La Guàrdia Urbana de Barcelona desallotja les barraques del costat de la plaça de les Glòries

Avui la Guàrdia Urbana de Barcelona ha desallotjat el nucli de barraques del costat de la plaça de les Glòries. L’operatiu ha començat a les 9.00 i s’ha acabat a les 13.00. Fonts de l’Ajuntament han indicat que els Serveis Socials han pogut parlar amb seixanta-una persones que hi pernocten, entre aquestes tres famílies amb un menor cada una. La tinent de batllia de Barcelona de Drets Socials, Laia Ortiz, ha explicat que fa setmanes havien estat avisats del desallotjament i els van oferir alternatives d’haitatge. Segons Ortiz, s’han fet quaranta-sis notificacions judicials de persones que han acceptat aquesta solució.

Als qui hi resideixen s’afegeix una població fluctuant que manté material al solar o hi passa el dia, però que ha rebutjat fins ara cap mena d’intervenció dels Serveis Socials. 

El solar té una presència més o menys estable del març del 2016 ençà, amb una part privada (ja desallotjada) i una de pública. A causa dels riscs de seguretat i salubritat existents i de la necessitat de recuperar els solars públics per a donar-los ús, l’Ajuntament va engegar-ne el juny del 2017 el procediment de recuperació d’ofici i finalment el jutjat n’ha autoritzat avui el desallotjament. 

En aquest operatiu també han col·laborat diferents serveis municipals com els de seguretat, neteja i serveis socials. Segons que ha indicat l’Ajuntament, la intenció és oferir allotjament d’emergència i atenció social a qualsevol persona que el vulgui, a l’espera de comprovar si és acceptat o no. Per aquest motiu hi ha places previstes als centres de primera acollida (CPA), el CUESB o bé en pensions, segons que ha detallat el consistori.

Repunt de l’arribada de persones
Segons les dades del primer trimestre de 2018, a Barcelona viuen 536 persones en setanta-set assentaments diferents. El 2012, quan es va crear de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI), n’eren 735 en seixanta-dos assentaments. El mínim es va registrar el 2015, amb quatre-centes dotze persones dormint en cinquanta. Fins l’any 2017 aquestes xifres es mantenen força estables però durant els darrers mesos se n’ha vist un increment, sobretot per l’arribada de famílies d’ètnia rom provinents de països de l’Est que, segons Ortiz, s’atribueix a l’expulsió de ciutadans per part dels governs francès i italià i per l’exclusió que viuen als països d’origen.