24.07.2024 - 01:50
Els dos principals candidats veneçolans han posat en un destret el Déu dels cristians, perquè tots dos li demanen suport, i perquè tots dos volen imaginar que en tenen la protecció. Cosa comprensible, en un país on moltes frases acaben amb “gràcies a Déu” i “si Déu vol”.
Les al·lusions a Déu són habituals en els mítings del president Nicolás Maduro i, per si amb les de Déu no n’hi hagués prou, hi afegeix la de la Mare de Déu de l’indret on fa l’acte. Una estranya barreja entre socialisme i religió. Maduro s’avé més amb els evangèlics que no el critiquen que no pas amb la cúpula catòlica, que li és molt crítica. A més, amb vots en joc, li agrada de participar en els ritus ètnics, com ha fet durant la campanya.
L’oposició no s’està de res, a l’hora de demanar ajuda a Déu. Diumenge, a Caracas, hi va haver un acte político-religiós amb la participació del candidat opositor a la presidència, Edmundo González, i de María Corina Machado. Per part dels catòlics va parlar un pare franciscà, vestit amb casulla i estola, i per part dels evangèlics, un pastor a qui li costava de callar. A l’acte, més petit, hi havia gairebé cinc-centes persones, totes blanques descendents d’europeus. Ni negres ni nadius.
Qui protegirà Déu diumenge? Si no fa allò de Salomó, no podrà pas donar suport a tots dos.
