La geografia canviant del català

A la redacció de VilaWeb fem servir una eina que ens indica en temps real què llegeixen els lectors. Què estan llegint els lectors en qualsevol moment del dia. Una de les possibilitats que ofereix aquesta eina és veure on són i què llegeixen, sobre un mapa del món. Seguir-ne el dibuix un dia sencer és molt interessant, perquè realment descobreixes que el català, com totes les llengües que s’han adaptat a la tecnologia, ha esdevingut ja una llengua global. A la nit, per exemple, quan me’n vaig a dormir, sempre hi ha més lectors a Amèrica, sobretot als Estats Units, que no als Països Catalans. I si me’n vaig a dormir particularment tard aleshores veig aparèixer els catalanoparlants de l’Àsia, sobretot del Japó i la Xina. Durant el dia el mapa d’Europa és cobert tothora de gent lògicament amb molta més gent als Països Catalans que no pas fora, però amb una presència molt constant també a la resta de la Unió.

Tot plegat ve a tomb d’això que ha passat a Oriola, on fa pocs dies un regidor de Canviem Oriola va decidir de parlar per primera vegada en català al ple municipal. Segurament que una cosa com aquesta no havia passat des del segle XVI, i és lògic, per tant, que la notícia i el vídeo que l’acompanyava fos ahir una de les més visitades i comentades de VilaWeb.

Però la veritat és que ja fa temps que arriben notícies encoratjadores de l’extrem sud. Oriola i el Baix Segura en general viuen un procés incipient de valencianització que només puc qualificar com d’apassionant. Després de tants segles el català torna a ser una llengua viva als carrers d’Oriola, gràcies a les famílies valencianoparlants que s’hi van instal·lant, però també gràcies a iniciatives de tota mena que els oriolans de parla castellana duen a terme per recuperar la llengua que els fou pròpia durant segles.

Si això continua així, doncs, potser aviat haurem de repensar el nostre mapa lingüístic. De fet, al sud de Guardamar hi ha una pedania d’Oriola, Barba-roja, que parla encara català amb normalitat segles després. I ara les iniciatives de les escoles, de la biblioteca, d’algunes empreses i associacions poden fer baixar el mapa de la llengua uns quants quilòmetres més al sud, curiosament mentre retrocedeix en unes altres parts del domini lingüístic.

Al final el que ens ensenyen aquestes dues experiències és que les llengües són organismes vius i evolucionen i que el futur del català no per força ha d’anar vinculat completament, dic completament, al territori d’origen. Així com fa dècades vam ‘descobrir’ l’Alguer, potser un dia d’aquests començarem a considerar com cal aquestes quatre mil persones que tenen el català per llengua d’ús diari a Montpeller, segons els estudis sobre els gitanos catalans a l’estat francès; o el milers llargs que ja el parlen a Califòrnia, segons les dades d’US English. Fa uns quants dies un responsable d’una d’aquestes aplicacions globals per demanar taxis m’explicava que els havia cridat molt l’atenció que a Londres hi hagués un bon grapat d’usuaris que fan servir la versió en català per demanar-los. Cosa que a mi no em va estranyar perquè, per exemple, el mes passat Londres i Madrid estaven entre les vint ciutats on VilaWeb té més lectors. I entre les cinquanta primeres hi havia, a més, París, Bilbao, Sevilla, Berlín, Zúric i Brussel·les…

A algú tot això li semblaran detalls anecdòtics però jo crec que tenen molta força cara a que comencem a tenir una altra visió de la llengua catalana i el seu paper al món. Perquè potser entendrem que si bé el català està en crisi en algunes de les seues zones històriques, per contra comença a traure el cap de manera significativa en indrets d’on havia desaparegut fa segles, com Oriola o Montpeller, o on simplement no s’havia parlat mai, com ara Califòrnia o Londres.

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Avui us recomane llegir el testimoni que aporta la Clara Soler i, si us deixat intrigats també, l’aclariment a l’Oriol Gil sobre el programa aquest de que parle en l’editorial.

Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]