07.01.2020 - 05:01
En 1844 es va publicar al Regne Unit un llibre sorprenent. Aprofitant el gran cabal de coneixements que la ciència moderna començava a generar, en aquell tractat escrit amb una narrativa accessible als no experts s’oferia una visió bastant coherent sobre la manera com la matèria s’havia organitzat i havia produït, al llarg de vastos períodes de temps, els estels, els planetes, la vida en la Terra, l’evolució de les diferents espècies animals i vegetals i l’activitat mental. Es titulava Vestiges of the natural history of creation i el seu autor va romandre anònim durant quaranta anys. Calgué esperar fins que Robert Chambers morira perquè els lectors d’una obra que va ser tot un best-seller de l’època conegueren quina ment havia teixit aquesta història.
Chambers no era un científic –la seua dedicació principal era l’edició de llibres i d’un periòdic–, i és molt probable que el seu atreviment es deguera en part a aquest amateurisme que l’alliberava de la rigidesa i els compartiments estancs que s’havien anat creant en la ciència, dividida en disciplines cada vegada més especialitzades. El llibre tenia, per descomptat, alguns errors i, a falta de dades científiques, tractava alguns temes amb certa lleugeresa, la qual cosa va generar crítiques feroces per part de l’acadèmia, incloent-hi Thomas H. Huxley, que no desaprofitava cap ocasió per a esmolar les seues agudes urpes. No obstant això, al públic li va agradar, i molt. I també a alguns científics i naturalistes, entre els quals Alfred Russel Wallace, que veia l’obra com un interessant compendi que podia servir com a esperó per a l’exploració científica.
Llegits en l’actualitat, els Vestiges sorprenen per algunes brillants espurnes de clarividència i per l’habilitat amb què Chambers va filant la història de l’univers. S’explica l’evolució còsmica a partir de formes simples de la matèria, que s’organitzen guiades per les lleis de la física; la formació del sistema solar a causa de l’agregació de la matèria entorn d’un estel; la situació de la Terra en el cosmos («There is nothing at all singular or special in the astronomical situation of the earth»); l’agitada vida geològica del nostre planeta; l’evolució biològica –sense arribar a destriar el concepte de selecció natural, encara que hi va caminar a prop– i la idea que l’ésser humà és una espècie nouvinguda a aquest món; la relació de la ment amb l’encèfal i el fet que els fenòmens mentals són producte de l’encèfal i que, per tant, s’han d’estudiar com qualsevol altre fenomen orgànic («The human constitution is merely a complicated but regular process in electro-chemistry»).
«Llegits en l’actualitat, els Vestiges sorprenen per l’habilitat amb què Chambers va filant la història de l’univers»
Un any després de la publicació dels Vestiges, Alexander von Humboldt començava la publicació de la seua obra magna Cosmos. L’enfocament –i la magnitud– que Humboldt va donar a la seua obra és diferent del de Chambers, però la idea de fons és la mateixa: oferir una història universal teixida pel coneixement científic. No obstant això, aquestes obres aglutinadores no deixaven de ser objectes estranys dins de l’extraordinària explosió científica dels segles XIX i XX, una explosió que generava –i requeria– persones expertes en camps cada vegada més específics. Fins que a la fi dels anys vuitanta del segle passat David Christian, un historiador de la Universitat Macquarie de Sydney, va decidir armar un curs universitari sobre el que ell va denominar big history. No tots els anys sorgeix una nova disciplina acadèmica. En aquest cas el terreny estava ben adobat i a partir d’ací han florit cursos sobre gran història en un grapat d’universitats del planeta. L’objectiu no pot ser més fascinant: transitar des del Big Bang fins a la ment de Beethoven sense abandonar mai la cadena de coneixement. A Espanya hi ha un grup pioner en la Universitat d’Oviedo, impulsat per Olga García Moreno. Ja sabeu, pròximament en les millors universitats: la gran història.
Llig més articles al web de Mètode
Xurxo Mariño. Neurofisiòleg i comunicador científic. Departament de Medicina de la Universitat de la Corunya.
