudir d’obrir una llibreria en un poblet perdut de 180 habitants?’”, escriu Donati al seu dietari de propietària i ànima de Sopra la Penna. També ho va haver de respondre en una conferència de premsa aquesta setmana, en la gran Bookeria d’Ona Llibres.
El desig de tornar a casa i aconseguir donar forma al somni de la caseta pròpia al bosc d’arrel rousseauniana, la voluntat de canviar de vida i deixar enrere la feina absorbent del món editorial i la necessitat de deixar de ser un treballador multitasca disponible set dies la setmana, vint-i-quatre hores el dia… i, sobretot, un record infantil: els llibres que donaven els senyors a la seva tia mainadera i que a ella li obrien el món. Amb tot plegat, Donati va deixar enrere Florència i va pujar amb la seva mare centenària cap a Lucignana. “La idea de la llibreria, ja llesta i empaquetada, va trucar a la meva porta una nit. Era el 30 de març de 2019. A sota casa teníem una eixida on la mare plantava enciams i on, en un filferro lligat a dos pals molt vells, estenia la roba. De diners no en tenia: m’havia d’inventar alguna cosa.”
I així ho va fer, obrint una subscripció popular a les xarxes socials: “N’hi hauria prou ni que fos amb cinc euros per cada amic de Facebook per a fer realitat un somni: encomanar la passió pels llibres en un poblet de muntanya que no té ni escola. Fer com la Juliette Binoche amb la xocolata amb bitxo. Obrir a Lucignana, al peu de l’Apení toscà, una petita llibreria, si pot ser en una caseta de fusta, oberta sis mesos l’any i on els infants, però també els adults, puguin triar llibres i enamorar-se d’aquest indret mig màgic des d’on es veu pondre’s el sol rere els Alps Apuans.” Va rebre diners de tot el món, fins i tot un donatiu considerable de la família d’un fill del poble que es va establir als anys trenta als Estats Units, en cerca del seu somni americà.
Els llibres fan de bon cremar
El somni toscà d’Alba Donati, però, va estar a punt de convertir-se en malson. “Es crema la llibreria!” crida algú de matinada. La seva fundadora, encara mig adormida, pensa que és una escena del llibre inquietant que ha deixat a la tauleta de nit, Motel Life, de Willy Vlautin. La realitat és que un curtcircuit de la cafetera Nespresso ha causat un incendi gràcies al material altament inflamable que contenia l’espai. Els llibres fan de bon cremar. Prestatges destruïts, llibres carbonitzats, les flames no han deixat res per verd. “Tots anem en pijama. En Graziano, que és el responsable de manteniment d’una gran fàbrica de la zona, em dona seguretat. Comprova que els fils atrapats entre les fustes siguin tots morts. Comprovat. I així s’acaba la faula d’una poetessa que enviava un crowdfunding per Facebook i obria una llibreria en un poble de muntanya”, escriu Donati a La llibreria del turó.
Semblaria ser la llibreria de la plaça #sarria #incendi pic.twitter.com/Cm1EBfCySC
— Lorenzo Marini (@zlorine) January 30, 2023
Un escenari tan paorós com el que van trobar-se les germanes Rosa i Maria Bassedas el 30 de gener passat, quan un incendi va destruir la Llibreria de la Plaça de Sarrià que regentaven des del 2017, tan bon punt van agafar el traspàs de la llibreria Hernàndez, al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, just davant la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. Diaris, revistes, material escolar i cromos per a la mainada, com tantes altres papereries de pobles o viles –perquè Sarrià continua essent-ho, malgrat la centenària annexió–, però que procurava oferir una curosa i àmplia selecció de lectures i per Sant Jordi s’encarregava d’omplir la plaça que li dóna nom, amb una parada que feia goig, segons que m’han explicat clients i veïns del barri. L’altre dia, quan hi vaig passar, a la persiana metàl·lica ennegrida hi penjaven missatges d’amics i dibuixos d’infants de l’escola Orlandai, donant-los ànims. Fa un parell de dies hi van penjar una pancarta que fa ser optimista: “Estem treballant per tornar a obrir ben aviat. Us necessitem. Fem-ho possible. Tots som Llibreria de la Plaça. Sarrià, gràcies, gràcies, gràcies!”
Sarrià no és Lucignana, però la història de les Bassedas m’ha connectat amb el que conta Alba Donati sobre la reconstrucció de la seva llibreria. Va haver de tornar a començar, però ho va fer acompanyada dels veïns, amics i voluntaris que havia aplegat al seu voltant. Van netejar l’espai i van llençar els llibres més danyats. Els que només estaven emmascarats els van desar, a fi d’exposar-los i vendre’ls per ajudar a la reconstrucció. “La força per tornar a arrencar la dec a ells. A sota la llibreria, per sostenir-la, no hi havia només les bigues de ferro, hi havia tot un poble.” A banda, la llibreria Sopra la Penna va rebre diners d’arreu del món, hi van arribar llibres enviats pels editors de tot Itàlia i aquella història va omplir els diaris. Avui, la seva aventura, narrada a La llibreria del turó, motiva l’arribada al poble de visitants d’arreu d’Itàlia que fan centenars de quilòmetres per conèixer-la i s’espera una adaptació audiovisual de la història d’una llibreria en un poblet de cent vuitanta habitants, i d’una llibretera que va convertir l’hort de ca seva en un espai dedicat als llibres.
Aquesta setmana se n’ha parlat
L’escriptora Gemma Ruiz Palà deia a l’entrevista que li vam fer que Les nostres mares volia ser un homenatge a les dones que omplen els clubs de lectura de les biblioteques i assisteixen a les presentacions de les llibreries. Alba Donati ens deia que el 80% dels seus clients són dones. Que no llegim els homes? Deixem la pregunta en l’aire.
