La guerra d’El País contra Pedro Sánchez: entre l’independentisme i les baixes de subscriptors

La guerra entre El País i l’ex-secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, continua oberta. Sánchez va fer unes acusacions dures contra el diari en l’entrevista amb Jordi Évole a La Sexta. Va dir-hi que els responsables d’El País el pressionaven perquè no pactés amb Podem ni els independentistes, sota l’amenaça de fer-li campanya en contra. Avui El País ha respost en un editorial a les acusacions de Sánchez, aprofitant una notícia publicada ahir a El Mundo segons la qual l’ex-dirigent socialista va demanar a Telefónica (accionista del 13% de Prisa) que aturés l’hostilitat d’El País contra ell abans del comitè federal que el va acabar expulsant. El País l’ha atacat amb duresa i l’ha acusat de no tenir cultura democràtica.

Sánchez parlava amb Évole d’unes reunions en què havia rebut pressions d’El País. El diari les explica així avui: ‘En aquestes reunions no va ser pressionat: hom li va dir el mateix que aquest diari ha manifestat públicament, reiteradament i amb tota claredat en els editorials i que, per tant, és sabut a bastament pels nostres lectors i l’opinió pública: que, després dels resultats electorals coneguts, un govern alternatiu al minoritari del PP només era possible des del punt de vista aritmètic si comptava amb el suport no únicament de Podem, sinó també dels partits independentistes, la qual cosa ens semblava una solució perniciosa per als interessos dels ciutadans, encara que satisfés l’ambició personal de Sánchez d’ocupar el poder.’

A més, l’editorial afegeix: ‘Els comportaments posteriors dels senyors Sánchez, Iglesias i Rufián posen en relleu que la nostra anàlisi era encertada.’

El País ha fet servir d’arma contra Sánchez la notícia que ahir publicava El Mundo, segons la qual l’ex-dirigent socialista havia demanat poc abans del comitè federal una reunió amb el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, perquè mirés de frenar l’hostilitat del diari El País contra ell. Aquells dies previs al comitè federal, el diari ja demanava, com una cosa necessària i amb una virulència insòlita, la destitució de Sánchez; el qualificava de ‘insensat i sense escrúpols’, de covard, de populista i mentider, i d’haver deixat el càrrec de secretari general ‘a la degradació’.

Aquella allau d’atacs contra Sánchez, que reblaven un tomb editorial cap a una posició molt favorable a Ciutadans i a permetre la investidura de Rajoy, va fer que molts subscriptors es donessin de baixa del diari. Infolibre va difondre pocs dies després el contingut de les cartes de resposta als ex-subscriptors que enviava i signava el director d’El País, Antonio Caño, en què lamentava la decisió i atribuïa el to d’aquell editorial ‘als temps de gran turbulència política’ i admetia haver estat víctima de ‘la mateixa efervescència que denunciem i que combatem’.

Les queixes per aquell editorial van arribar també a la defensora del lector, Lola Galán, que explicava que en un sol dia havia rebut un centenar de queixes, sobretot pels insults contra Sánchez. Diu Galán, bo i admetent ‘els excessos verbals’ de l’editorial, que no és pas l’única vegada que n’hi ha hagut, i recorda que el 2013 el diari va dir ‘tòxic’ a José María Aznar.

En la manera de justificar la posició bel·ligerant contra Sánchez per part d’El País, hi ha inclosa l’admissió de l’independentisme com a argument de pes per a defensar la investidura de Rajoy. Així ho expressa el diari en l’editorial d’avui: comptar amb el suport ‘no només de Podem sinó dels partits independentistes’ era una ‘solució perniciosa per als interessos dels ciutadans’, diu el diari, que mirant de negar les pressions a Sánchez ha admès que hi va haver les reunions.