La ‘Gramàtica de la llengua catalana’, ara a internet i en versió simplificada

La Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), en versió simplificada i accessible en línia. Feia temps que s’esperava. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’havia anunciada quan va publicar el nou corpus normatiu, el 2016, i finalment, avui, ha presentat la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Redueix a la meitat l’extensió de la GIEC i ofereix una lectura més fàcil de la nova Gramàtica pensant en un públic general. Un dels aspectes més destacats, i esperats, és que simplifica les marques normatives. A més, ofereix quadres resum, reemissions per a ampliar la informació i per a consultar conjugacions i un glossari. I han promès que aviat afegiran fitxers d’àudio en els diferents grans dialectes.

La presidenta de la Secció Filològica del IEC, Teresa Cabré, ha explicat i insistit que havien concebut la nova Gramàtica com una sola obra i que hi havia una sola doctrina. Alhora, la Gramàtica de la llengua catalana són tres: La GIEC del 2016, que és ‘on realment hi ha la doctrina de la llengua, descriptiva i normativa’, i que defuig la dicotomia correcte/incorrecte i se centra a descriure usos ‘propis/no propis’. Partint d’aquest principi d’adequació, ha dit, calia reestructurar i redissenyar la GIEC amb recursos que la fessin més accessible. D’aquí neix aquesta Gramàtica essencial, que pretén ‘facilitar la consulta dels aspectes interns de la GIEC’. ‘No és una gramàtica en paper posada en línia. És una gramàtica del segle XXI pensada per a persones que no consulten en paper’, ha explicat Maria Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica i directora del projecte. I la GEIEC es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús, que, segons que han anunciat, es publicarà passat l’estiu. Serà ‘una reducció de la GIEC en aspectes d’orientació pròpiament gramatical, de cara a un estàndard mitjanament formal’. També anirà destinada al gran públic i resoldrà qüestions d’ordre més prescriptiu.

Justament, que la GIEC se centrés a descriure i defugís la prescripció era un dels motius pels quals moltes veus demanaven, quan es va haver publicat, que se n’edités una versió que aclarís i precisés algunes ambigüitats de la nova Gramàtica.

En aquest sentit, la GEIEC simplifica les marques normatives i les etiquetes de registres, tal com ha explicat Maria Josep Cuenca, qui ha insistit que el text partia dels usos formals propis de tots els parlars o la majoria. ‘Quan un fenomen no és general a tots els registres, s’especifica. I també s’indica quan som davant un registre informal i s’explica quin és el corresponent formal.’

Pel que fa a les marques bàsiques, s’han reduït a tres:

—no és acceptable: l’opció queda exclosa ‘perquè es considera no adequada en els registres formals, sovint perquè és fruit d’influències foranes’. (Un exemple: ‘No és acceptable substituir com més aviat millor per com abans millor ni per quant abans millor.)

—s’evita: no s’utilitza en els registres formals i, per tant, ‘en queda exclosa, d’acord amb la tradició normativa’. (Diu la GEIEC: ‘En els registres formals, s’evita la forma ningun/ninguna [que es fa servir en els registres informals en valencià, eivissenc i alguerès] i s’usa la forma general cap.)

—és preferible: indica ‘quina opció es considera més adequada en els registres formals entre dues o més possibles’. (Un exemple de la GEIEC: ‘En les combinacions de la i hi, oralment és habitual l’elisió de la -a del femení (L’hi donà), però en els registres formals és preferible mantenir la vocal: La hi donà.)

Més enllà d’aquestes tres marques normatives, la Gramàtica essencial també manté marques descriptives sobre l’ús, la freqüència i la tendència de canvis de registres.

Finalment, la GEIEC també simplifica les etiquetes de registres. Si en la Gramàtica de la llengua catalana apareixen les classificacions ‘formals’, ‘molt formals’, ‘informals’, ‘més formals’, ‘col·loquial’ i ‘parla espontània’, ara s’han reduït a quatre: ‘formal’ o ‘molt formal’ en els casos dels registres formals, i ‘informal’ o ‘parla espontània’, en els casos del registre col·loquial, categoria que desapareix.

Els qui esperaven una gramàtica prescriptiva es trobaran una gramàtica més simplificada i amb indicacions més clares, tot i que manté la voluntat de descriure i recollir usos adequats o inadequats i que, per tant, evita de dir què és normatiu o correcte. Per a casos més concrets en què es faci necessària la prescripció o, si més no, desfer ambigüitats, potser caldrà esperar a la Gramàtica bàsica i d’ús, el text de la qual ja ha estat aprovat pel ple del IEC.