La guerra silenciada: l’atac turc contra els kurds en cinc mapes

L’aviació turca ataca les tropes kurdes del nord de l’Irac. Aprofitant l’activitat de l’anomenat Estat Islàmic (ISIS), els turcs han començat a bombardar posicions a Síria i a l’Irac. Tanmateix, per cada atac contra els grups gihadistes de l’ISIS, se’n fan uns quants als campaments kurds. Així doncs, la fràgil treva que s’havia instaurat al Kurdistan perilla.

 1. Un poble entre diversos estats

Hi ha prop de quaranta milions de kurds, que viuen dividits entre uns quants estats. La població kurda més nombrosa és a Anatòlia, actual Turquia. A l’Irac els kurds són semiindependents, car de fet la regió autònoma kurda hi funciona com un estat. A Síria, habiten algunes zones del nord del país, separades geogràficament, que reben el nom de Rojava. Finalment hi ha també kurds en zones de l’Iran, Armènia, l’Azerbaitjan i Geòrgia.

Els kurds resten units per una intensa solidaritat, siguin de la regió que siguin, i tots consideren les seves lluites una sola lluita. Malgrat les diferències polítiques entre els partits, defensen la causa pròpia independentment de l’estat on visquin.

2. El conflicte kurd a Turquia

Els kurds són la minoria nacional més important de Turquia. Al mapa es veu la distribució de la població kurda en l’estat turc actual. Són majoritaris a les províncies orientals, però hi habiten en un nombre significatiu en més indrets del país, especialment a Istambul, on hom calcula que n’hi ha prop de dos milions.

Els kurds han estat severament reprimits pels governs turcs successius, que han negat la seva existència i àdhuc han arribar a prohibir el mot ‘kurd’. La guerrilla comunista kurda del PKK ha mantingut durant dècades la lluita armada contra els turcs. Es va refugiar a les muntanyes del Qandil, entre Turquia i l’Irac, on va instal·lar campaments inexpugnables, ja abans del reconeixement de l’autonomia kurda de l’Irac.

Aquests últims anys la tensió s’havia reduït. Les autoritats turques havien anat obrint la mà, havien permès una tímida presència de la llengua kurda i havien acceptat la presència de partits polítics kurds. En contrapartida, el PKK havia anunciat una treva. El líder de la formació, Abdul·là Ocallan, presoner a Turquia, havia establert converses amb els governants per normalitzar la situació. Però els atacs d’aquesta setmana han fet que el PKK suspengués la treva: ha comès atemptats que han causat la mort de dos policies turcs.

3. Rojava, la resistència kurda a Síria

Els kurds de Síria, que anomenen el seu territori Rojava, han estat molt actius en la lluita contra l’ISIS, igual com ho han estat els de l’Irac. En els quatre cantons històrics que controlen han activat un procés revolucionari en què l’organització de la societat es guia per principis molt oberts, per exemple quant al paper de la dona o la col·lectivització dels serveis. La crisi actual ha estat causada per un atemptat contra grups kurds o pro-kurds que acudien a defensar la ciutat de Kobanê, bastió de la resistència contra el gihadisme. L’atemptat, fet dins Turquia, ha servit de justificació al govern turc per a permetre atacs aeris dels Estats Units des de les bases turques, però també per a escomeses de l’aviació turca. Han estat atacs polèmics, perquè s’han adreçat a les bases que els guerrillers kurds de Turquia tenen a les muntanyes de l’Irac. Els guerrillers kurds de Turquia, d’ençà que es va proclamar la treva, han lluitat contra l’ISIS a l’Irac i Síria, i ara veuen com Turquia, amb l’excusa de lluitar contra el mateix enemic, els ataca a ells.

4. Les muntanyes Qandil, la base estratègica dels kurds de Turquia i l’Iran

Les muntanyes Qandil, situades dins l’actual regió autònoma kurda de l’Irac, han estat tradicionalment la base de rereguarda dels grups kurds que lluiten contra Turquia i contra l’Iran. Són d’un accés molt complicat, fins al punt que quan els Estats Units van envair l’Irac no van arribar a controlar-les. Per als kurds, experts muntanyencs, les Qandil ofereixen un recer segur des d’on poden transitar cap a Turquia, fer els atacs i tornar. Aquestes bases de l’Irac són les que ara bombarda Turquia amb l’excusa de la lluita contra l’ISIS.

5. Les bases de l’OTAN a Turquia, una enorme infrastructura militar

Durant la guerra freda, Turquia va adquirir un gran valor per als Estats Units i l’OTAN, perquè era l’únic país veí de l’URSS on els americans podien desplegar l’exèrcit. Això va fer que Anatòlia s’omplís d’instal·lacions militars que més tard van ser usades en el conflicte de l’Orient Mitjà i en les guerres de l’Irac. Algunes d’aquestes bases són conjuntes entre els exèrcits de l’OTAN i Turquia i ara serveixen de punt de partida dels atacs contra les bases kurdes. Això ha portat un notable malestar en alguns aliats, conscients que els guerrillers kurds (peixmergues) són la principal força militar que atura l’avanç dels grups gihadistes a l’Irac i a Síria.