08.02.2018 - 22:00
La presència d’urnes als col·legis electorals durant el referèndum del primer d’octubre seria un dels fracassos més estrepitosos de la història de la policia espanyola i la Guàrdia Civil si no fos per la violència i la brutalitat que van exercir unes hores més tard per tal d’impedir l’1-O.
Consultant l’atestat de la Guàrdia Civil que ha fonamentat l’ampliació de la causa contra l’1-O que instrueix el jutge Pablo Llarena, s’entén que el cos no aconseguís de trobar cap urna les setmanes prèvies al referèndum. Segons la Guàrdia Civil, les entitats sobiranistes –ANC, Òmnium i AMI– van tenir un ‘paper indubtable’ en els preparatius: ‘Des de la cessió de locals, publicitat, mobilització, estratègia de defensa dels centres de votació i, fins i tot, en l’aprovisionament d’urnes.’
Tanmateix, a l’hora d’aportar proves sobre aquest darrer fet, la Guàrdia Civil només cita l’enregistrament d’una conversa de Jordi Manyà Martínez, membre del secretariat nacional de l’ANC:
‘Sembla que va ser aquesta entitat que es va encarregar d’adquirir 8.000 urnes per 145.000 euros que van arribar a Barcelona i es van amagar en un consolat d’un país que simpatitza amb el procés independentista.’
L’enregistrament en qüestió va ser publicat el 31 de juliol al mitjà digital Ok Diario, dirigit per Eduardo Inda. Segons l’article, les urnes s’amagaven en algun consolat de Barcelona aprofitant-ne la immunitat diplomàtica. En concret, apuntava cap a Estònia, Letònia i Lituània per les seves simpaties amb el procés. En l’atestat, però, la Guàrdia Civil no cita la font original, sinó un reportatge del 14 d’agost de 13TV (propietat de la Conferència Episcopal espanyola).
Manyà mateix va desmentir amb certa ironia la informació: ‘Ara resulta que sóc dirigent de l’ANC i que sé secrets d’estat.’ Sobre l’enregistrament, el membre del secretariat va dir que era una conversa informal fent un cafè i que el contingut era només una ‘hipòtesi’.
Ara resulta que sóc dirigent de l'ANC i que sé secrets d'estat..quan tot era una conversa -café fent hipotesi. De gran vull ser d'@okdiario
— Jordi Manyà Martínez (@jordimanya) July 31, 2017
La ‘hipòtesi’, difícilment justificable en termes d’operativitat i logística, va quedar totalment desacreditada pels detalls que s’han publicat sobre com es van traslladar les urnes des del punt de producció (la Xina) fins al punt de votació. De fet, el mateix atestat cita el documentari de TV3 Els dies claus, que explica com les urnes es van emmagatzemar a Catalunya Nord. ‘Persones particulars es van encarregar d’emmagatzemar-les i repartir-les pels col·legis’, diu l’atestat.
Ara bé, la referència només consta com un detall d’un documentari que demostra la connivència de les entitats sobiranistes amb el govern per a fer el referèndum. En cap cas no es fa servir com a prova per a desmentir la teoria dels consultats, que es dóna per informació vàlida i contrastada.
