La gran història completa de les Brigades Internacionals

Acaba de publicar-se Las Brigadas Internacionales. Fascismo, libertad y la guerra civil española (Debate, 2020) del periodista i historiador anglès Giles Tremlett. L’aparició d’aquest treball era una assignatura pendent de la historiografia sobre la guerra del 1936-1939. L’homenatge just i complet a un exèrcit de voluntaris d’una dimensió mai vista des de les croades: trenta-cinc mil homes i dones de seixanta-cinc països que representaven el 80% dels estats sobirans del món en aquella època.

Segons l’autor, que afirma haver fet un càlcul conservador, un de cada cinc combatents va morir i es convertí, tal com va escriure Hemingway, “en part de la terra d’Espanya”.

“Separar la veritat de la il·lusió i la propaganda és el repte més gran que ha d’afrontar qualsevol que investigui sobre les Brigades Internacionals”, afirma Giles Tremlett. Lluny de la mitificació heroica, l’autor intenta escriure una història equànime, ben documentada, realista i, lògicament, amb el punt de passió i entrega que caracteritzà la majoria d’aquells combatents. Però, per a ell, no és just de santificar-los, ja sabem que alguns van ser uns herois i d’altres uns màrtirs, però no tots eren “bones persones” per molt purs que fossin els seus ideals. També hi havia, com en tota aventura humana, i més en una guerra de tres anys, aventurers, desertors, covards, psicòpates i violadors. L’homosexualitat era castigada i tenien un cert menyspreu a les dones.

No és just, tampoc, de situar-los en el bàndol dels perdedors, escriu Tremlett: ells van ser antifeixistes prematurs, els pioners d’una guerra que persistí després de la derrota de la república espanyola per acabar, finalment, triomfant l’any 1945. Després del 1939, molts d’aquells soldats prosseguiren la lluita, tot creant els primers focus de la resistència contra el nazisme a França i en més moviments partisans de l’Europa ocupada. Actualment, afirma l’autor al pròleg, només consta que en quedin dos de vius i, potser, ja no són amb nosaltres ara que s’ha publicat el llibre.

El llibre té molts valors que intentaré d’explicar més endavant, però, d’entrada, cal tenir en compte un fet important: Giles Tremlett és, tal com ell afirma, el primer historiador del tema que ha tingut accés il·limitat a l’arxiu de les Brigades de Moscou, perquè des de fa sis anys hi ha una versió completa digitalitzada a disposició del públic. Ell l’ha utilitzada a fons, tot descobrint documentació i històries personals noves i fins ara desconegudes. Però Moscou no ha estat, evidentment, l’única font: també ha consultat arxius d’arreu del món, des de Varsòvia a Stanford, i ha conegut de primera mà, o gràcies als documents, moltes històries viscudes en primera persona per a “reconstruir el relat i reavaluar el paper i la influència de les Brigades, que van molt més enllà d’Espanya i dels anys de la Guerra Civil”.

Herois o il·lusos, sants laics o aventurers sanguinaris, més enllà dels tòpics ja coneguts, el llibre de Tremlett, d’una qualitat literària àgil i magnètica que equilibra bé les dades històriques, la vida quotidiana i les històries personals, aprofundeix i segueix l’aventura humana de molts protagonistes desconeguts i descriu la importància del paper que els brigadistes van jugar aleshores a la guerra i com a exemple internacional davant el món sencer a la lluita pionera contra el feixisme. No van ser ni un episodi aïllat, ni una ONG humanitària.

Per a molts d’ells que van poder sortir amb vida de l’estat espanyol, després d’haver estat decisius en la defensa de Madrid, Guadalajara, el Jarama i l’Ebre, l’experiència bèl·lica i moral adquirida aquí els serví de lliçó per a expandir-se, unir forces per tota Europa i col·laborar per poder vèncer, finalment, Hitler i Mussolini. La tasca que a l’estat espanyol no van assolir, la rematarien a Europa uns anys després.

Penso que per ser una veu erudita i autoritzada val la pena reproduir aquí les paraules de Paul Preston sobre aquesta obra. Pocs com ell han escrit i investigat tant sobre la guerra del 1936 i, a més a més, coneix a fons la immensa bibliografia que hi ha sobre el tema. Diu el professor britànic: “La valentia i el sacrifici dels voluntaris que van anar a Espanya de tot arreu del món per a combatre el feixisme segueixen despertant l’interès sobre la Guerra Civil. Molts dels milers de llibres sobre el conflicte són sobre les Brigades Internacionals, però no n’hi ha cap com la crònica, tant emocionant com il·lustrativa, de Giles Tremlett. Plena de cites i anècdotes memorables, suposa, en una prosa viva i brillant, la història completa de les Brigades que es trobava a faltar.”

La història més completa

El context que provoca el naixement de les Brigades és clar. I més, tal com l’explica l’autor. El cop d’estat de Franco hauria fracassat si Hitler no hagués enviat al Luftwaffe per traslladar a la península l’exèrcit d’Àfrica amb legionaris, mercenaris i marroquins inclosos. Sense aquest ajut i els prop de noranta mil soldats professionals armats i l’aviació que tant ell com Mussolini van enviar, el bàndol sollevat tenia poques garanties de vèncer.

Si Hitler i Mussolini van ajudar Franco, les democràcies occidentals van trair la república, refugiant-se en un cínic pacte de “no-intervenció”. Només l’URSS de Stalin, a poc a poc, va anar enviant forces de suport. L’ajut bàsic, al front i als carrers, amb què la república va comptar des de l’inici, va ser el de les Brigades Internacionals, amb experts en logística bèl·lica que havien combatut a la Primera Guerra Mundial, soldats amb experiència i tota mena de quixots i aventurers de l’ideal.

A banda de la guerra més sabuda dels periodistes, fotògrafs i escriptors com ara Hemingway, Robert Capa i Gerda Taro, John Dos Passos, i dels soldats George Orwell, André Malraux, Willy Brandt, Tito, Simone Weil i tants i tants d’altres… Giles Tremlett va més enllà i se centra en els brigadistes desconeguts, en les seves vides, sentiments i trajectòria a la guerra. Hi ha molts homes i dones amb noms i cognoms que aquest llibre rescata de l’oblit. És a partir d’ells, dels seus informes, diaris personals i cartes o articles que escrivien i escriurien, que l’autor va teixint el relat de l’immens tapís humà que van ser els brigadistes i les seves vides en aquells tres anys de guerra.

Tremlett ens mostra el rostre humà d’aquell exèrcit de voluntaris, els seus ideals, dubtes, encerts i errors, fortaleses i febleses, honors i misèries. Hi ha gent que s’enamora, n’hi ha que moren, els qui van al front en tramvia després d’anar de putes i fer unes copes al centre de Madrid, els qui inventen enginyosos sistemes per conservar i transportar la sang per als ferits, i armes i municions per als soldats del front. És així com ell aixeca el vel de què va passar en el dia a dia, en la quotidianitat d’aquell conflicte. La narració ens introdueix en tota mena d’escenaris, del Palau de la Música a la cocteleria Chicote i la plaça de Las Ventas, de l’Hotel Palace de Madrid a l’Hotel Falcón de la Rambla, del Coll del Moro a les ribes del Jarama i de l’Ebre, passant per la massacre de Badajoz i la carretera de Màlaga, Gernika i els bombardeigs de Barcelona i Madrid.

Un llibre que et porta al front a ritme de film

La primera onada de solidaritat internacional en acció van ser els esportistes que vingueren a l’Olimpíada Popular de Barcelona, que s’havia d’haver inaugurat just aquells dies del sollevament de Franco. Molts d’aquells atletes es van quedar aquí per lluitar als carrers i al front. També alguns periodistes estrangers, traductors i afeccionats. Tots ells van ser l’embrió de les Brigades. Les històries d’aquells dies que recull el llibre són emocionants: Käthe Hempel, Emanuel Mink, Clara Thalmann-Ensner, Otto Boch, Mika i Hipo Etchebéhère, Fanny Schoonheyt, immortalitzada en una fotografia d’Agustí Centelles, etc.

A l’inici hi va haver una presència important de dones, però passats uns mesos va venir el masclisme propi de la guerra i del Comintern comunista, que organitzà internacionalment l’arribada de voluntaris, i dificultaria notablement la seva intervenció, excepte en tasques sanitàries i periodístiques.

Gent com l’anglès Tom Wintringham i més militars professionals que havien lluitat a la gran guerra van ser els primers a adonar-se de la “guerra d’aficionats” que eren els fronts republicans a l’Aragó, en mans inexpertes, amb una força emocional imprevisible i una valentia hispànica irresponsable, que poc tenia a veure amb l’estratègia i la lògica militar. Són molt il·lustratius del desgavell l’experiència a primera línia d’alguns d’ells que assistien bocabadats a un desastre anunciat. En poc temps, però, les Brigades Internacionals van començar a constituir-se arreu del món. La pressió popular, l’opinió d’aquells voluntaris europeus experts i el suport de Moscou i del Comintern van ser decisius.

Des d’Albacete, punt de reunió dels voluntaris estrangers, el relat del llibre s’endinsa a tots els fronts de guerra a mesura que anaven essent clau. La narració et porta als diversos fronts a ritme de film. Andalusia, Madrid, Màlaga i Almeria, Guadalajara, el País Basc, la Barcelona bombardejada, els fets del maig del 37 –que l’autor qualifica de sabotatge a Catalunya–, Brunete, Quinto, Belchite…

La defensa de Madrid, la batalla de l’Ebre i la retirada a Catalunya cap als Pirineus són escenes que prenen un altre valor al ja sabut, una potència complementària, enfocades des de l’angle dels desconeguts brigadistes. Tant dels que van rebre i acatar l’ordre de marxar, com dels que van desobeir i van resistir fins al final.

Especialment significatiu és el darrer capítol anomenat “Antifeixistes Prematurs”, en què Tremlett explora el futur d’alguns protagonistes que lluitaren a Europa contra el feixisme i s’allunyaren del comunisme, però també la d’alguns que, després, acabarien esdevenint peces clau en la formació de l’Stasi a l’Alemanya de l’est, i a la Iugoslàvia de Tito, i a Albània, per exemple, on Mehmet Shehu, un metrallador de la XII Brigada, va ser primer ministre durant vint-i-cinc anys. És una molt bona lliçó d’història des del punt de vista humà per a qui la vulgui entendre amb una mirada oberta i desacomplexada.

És un llibre que fa reflexionar i destruir i reconstruir els tòpics a l’ús. La guerra civil espanyola potser també va ser una guerra civil italiana i alemanya. Potser caldria anomenar-la guerra mundial espanyola, per tot allò que va suposar aleshores i les conseqüències derivades que tingué al futur del món, amb les seves repercussions evidents a la cultura i la filosofia, la política i la sociologia i, evidentment, la història que, abans i després, fins avui dia, ens segueix afectant a tots.

La historiografia sobre les Brigades

Hi ha molta bibliografia sobre les Brigades Internacionals i en molts idiomes diferents. La majoria són històries viscudes, testimonials, com ara un dels meus llibres preferits: Hombres en guerra (Ediciones B, 2018) d’Alvah Bessie, del qual ja vam parlar extensament en aquesta secció fa un parell d’anys. I en una entrevista amb Dan Bessie, el fill del voluntari de la Brigada Lincoln. L’obra va ser publicada originalment en anglès, Men in battle, l’any 1939, gràcies a l’entusiasme i el suport d’Ernest Hemingway.

Fins ara, hi havia pocs treballs d’investigació històrica a fons que abastessin el fenomen en tota la seva magnitud i importància. Hi ha dos llibres fonamentals sobre la història dels brigadistes. Ambdós difícils de trobar. El primer, força complet i documentat, és el de l’historiador i pintor sabadellenc Andreu Castells (1918-1987), Las Brigadas Internacionales de la guerra de España (Ariel, 1974).

L’autor té un mèrit extraordinari. Va començar a redactar les seves primeres notes l’any 1938, a la primera secció d’Estat Major de la CXXIX Brigada Internacional a la qual pertanyia. Comptava amb testimonis i històries de la seva Brigada i, a més a més, feia un ampli estudi dels efectius, dels comandaments, de les baixes i de l’organització de les Brigades. Un llibre pioner, important i rigorós. Aquest treball té un gran valor tot i les mancances lògiques, perquè Castells el va escriure durant la dictadura de Franco, quan als arxius històrics era molt difícil, per no dir impossible, d’obtenir informació. El segon llibre important, al meu entendre, és Novedad en el frente (Temas de Hoy, 2006), de Rémi Skoutelsky. Un gran treball, però potser amb una perspectiva massa francesa.

Ara cal sumar-hi, sens dubte, el llibre de Giles Tremlett, Las Brigadas Internacionales. Fascismo, libertad y la guerra civil española, amb dades desconegudes, històries i documents inèdits molts dels quals provenen de l’arxiu de les Brigades de Moscou, posat recentment a disposició del públic.