11.03.2022 - 20:31
Hi ha qui diu, i fins i tot algun mitjà ho ha publicat, que Vladímir Putin ha estiuejat a Altea (la Marina Baixa), a la Costa Blanca, envoltat d’alguns dels seus amics oligarques russos. Diuen que ha fet negocis o ha pres decisions polítiques importants mentre li feien un massatge tot contemplant el blau mediterrani. És una llegenda, això, i no s’ha confirmat. Sí que és cert que la Costa Blanca i altres comarques del sud del país són el centre d’operacions de molts ciutadans russos acabalats. Propietaris de cases, xalets, mansions, embarcacions i altres negocis. La invasió d’Ucraïna, les sancions internacionals i el blocatge dels comptes tenyeixen ara d’incertesa el futur d’aquesta gent. Els primers dies del conflicte, i fins i tot abans, i abans que les sancions fossen efectives, alguns d’aquests magnats van vendre part de les seues possessions. Altres operacions s’han quedat a mitges, però la majoria, els qui no necessiten liquiditat de manera peremptòria, prefereixen esperar.
Un cens que va creixent
Segons l’Institut d’Estatística espanyol, l’any 2021 hi havia 22.264 russos residint al País Valencià. Més de la meitat, a les comarques del sud. Segons el padró del 2020, a Torrevella (Baix Segura) en residien prop de quatre mil, i a Alacant, prop de tres mil.
Aquesta zona de la costa és, també, la preferida pels ciutadans russos per a invertir en propietats immobiliàries encara que continuen mantenint la residència al seu país. Aquest de la compravenda de tota mena d’immobles ha estat sempre un sector molt dinàmic. Els russos més o menys acabalats han trobat en aquesta part del territori un lloc segur i agradable per a fer créixer el seu capital, diversificar inversions per a prevenir riscs o, senzillament, per a passar-hi les vacances.
Nervis i por del blocatge del capital
Setmanes abans de la invasió, els professionals del sector van començar a notar un cert alentiment de les operacions que ha desembocat en una quasi paralització a mesura que s’anunciaven les sancions. Nora García, presidenta de la Federació d’Associacions Immobiliàries, diferencia entre els clients russos establerts al país i els qui hi tenen les propietats i els negocis però continuen residint a Rússia. És en aquest segon grup que, a parer seu, la paralització és absoluta. García diu que encara és prompte per a fer un diagnòstic acurat de la situació, perquè la incertesa és paralitzant.
La cosa que fa més por als russos i els té més tenallats és el blocatge del capital, la impossibilitat d’operar amb targetes de crèdit emeses al seu país, i per això alguns cerquen solucions per a tenir diners líquids. En aquests casos, mirar de vendre algunes propietats pot ser una solució, però no sempre. “Si això s’allarga, hi haurà gent que necessitarà liquiditat i posarà les cases a la venda, però això serà d’ací a uns mesos. Ara s’ha frenat la compra. Com que es veia venir, a nosaltres no ens ha agafat amb contractes d’arres signats com ens va passar en la pandèmia”, explica García.
Zoila Sanz, responsable d’una agència immobiliària de Moraira, explica que alguns dels seus clients russos sí que han venut les cases, i en alguns casos l’operació no ha reeixit del tot. “Ha passat que els clients russos que volien vendre, o han venut recentment, no poden enviar els diners al seu país perquè tenen els comptes bloquejats. En concret, un client acaba de signar la venda i en té el taló, però no el pot ingressar. Podria fer-ho en un compte espanyol, però no en un compte d’un banc rus.” Sanz atribueix a aquest entrebanc el fet que aquesta setmana hagen rebut l’ordre de retirar del mercat dues cases que tenien a la venda. “Probablement, necessiten líquid, però vendre les cases ara no és la solució.”
Agències i advocats especialitzats
El perfil del ciutadà rus que inverteix ací és el d’un individu desconfiat i que desconeix totes dues llengües oficials. Això els fa ser molt prudents, diu a VilaWeb un agent de la propietat valencià. És per això que al llarg de la costa proliferen agències de gestió de patrimoni, de compravenda d’immobles i, fins i tot, despatxos d’advocats, especialitzats en clients russos. La majoria d’aquests negocis són mixtos i els componen professionals locals coneixedors de les lleis i del territori i professionals russos que coneixen els gustos i la idiosincràsia dels clients. Moltes voltes, aquestes oficines fan de pont, d’intermediaris, de traductors i de confidents d’aquests empresaris. Tot i que s’anuncien a bastament, la confidencialitat és la primera norma. La segona, no fer més preguntes de les necessàries.
Un d’aquests advocats és Miguel López, d’International Lawyers. Reconeix que alguns dels seus clients s’han quedat sense solvència perquè no poden emprar les targetes de crèdit relacionades amb comptes de diners procedents de Rússia. Diu que la gent encara va observant sense fer gaires moviments, però sí que reconeix que el rum-rum de les vendes de propietats és a l’aire. “Tret d’un cas puntual d’una persona que vol vendre una embarcació molt modesta, jo no tinc cap cas de gent que vulga vendre actius immobiliaris. Ara, és cert que els residents ací que reben diners de Rússia han deixat de rebre’ls, i la gent que treia diners del caixer amb la Visa dels bancs russos tampoc no pot fer-ho.”
López també parla del cas dels clients residents a Rússia que volien enviar diners als seus gestors ací per a cobrir alguna operació. “S’havia signat el contracte d’algunes compres i encara no s’havia passat per notaria per escripturar. Ara no poden transferir els fons i tenen un problema.”
Els clients de López són empresaris amb un poder adquisitiu alt o molt alt. No tenen únicament inversions immobiliàries, sinó que regeixen negocis de tota mena. “Estan nerviosos. Són gent amb molta vinculació amb aquesta terra. S’havien integrat molt bé tant personalment com empresarialment, i de la nit al dia s’han trobat amb un canvi d’escenari total.”
Una onada d’intents de venda
Oleksandr Predytkeych, un advocat de procedència ucraïnesa format a l’estat espanyol i establert a Alacant, diu que també té clientela a Barcelona i a Tenerife. Ell sí que confirma que hi ha una onada de clients que miren de vendre els seus immobles. L’expressió “onada” és seua. El ritme és de dos o tres cada dia, i pensa que la tendència augmentarà. “El ruble perd valor i els actius dels meus clients a Rússia, també. Ací, els immobles estan valorats en euros i continuen estables. Encara que tinguen molts rubles, no en poden disposar fora de Rússia, i necessiten euros fora del país”, diu.
Predytkeych coincideix amb els seus col·legues que la situació encara és de tempteig, en què s’han formalitzat alguns contractes però no se n’han fet les escriptures a la notaria.
L’advocat distingeix entre dues classes de propietaris. D’una banda, hi ha els grans empresaris que tenen inversions dins i fora de Rússia. Aquests no necessiten vendre, diu, perquè és com si hagueren anat preparant un pla B, com si saberen que un dia les coses a Rússia canviarien. Ara que és complicat continuar fent negocis allà, poden abandonar el país. “Hi deixen els negocis perquè ací també tindran una manera de viure. Tenen una estructura muntada ací, feta d’hotels i altres negocis, que els permetrà de viure sense problemes si decideixen d’abandonar Rússia. Aquests són els propietaris de les cases més cares, i de tots els meus clients, ningú no les vol vendre. Al contrari, miren com es poden traslladar ací.”
Tot i que no tindran dificultats per a viure ací, ara el trasllat es complica. L’advocat explica que a Rússia ha augmentat el control de moviments. “Abans podies viatjar sense bitllet de tornada. Ara les companyies t’obliguen a comprar bitllet d’anada i tornada i registren els equipatges per evitar que la gent abandone el país.”
Segons la catalogació de Predytkeych, els altres propietaris, els de classe mitjana o fins i tot baixa, que s’han comprat una casa o un apartament a Torrevella per preus que oscil·len entre els 40.000 i els 100.000 euros per a passar-hi les vacances, són els qui volen vendre. Molts dels seus clients es troben en aquest cas. “Necessiten tenir diners líquids per a sortir del país si les coses van malament i començar una nova vida.”
Putin no es va allotjar mai a Altea Hills
Els potentats, els que fan inversions per damunt del mig milió d’euros, tenen com a destinació daurada i preferida l’exclusivíssima urbanització Altea Hills. Té unes sis-centes residències, les més barates de les quals són apartaments de 300.000 euros i les més cares, els xalets de vuit milions. És ací on la llegenda diu que alguna volta s’ha hostatjat Vladímir Putin. Segons l’agent immobiliari Abel Micheletti, que gestiona propietats al complex, això no ha passat mai. “És una mentida que s’ha escampat justament perquè jo vaig fer un vídeo promocional i una russa, per donar-se importància, va dir que Putin havia estat ací. Les televisions i els mitjans heu repetit la mentida.” Segons Micheletti, qui sí que ha passat uns dies en un hotel de la urbanització és la dona de qui va ser primer ministre de Putin, Dimitri Medvédev.
Micheletti desmenteix també que els russos ara vulguen vendre en massa. “Jo controle molt el mercat, hi ha gent que em truca pensant que trobarà una ganga i no. Ningú no ha venut cap casa a Altea Hills. Al contrari, molts volen venir a passar el que quede de temps fins que no s’acabe la guerra.”
Tranquil·litat i discreció
Siga com siga, els ciutadans russos han decidit d’invertir grans quantitats de diners en aquesta zona de la Mediterrània. “Vénen per la seguretat, s’hi viu molt bé, el clima és fabulós, la gastronomia és formidable, amb unes quantes estrelles Michelin, i tot és molt accessible i tranquil”, diu Oksana Peresadko, russa, que va arribar a set anys amb els seus pares. Té una agència de màrqueting i comunicació. La majoria dels seus clients són empresaris russos que necessiten introduir les seues marques i les seues empreses. També fa localitzacions per a filmacions. Reconeix que sempre es relaciona el luxe amb el mercat rus, però ara, amb la guerra, les coses han canviat. “És un moment delicat. A la comunitat russa d’Alacant ens coneixem tots i arran de la guerra he notat que els clients em demanen que els ajuste els pressupostos. Alguns m’han dit que volen vendre les mansions, potser per a invertir en altres llocs.”
Diners opacs
Oksana Peresadko explica amb normalitat que la procedència dels diners dels inversors russos a la Costa Blanca no sempre és justificable. Parla de l’antiga Unió Soviètica i dels amics del règim. “Molts han trencat moltes regles, molts esquemes. Han fet tot allò que han volgut. Moltes fortunes vénen de l’època soviètica perquè en aquell moment no hi havia llei. Els qui en van saber més, ho van aprofitar, han obert negocis i han fet un emblanquiment de diners. Han mirat la manera d’obrir negocis ací, als Estats Units, on siga.”
