La gesticulació cínica, el descrèdit de la política

No hi ha política, a l’Estat Espanyol. Hi ha una reverència continuada a aquell general baixet que els ho va deixar tot “atado y bien atado”. Perquè, al capdavall, si pregunteu als espanyols, en bona mesura pensen que “allò” no va estar pas tan malament. I els qui fan de polítics, en bona mesura, són perfectes illetrats amb sous que mai guanyarien si anaren a buscar feina. I els grans gestos es fan de cara a la galeria. Que després, uns jutges ben h
abillats amb punyetes i medallots, ja diran que la “llei” no ho permet. I la llei, sovint la va signar Franco en persona.

PODEN FER EL QUE VULGUIN

Poden il·legalitzar la fundació i forçar a la Santa Seu a santificar Franco. Ho poden fer i no em sorprendria gens que ho fessin.

Quina necessitat tenen de conservar una fundació obsoleta si la quarta part de les lleis espanyoles estan signades per Sant Franco.

El proper 12 d’octubre, dia de la raza, es pot donar el premi al que escrigui els millors “Goigs en honor de Sant Franco, flagell dels mals espanyols”.

Tot ho poden fer, per això son omnipotents.

Crec que el problema bàsic d’aquesta vergonya de país, és que la política com a art de governar, aquí no existeix i dubto que hagi existit mai. Amb l’abjecta necessitat d’haver de mantenir captiva i esclavitzada l’única part d’espanya que és viable i productiva, s’han arribat a creure que la política és això tant buit de contingut moral com és la venjança. I per si algú tenia encara algun dubte, la seva missió actualment és acabar-la de trivialitzar mitjançant allò que ells en diuen “justícia” que no és més que una eina repressiva més, per amagar la completa desobediència en vers a les seves pròpies lleis, mai pensades per afavorir a la societat que governen -com fan els països desenvolupats-, sinó sempre per a perjudicar-la. Això no és un país, és només un camp de concentració d’allò més tronat i violent.

Ou! Diuen que tombaran la llei que regula els preus del lloguer per antiestatutària (un Estatut que ben mirat és paper mullat) i inconstitucional (con la Cons hemos topao!), i es queden tan tranquils?!

Si la Cons no permet resoldre els problemes que aquesta superxaxipiruli i intocable economia de mercat va generant, i que afecten la majoria de la població; si no permet accedir a un habitatge digne a la població, que justament és un dret constitucionalíssim (Oh! Quina paradoxa!)… De què putes serveix la Cons?!

N’hi ha qui, per tapar la boca dels qui volem construir un país més just bla bla bla, s’ompli la boca dient que cal parlar dels problemes reals de la gent, però a l’hora de la veritat no mouen ni un dit per resoldre’ls. Ai Sacrosanta Hipocresía!

D’acord amb els comentaris previs. Amb ironia, amb sarcasme, amb resignació, amb ràbia.
Ara bé, no és tan difícil d’entendre. Difícil d’entendre és la física quàntica, l’evolució darwiniana de les espècies i la genètica teoritzada a base de pèsols pel frare austríac, fins i tot, les derivades i integrals. Però entendre perquè la classe dirigent d’un país és com és, no resulta difícil de copsar, c.llons ! Els que manen són com són perquè conviuen i participen del tarannà dels qui són manats !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cada societat té, per sort o per desgràcia els líders que ha facilitat, activament o passiva, d’enlairar-se, c.ny !

I si els danesos, els noruecs, els suïssos, els holandesos tenen líders discrets, sobris, eficients i cultes, que no ho sé, però m’ho imagino, és perquè una societat similar, els ha premiat. I sí els xinesos tenen líders autoritaris, com els turcs, com els russos, és perquè la seva ànima comunitària, degut a la història, a la por, a la submissió, també és així. I si els estatunidencs, després de vuit anys d’Obama, i la seva decència incompleta per prudent, van virar cap a l’estupidesa de Trump, és perquè es van creure les promeses d’un impresentable.
I si considerem F.González, Aznar, Rajoy, P.Sánchez, com a trilers, aprofitats, pseudocorruptes i venuts, però consistentment espanyolistes aguerrits….

I si Pujol, Maragall (obvio Montilla, per poc honorable), Mas, Puigdemont, Torra, (i Junqueras) tenen un plus de cultura, paraula, visió, decència, també serà perquè venen de la societat que venen. No faig ironia amb les virtuts que els atorgo. Ara bé, SI TOTS ELLS HAN ESTAT INCAPAÇOS DE EVITAR SER ENSARRONATS I VENÇUTS PER L’ESTAT ESPANYOL, doncs….

D’aquesta llei que va aprovar ahir el Parlament, em perdo en dos personatges: un, el propietàri de l’ empresa Demócrates i l’altre és la Colau. D’aquesta dona m’intriga saber que en te el mando a distància.

Tardarà molt l’ UE a adonarse’n de lo que es això que coneixen pel nom d’ españa? Una finca privada on manen uns que ho roben tot, utilitzen a uns altres dividits en parts separades: polítics, jutges, als técnics de l’ Administració fent de xarnera i, entre tots, als españols els entretenen fins a l’hora d’anar a votar, i als catalans els tenen a gal.leres mb l’estimable ajut dels botiflers i, com no podem oblidar, d’ERC.

Ahir la Roser Caminals, al final del seu comentari, ens advertía clarament..

Varem perdre una guerra, per la força de les armes, gràcies a les ajudes dels feixistes europeus.

Varem perdre l’oportunitat de guanyar al dictador, provocant una ruptura, quan el règim estava més feble i ens van ensarronar amb una “transició pacífica” que va resultar una “capitulació sense lluita”, ens varen enlluernar amb cants de sirena que van resultar falsedats i mentides disfressades de bons propòsits i ens ho varem creure com babaus.

Resultava massa maco, teniem d’haver desconfiat, sabent qui teniem al davant.

Jo no més puc dir que també és culpa meva.

Ara no més queda no desanimar-se, continuar la lluita, resistir i no defallir, algun dia guanyarem, d’una manera o un altre, ja la trobarem.

Els catalans no hem estat combatents d’ençà dels temps de Jaume I. Quan Espanya va posar rumb a les Amèriques, armada fins a les dents, nosaltres, exclosos de l’empresa, vam posar rumb a la Mediterrània armats de mercaderia. Encara no ens hem tret del damunt aquestes dues visions radicalment diferents de la història. Des de fa segles, estem acostumats a negociar i a pactar. Ara topem amb la pared, i hem de canviar de tàctica i superar l’immobilisme institucional. Hem de ser una força pacífica però inapel.lable, incontenible dins de les traves constitucials i dis de les presons. Perquè la UE ens escolti, cal eixordar-la.

Aquest títol m’evoca un escrit d’en G. Boye sobre la seguretat jurídica. L’abús, l’existència de normes legals d’un ordenament no democràtic, l’herència d’una forma de fer inoperant són un gran llast en la gestió d’un estat que ha de fer front a grans canvis. No només representen un descrèdit evident de la política. Em sembla que algú ha volgut americanitzar espanya; però les diferències d’evolució i d’estat real de la situació ho fan impossible. Espanya no pot funcionar amb una costa est ( que en el seu cas és Madrid ). Simplement està massa depauperada per ser així. Tot plegat, forma part d’aquesta davallada imparable. Jo crec que no es tracta ja de fer poder en ” el todo atado y bien atado”; sinó que hores d’ara es van succeint un rera l’altre els senyals d’una degradació previsible, però sorprenent. I aspectes que tant sols uns pocs anys enrere semblaven intocables, comencen a reclamar l’atenció d’una reforma impossible. Per exemple tot el llegat F.Franco. O la viabilitat d’una monarquia retrògrada i corrupta. En mig de la pressió política innegable que ha fet l’independentisme, i que no ha de deixar de fer.
Potser sí tinguin raó els pessimistes que auguren una segona transició. Poden imaginar-la des de l’equiparació a la primera; des de l’engany que va ser. En tot cas, només fer notar, que per pobre que fos l’Espanya del 1975, la d’avui es troba en un estat bastant més compromès.

El PSOE és com el llop que de tant en tant s’enfarina la pota. No pas sempre i d’una manera molt descarada. Quan vol fingir actuar democràticament ( encara que saben que ningú s’ho, però que hi ha molta gent adoctrinada en l’a.-por-ellismo que els hi fan posar la posar el cos amb les paraules màgiques, comunista i separatista, entre altres), fa algun gest d’aquest tipus per donar palla al personal. La comèdia de treure els ossos del dictador de turisme va donar de sí força temps. Al final ho varen fer i sembla que aquella mamella ja no raja. L’editorial parla d’il·legalitzar la Fundació del dictador. També pot ser un bon pallera anar punxant. Si és que al final ho arriben a fer, ja s’hauran pres totes les mesures perquè la seva cúpula gaudeixi de tots els privilegis que tenen ara. El màxim que els hi pot passar és que s’hagin de constitucionalistas, com han fet la resta dels franquistes que remenen l’olla a l’estat espanyol. Com molt bé diu l’editorial,les moltes de les lleis dites constitucionalistes en realitat són franquistes. Si alguna no ho és ja hi ha mecanismes per interpretar-la com si ho fos. Els tres partits d’extrema dreta no amaguen pas el seu afany derrotador, però si el PSOE o Podemos haguessisn cregut que la solució per Espanya era la democràcia, les coses anirien molt diferent. El franquismes és sagrat i non més es pot fer algun gest d’intentar tapar-lo. Un gest que tothom sap que és més ficció que el teatre.

El franquisme, els sus ideòlegs i els seus súbdits, seguiran vigents “contra” els Països Catalans. El dia que assolim la independència i no els quede més remei que mirar-se nus, tal com són, uns junts als altres, cara l’espill, s’ha acabat el bròquil també entre ells. I si no, ja s’ho ventilaran. Jo no ho arribaré a vore, però estic convençut que, aleshores, faran mans i mànegues per ser amics nostres. Sense demanar cap perdò, naturalment….. de moment; mentre l’hidalguia els puga.